Les 5 maneres de ser

Aprendre és l’activitat humana més habitual i, a la vegada, la més complexa, desconeguda i potent. L’aprenentatge és dóna a totes hores, a tot arreu, a totes les edats i en totes les situacions. A vegades es dóna de manera ‘reglada’ i intencionada, a vegades es dóna de manera ‘salvatge’ i desapercebuda, però des de que obrim els ulls per primera vegada (potser abans) i fins que morim mai deixem d’aprendre.

Ara bé, la complexitat del procés d’aprenentatge es visualitza al analitzar els diferents ‘com’, ‘quan’ i ‘per que’ associats. A mesura que la persona creix i es desenvolupa cognitivament va adquirint nous mecanismes i noves maneres d’aprendre. Dit d’una altra manera, en diferents etapes de la vida som més sensibles a un tipus de “inputs” que a d’altres, en directe relació amb les fases del desenvolupament del propi ser que hem assolit.

1. Somàtic
Primer mode del ser en el que predomina el component gestual i els sentits del cos, el ritme i la musicalitat. És propi dels nadons i els nens de preescolar que encara estan en iniciant el procés de comunicació oral i fonamenten aquesta en els gestos.

2. Mític
En aquest mode es comença a escoltar, llegir i explicar històries per tal d’explicar certs fenomens del món. També comencem a utilitzar bromes i l’humor, jocs, representacions i imitacions. Podem situar l’adquisició d’aquest mode durant la infantesa.

3. Romàntic
El següent mode de ser s’adquireix durant l’adolescència. En ell hi predominen els extrems radicals, l’idealisme emocional, els desitjos i la generalització absoluta.

4. Filosòfic
Més tard, s’adquireix el mode filosòfic que ens fa incorporar teories i esquemes en la nostra manera de ser, mentre busquem la veritat i divergim dallò general i acceptem les excepcions.

5. Irònic
Per últim, a finals de l’educació secundària o fins i tot a la universitat, és dóna pas al mode irònic ple de dubtes, escepticisme, incertesa i un profund antidogmatisme.

Cal entendre que aquests modes del ser i la seva relació amb l’aprenentatge s’adquireixen de manera acumulativa i de manera orgànica, cada individu al seu propi ritme. Com a professors això implica que en una aula ens trobarem amb alumnes en diferents nivells d’adquisició d’aquests modes i que cal respondre a aquesta diversitat amb activitats docents, metodologies i conductes que responguin tant als modes assolits de cadascún dels nostres alumnes com als modes que encara s’han d’assolir.

Nota: aquesta entrada ha estat inspirada pel curs MOOC Foundations of Teaching for Learning’ realitzat per la organització “Commonwealth Education Trust”i la plataforma Coursera, així com els treballs de Kieran Egan.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s