Fes Ciència Do It Yourself: El submarí de quètxup

“Oblida’t de complexes fórmules matemàtiques o de teories enrevessades proclamades per savis de cabells estranys. Oblida’t del tren que surt de Barcelona amb una velocitat x… Deixa la calculadora i la llibreta aparcades i embruta’t les mans. Construeix, experimenta, aprèn.”

La ciència no és (només) una activitat mental. I l’aprenentatge científic tampoc. Mitjançant l’experimentació en primera persona podem observar fenomens científics d’una manera divertida. I no necessitem grans instal·lacions, laboratoris d’última tecnologia i bates blanques. Amb materials accessibles i low-cost i ganes de fer coses en tenim de sobres per fer la nostra ciència. Benvinguts a la Ciència DIY.

Ciència DIY és un conjunt de vídeos i screencasts que tenen l’objectiu de presentar fenomens científics sorprenents i fàcils de realitzar per tal d’enfocar la ciència des de un punt de vista atractiu, dinàmic i participatiu. A més, cada experiment es complementa amb un vídeo explicatiu sobre aquells conceptes científics que expliquen el fenomen.

En el primer episodi construirem un submarí amb un paquet de quètxup. Fes-hi una ullada.

Ens podem fer varies preguntes un cop construït i vist aquest curiós efecte:

1- Per què flota el paquet?

2- Què passa quan apretem l’ampolla?

3- Per què es submergeix el paquet?

En el següent vídeo us comento aquestes preguntes:

Podeu seguir aquests vídeos de Ciència DIY al meu canal de YouTube

Anuncis

5 frases lapidàries dels alumnes de reforç

Seguint amb les reflexions de la feina de professor de reforç, una etapa que ara acabo i que a saber si repetiré durant el proper curs, aquí us deixo un recull de 5 frases dites per alguns dels alumnes que he tingut aquest any que crec que val la pena comentar.

300px-Paris_Tuileries_Garden_Facepalm_statue

1. (Aquest exercici) Es fa així perquè és com ens ho han dit.

No parlem a nivell formal, doncs cada docent pot fixar certs paràmetres de les entregues dels alumnes, però si l’argument darrere de l’aplicació d’una fórmula matemàtica en un exercici de física és per que algú ha dit que es fa així significa que l’alumne no ha comprès el fenomen físic. La finalitat de la física o la química (o la matemàtica) no és mai la utilització d’una fórmula. Es tracta d’entendre com es relacionen els diferents conceptes i magnituds. Em de demanar als alumnes que no es conformin amb l’àlgebra i que entenguin el fenomen.

2. No cal que ara ho faci bé perquè ho estic repassant /Ja ho faré bé el dia de l’examen.

L’aprenentatge no és un sprint, és una cursa contínua. Si només ho intentem fer bé o complet el dia que ens avaluen, quan tinguem la proba no estarem preparats per fer-la. A més a més, l’examen és per a algú extern mentre que els apunts o els exercicis són per a un mateix. I un mateix es mereix més respecte que l’examinador.

3. Això és igual perquè no sortirà a l’examen.

Aquesta i l’anterior reflexen com els nostres alumnes entenen que l’educació i el seu aprenentatge té com a objectiu últim la superació de proves estandarditzades i, per tant, el coneixement té més o menys valor en funció del seu pes a la nota numèrica final. No és tasca fàcil, però com a docents em de mostrar els continguts que treballem amb una utilitat real en el món quotidià dels nostres alumnes, ja sigui amb continguts que es poden aplicar directament a situacions properes o amb procediments que desenvolupin valors ciutadans i l’autonomia personal.

4. No sé, fem el que tu vulguis.

Aquesta declaració és acceptable potser a primària i al inici de l’educació secundària, però a mesura que l’alumne es troba en cursos superiors ha d’agafar part de responsabilitat en el seu procés d’aprenentatge. No dic que els educadors hagin de negar la guia ni donar suport en aquest procés, però l’alumne ha d’adquirir certa autonomia o, si més no, detectar els continguts que li suposen més dificultat per tal de treballar-los.

Per a la última frase marxaré del to crític de les anteriors, esperant que em permeteu una petita empenta al meu ego amb una frase d’una alumna que em va causar molta alegria i la sensació d’haver fet bé la feina.

5. Gràcies, has aconseguit que em torni a agradar la física.

Ser professor de reforç

Durant aquest curs he estat fent classe particulars a alumnes en diferents etapes educatives, des de tercer d’ESO a batxillerat, principalment en les àrees de ciències i matemàtiques. Ara, i desprès de les últimes classes preparant els examens de selectivitat, és el moment de fer una reflexió al voltant de la meva experiència com a professor de reforç.

No tots els alumnes necessiten un professor de reforç. I no només els alumnes que “van justets” en els seves qualificacions es poden veure beneficiats d’aquestes sessions addicionals. Sovint les dificultats de comprensió dels alumnes no es deuen a una manca de capacitat, si no a enfocar el tema d’una manera que resulta més complicada per a la manera de ser de l’alumne. En aquests casos, un professor de reforç pot presentar el contingut treballat prèviament a classe des de un put de vista més ajustat a l’alumne i més entenedor gracies a la flexibilitat que permet el treball individualitzat.

helpinghand

Les classes de reforç són, com el nom indica, de reforç. A vegades ens trobem amb alumnes i/o pares que deleguen en el professor de repàs la responsabilitat de l’aprovat de l’alumne. I el problema es magnifica quan venen alumnes amb els exàmens a una setmana vista. Ni els sprints finals són efectius (i menys quan parlem d’educació) ni les classes de reforç són el remei universal. Cal una feina estable per part de l’alumne al llarg de tot el curs i durant les classes al institut. Res de gratar-se la panxa a l’aula per que “ja ho miraré a repàs”.

No s’ha de perdre de vista que les classes de reforç consumeixen una hora extra escolar de l’alumne, i si aquest no està convençut de la seva utilitat i hi col·labora l’únic que s’aconsegueix es perdre el temps. Per altra banda, el professor de reforç s’ha d’esforçar per mantenir la motivació i el ritme de les sessions, de manera que aquestes siguin útils i dinàmiques.

Per últim, i crec que es extensible a molts camps, l’objectiu d’un professor és que els alumnes deixin de necessitar-te a mesura que es desenvolupin i creixin i puguin gestionar de manera autònoma el seu aprenentatge. És llavors quan un ha fet bé la seva feina.

Zombiologia!!!

Després d’investigar una malaltia en un país estranger, un grup de científics i investigadors retornen a la seva seu central alertats de la presencia d’una malaltia desconeguda que provoca estranys símptomes en els seus afectats. Els pacients es mostren altament agressius i s’informa d’alguns atacs aïllats. Es mouen lentament i amb falta de coordinació però l’epidèmia es contagia ràpidament. Mentre els investigadors analitzen la malaltia i estudien la propagació de la epidèmia també han d’assegurar la supervivència de la seva comunitat. Sembla el plantejament d’una ficció televisiva però es tracta de l’escenari de partida del projecte educatiu Zombiologia del professor Santiago Vallejo Muñoz (@santiagobio).

Zombiologia

Zombiologia es una proposta metodològica englobada en l’Aprenentatge Basat en Zombies Projecte (ABP) que amés a més s’ajuda de la gamificació. Els investigadors son alumnes de 3r d’ESO que estudien geografia i biologia mentre es veuen immersos en aquest entorn apocalíptic. Més enllà del context atípic del projecte, Zombiologia engloba els continguts curriculars oficials i adients a aquest curs acadèmic com la caracterització dels diferents aparells i sistemes humans (locomotor, nerviós, immunitari, respiratori…) o la interacció de l’activitat humana i la Terra. I ho fa mitjançant una metodologia motivadora i atractiva.

Durant el curs, els alumnes es van trobant diferents reptes immersos en aquests escenari d’apocalipsi zombie i supervivència directament relacionats amb els continguts acadèmics de curs. Per exemple, per tal de sobreviure a la invasió, hauran de preparar un refugi ple d’aliments a partir del càlcul de les necessitats nutricionals i d’energia del seu grup d’investigadors. O fer estudis d’anatomia comparada entre humans i zombies. Finalment, el producte final del projecte es un “diari del supervivent” que ha de servir com a guia o manual de supervivència.

Aquest projecte de Santiago Vallejo Muñoz es basa en les directrius de David Hunter, que va apropar el ABP de temàtica zombie a les seves classes de geografia. Podeu trobar més informació en les seves respectives webs.

Zombiologia
Zombie-based Learning

ZombieFun