Mi nube de intereses #eduPLEmooc

Para ir calentando antes de la inauguración oficial del curso MOOC “Entornos Personales de Aprendizaje para el desarrollo profesional docente” (al que abreviaremos eduPLEmooc a partir de aquí), nos han propuesto que creáramos una pequeña presentación personal con nuestros nuestros intereses utilizando para ello la herramienta web Tagxedo. Tagxedo permite crear una nube de etiquetas con muchas opciones de personificación y de manera gratuita.

Sin más preámbulos, mi nube de intereses.

InteresesTagxedo

Quizás no se acaba de apreciar, pero la silueta corresponde a una fotografía de mi cara y es que Tagxedo tiene la opción de subir una fotografía a partir de la cual crear la imagen.

En esta podéis leer algunos de mis intereses y aficiones sin salirse mucho del contexto educativo, así como herramientas y metodologías educativas como la Gamification o la Flipped Classroom, de las cuales recientemente he hablado en este blog.

Por último, quiero dar la bienvenida a educAtómica y un fuerte abrazo a todos aquellos compañeros del curso #eduPLEmooc y nos vemos pronto.

IMPORTANTE: Ya que desde el curso eduPLEmooc recomiendan la creación de un blog específico para el seguimiento del curso, las tareas, entradas y comentarios sobre los conceptos trabajados en esta experiéncia on-line se alojarán en el blog Portafolios PLE a partir de este momento.

Anuncis

Curs dirigit a docents conectats #eduPLEmooc

Des de el INTEF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) es posarà en marxa un curs MOOC que porta per nom “Entornos Personales de Aprendizaje para el desarrollo profesional docente”.

plemooc_matr

El curs, que està dirigit principalment a docents però que és obert a qualsevol, tracta de manera general la presencia que com a docents tenim en el món virtual (el que es coneix com impremta digital) i quin ús profesional fem de la informació en la xarxa. De manera concreta, es centra en la definició i construcció d’un Entorn Personal d’Aprenentatge (abreviat PLE, de l’anglès Personal Learning Environment).

Els PLE són tot aquell conjunt de recursos, serveis, fonts d’informació i xarxes personals que ens aporten una oportunitat d’aprenentatge autònoma i que ens permeten adquirir eines i competències per al nostre desenvolupament personal i professional. Es un concepte nascut del 2.0 i el món cada cop més connectat que aquestes tecnologies permeten.

El cap visible d’aquest MOOC és David Álvarez (@balhisay), un docent i pedagog molt actiu a nivell nacional centrat en la integració de les TIC a l’aula i que val la pena seguir tant per twitter com en el seu blog [e-aprendizaje] si us interessen aquests temes.

Personalment, a partir del 13 de gener realitzaré aquest MOOC i obriré un apartat a educAtómica (en castellà) que servirà com a portafolis digital d’aquest curs on a més de les tasques i les activitats relacionades amb els seus continguts afegiré les impressions i comentaris que em susciti l’experiència.

IMPORTANT: Ja que desde el curs eduPLEmooc recomanen la creació d’un blog específic per al seguiment del curs, les tasques, entrades i comentaris sobre els conceptes treballats en aquesta experiència on-line s’allotjaràn en el blog Portafolios PLE a partir d’aquest moment.

Si voleu més informació d’aquest MOOC podeu visitar la seva web on també us hi podeu matricular de manera completament gratuita. També podeu seguir l’evolució d’aquest curs a twitter amb @eduplemooc i  #eduPLEmooc.

TED: 3 normes per a disparar l’aprenentatge – Ramsey Musallam

“Les preguntes dels alumnes són les llavors reals de l’aprenentatge – no un currículum que els hi dóna porcions d’informació aleatòria” – Ramsey Musallam

Ramsey Musallam és un professor de química d’un institut a San Francisco. Defensa la curiositat i les preguntes dels alumnes com a base de l’aprenentatge, i en les seves classes busca estendre aquesta curiositat mitjançant les noves tecnologies. En aquesta breu conferencia presenta aquesta idea d’una manera entretinguda i dóna 3 normes per a disparar l’aprenentatge dels alumnes. 6 minuts i mig de teoria educativa condensada.

1. Curiosity comes first. Despertar la curiositat és el primer pas per permetre l’aprenentatge.

2. Embrace the mess. Conviu amb l’embolic. La prova i l’error formen part de tot el que fem, sobretot de l’aprenentatge.

3. Practice reflection. El que fem és important i mereix la nostra atenció, però també mereix reflexió per tal de millorar.

En aquesta mateixa conferencia, Musallam fa una consideració de les noves tecnologies aplicades a l’educació (per exemple la Flipped Classroom). Passar una lliçó avorrida d’una classe a una pantalla d’un dispositiu pot alliberar molt temps d’instrucció, però en cap cas pot ser aquesta activitat el centre de la experiència educativa per als alumnes. Si aquí s’acaba el treball d’aprenentatge, no hi haurà gran diferència en escoltar a un professor donant una lliçó en directe que fer-ho a través d’una pantalla. Es decanta per tant en una metodologia mixta que inclogui activitats que fomentin les preguntes dels alumnes i que aconsegueixin despertar la seva curiositat.

Curiositat. Prova i error. Reflexió.

Bozeman Science: exemple de material per a la Flipped Classroom

Aprofitant els anteriors post sobre que es la metodologia de la Flipped Classroom i les seves aportacions pedagògiques us vull parlar breument del treball del professor Paul Andersen. En Educautopia vaig parlar d’ell referint-me a aspectes de gamification i la relació entre els videojocs i l’educació. Podeu recuperar el post a “Qué podem aprendre dels videojocs? La classe-videojoc de Mr. Andersen”. En aquesta entrada, però, us vull presentar el seu canal a Youtube Bozeman Science.

Logo Bozeman Science

Un dels aspectes pilars de la Flipped Classroom es el material online que els alumnes treballen fora de l’aula. Aquest material te la finalitat d’introduir a l’alumne nous conceptes i els pot fer tant el propi docent com aprofitar el material de persones con Paul Andersen.

En el seu canal trobem vídeos de no més de 10 minuts sobre, principalment, conceptes claus en biologia, física i química d’una manera clara i directa (en anglès, això si). Fent servir poc més que una webcam i un software de presentació, un docent pot generar amb relativa facilitat el material més teòric del seu curs, penjar-ho a la xarxa i posar-ho a disposició dels seus alumnes i de tot aquell interessat en aprendre més sobre un tema en concret.

De fet, a la xarxa es poden trobar infinitat de recursos d’altres professor tot i que en la seva majoria es troben en llengua anglesa. Bozeman Science no és pas l’únic recurs disponible però si un dels de més qualitat i és un exemple de l’aportació que les noves tecnologies donen a l’educació.

4 beneficis de la Flipped Classroom

Ara que em comentat en que consisteix l’esquelet de la metodologia Flipped Classroom potser es convenient parlar dels avantatges i els beneficis pedagògics que fan que sigui una metodologia a tenir en compte.

Aula potes enlaire

1. Millora de la interacció alumne-profesor i alumne-alumne.
Destinar les hores a l’aula per a la realització d’activitats de síntesi i d’aplicació que aprofundeixin en els conceptes que els alumnes han treballat prèviament permet establir una dinàmica comunicativa bidireccional, plena de preguntes i feedback, que fomenta la visió constructivista de l’aprenentatge. A més, l’alliberament d’aquest temps permet realitzar dinàmiques innovadores basades, per exemple, en el treball en equip i la interacció dels alumnes entre si per tal de treballar aquestes competències.

2. Millora la retenció dels coneixement.
La metodologia del Flipped Classroom requereix una feina activa per part de l’alumne, de manera individual i al seu ritme, en les activitats d’introducció de nous conceptes; i aquests conceptes es treballen amb més profunditat durant les hores de classe mitjançant activitats, laboratoris, tallers, treballs en equip, etc. La suma d’aquests factors resulta en una millora de l’aprenentatge que es reflexa tant en els resultats de les proves acadèmiques com en la percepció dels propis alumnes del seu aprenentatge.

3. Material didàctic sempre disponible.
Tot el material que el professor prepara, ja siguin vídeos explicatius propis o fent servir algun dels nombrosos que trobem en la xarxa, estan sempre disponibles per als alumnes. Això permet poder reviure la lliçó en qualsevol moment i a més a més facilita que els alumnes que hagin estat malalts o absents es reenganxin al esdevenir del curs.

4. Facilita l’atenció a la diversitat.
En les sessions a l’aula, el rol del docent muta de ser una simple font de coneixement a ser un guia en l’aprenentatge de cada alumne. La dinàmica que es genera amb la Flipped Classroom permet que el docent passegi entre els alumnes ajudant en el procés d’aprenentatge d’una manera individualitzada. Això afavoreix tant als alumnes amb dificultats com a aquells que van més avançats.

Aquests beneficis de la Flipped Classroom respecte la metodologia tradicional fan que l’esforç i el temps que el docent ha de invertir en preparar tant el material on-line com les activitats a l’aula valguin la pena.

Aquest post està inspirat per l’article de Katie Lepi What Is a Flipped Classroom? vist a la completa web sobre educació Edudemic

Flipped Classroom: La classe al revés

La Flipped Classroom és (a part d’un altre anglicisme pel que encara no s’ha consensuat una traducció, com gamification) una nova manera d’organitzar, presentar i treballar els continguts d’un curs acadèmic que des de fa uns anys va agafant força i més docents s’animen a implementar en les seves classes.

flippedclassroom

Donar-li la volta a la classe implica destinar les hores de feina a l’aula a la realització d’exercicis i activitats didàctiques (als continguts procedimentals i actitudinals) i les hores de feina individual de cada alumne a casa seva a la part més teòrica (als continguts conceptuals). Gràcies a les TIC, els docents poden preparar vídeos i altres materials on-line que l’alumne treballa individualment a casa seva; quan s’arriba a l’aula s’ha alliberat molt temps d’aquesta càrrega lectiva que ens permet aprofundir en  conceptes en els quals hi hagin dubtes, organitzar activitats, tallers, laboratoris i didàctiques complementàries i, com a docents, realitzar una atenció a la diversitat més personalitzada.

Per a saber-ne més de la metodologia Flipped Classroom podeu fer un cop d’ull a l’article “What Is A Flipped Classroom” o a la web “The Flipped Classroom“, on trobareu més informació i materials on-line per a la realització d’aquesta metodologia.