Ser professor de reforç

Durant aquest curs he estat fent classe particulars a alumnes en diferents etapes educatives, des de tercer d’ESO a batxillerat, principalment en les àrees de ciències i matemàtiques. Ara, i desprès de les últimes classes preparant els examens de selectivitat, és el moment de fer una reflexió al voltant de la meva experiència com a professor de reforç.

No tots els alumnes necessiten un professor de reforç. I no només els alumnes que “van justets” en els seves qualificacions es poden veure beneficiats d’aquestes sessions addicionals. Sovint les dificultats de comprensió dels alumnes no es deuen a una manca de capacitat, si no a enfocar el tema d’una manera que resulta més complicada per a la manera de ser de l’alumne. En aquests casos, un professor de reforç pot presentar el contingut treballat prèviament a classe des de un put de vista més ajustat a l’alumne i més entenedor gracies a la flexibilitat que permet el treball individualitzat.

Les classes de reforç són, com el nom indica, de reforç. A vegades ens trobem amb alumnes i/o pares que deleguen en el professor de repàs la responsabilitat de l’aprovat de l’alumne. I el problema es magnifica quan venen alumnes amb els exàmens a una setmana vista. Ni els sprints finals són efectius (i menys quan parlem d’educació) ni les classes de reforç són el remei universal. Cal una feina estable per part de l’alumne al llarg de tot el curs i durant les classes al institut. Res de gratar-se la panxa a l’aula per que “ja ho miraré a repàs”.

No s’ha de perdre de vista que les classes de reforç consumeixen una hora extra escolar de l’alumne, i si aquest no està convençut de la seva utilitat i hi col·labora l’únic que s’aconsegueix es perdre el temps. Per altra banda, el professor de reforç s’ha d’esforçar per mantenir la motivació i el ritme de les sessions, de manera que aquestes siguin útils i dinàmiques.

Per últim, i crec que es extensible a molts camps, l’objectiu d’un professor és que els alumnes deixin de necessitar-te a mesura que es desenvolupin i creixin i puguin gestionar de manera autònoma el seu aprenentatge. És llavors quan un ha fet bé la seva feina.