I això per a què serveix? Actituds científiques

La separació del coneixement en els currículums educatius, conegut com assignatures, comporta varis debats i preguntes de resposta complexa. Un alumne que li agradi la literatura i tingui clar que es vol dedicar a escriure pot preguntar-se de que li servirà en un futur les matemàtiques. El mateix passa quan un noi de ment científica s’ha de passar unes hores estudiant la fonètica de la llengua catalana. En un paradigma on “o ets de números o ets de lletres”, la mitat del temps dins de l’institut sembla improductiva.

bored-classroom

En l‘anterior post parlava d’uns vídeos divulgatius de la ciència que tenim al voltant, la ciència propera, i feia la petita reflexió de que la ciència explicada a les aules ha de ser propera als alumnes. Això repercuteix en la motivació, doncs els alumnes poden implicar-se més amb aquells fenomens que els hi són coneguts. El context proper d’un fenomen impulsa les ganes d’estudiar-lo. El fet que la ciència ens envolta per totes bandes pot justificar la presència d’aquests continguts en l’educació obligatòria, però hi han altres motius que responen a la gran pregunta: Quina és la finalitat d’educar en ciència?

Els conceptes científics, els models, les teories i els grans experiments són només una part del que es pretén ensenyar a les classes de secundària. Són les actituds associades a la ciència l’aspecte més important a transmetre en l’educació científica. Actituds i habilitats personals que van més enllà de ser competències cognitives o de raonament lògic. Parlo de característiques com l’esperit crític, la perseverança, la curiositat i la creativitat.

bigstock-head-and-brain-gears-in-progre-29629286

Es cert que aquestes actituds no són exclusives de la ciència, però el desenvolupament científic ha estat possible gracies a aquestes actituds. La curiositat de voler saber com funciona l’univers que ens envolta, l’esperit crític per no donar per vàlida qualsevol explicació sense fonament, la perseverança i la creativitat per buscar noves respostes a les mateixes preguntes. Potser quan es parla del mètode científic parlem més d’actituds que d’un protocol inamovible.

El repte dels professors està en introduir i treballar aquestes actituds científiques a l’aula, sense poder deixar de banda els continguts marcats al currículum. No és pas fàcil, però d’aquesta manera educarem en ciència.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Ser professor i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s