L’aprenentatge basat en jocs, de la mà de Lu2

A vegades es guanya, sempre s’aprèn.

Aquesta frase ve a ser el leitmotiv del Xavier Moratonas i la Natàlia de Lu2, l’empresa familiar amb seu a Mollet del Vallès dedicada en cos i ànima a l’Aprenentage Basat en Jocs (GBL per les seves sigles en anglès).

Durant les XXI jornades Krítikas, organitzades pel club de rol Kritik de Barcelona el passat mes d’octubre, vaig poder assistir a una xerrada on el Xavi ens va presentar la feina que realitza Lu2 i els fonaments del GBL. I és que els jocs poden ser molt més que una forma sana d’entreteniment amb els amics i familiars. Els jocs poden ser una eina pedagógica i un recurs educatiu que permeten treballar desde habilitats relacionals i comunicatives a habilitats de l’àrea de les matemàtiques i la lògica.

El GBL es basa en treballar i desenvolupar aquestes habilitats mitjançant els jocs de taula. En aquest aspecte difereix moltíssim dels processos de gamificació, en els que mecàniques i elements propis dels jocs s’apliquen a contexts no lúdics. Existeixen propostes de gamificació aplicades a l’educació, com Zombiologia, però en el GBL no es “vesteix” de joc l’aprenentatge si no que és amb els propis jocs com s’aprèn.

Tenim la sort de viure un període molt ric en quan a varietat de jocs de taula amb novetats mes a mes, però no tots els jocs de taula serveixen per al GBL. Entre d’altres coses, l’equip de Lu2 fa una tria dels jocs òptims per a la seva inclusió en un GBL i realitza tallers i jornades per tal de donar a conèixer aquesta interessant proposta educativa.

Aquest tipus d’aprenentatge dirigit i basats en els jocs de taula també vol defensar la idea de que, en una societat cada cop més menjada per les pantalles electròniques, és pot treure profit d’activitats tan off-line com reunir-se al voltant d’una taula i fer unes partides.

Per últim, durant la xerrada vaig tenir l’oportunitat de conèixer també al Natxo, un inquiet professor de ciències socials que inclou els jocs de rol i d’estratègia en les seves classes. En un proper post parlarem del seu projecte, però mentrestant no deixeu de donar un cop d’ull al seu blog 1d10enlamochila.

Anuncis

Ciència DIY 05 – Núvol dins d’una Ampolla

Us heu preguntat mai què són i com es formen els núvols?

En el següent vídeo de ciència DIY podreu crear un núvol dins d’una ampolla de plàstic d’una manera fàcil, ràpida i molt poc costosa.

Per què cal estrènyer fortament l’ampolla?

Per què s’ha d’obrir el tap bruscament?

EXTRA – Quin és el paper de l’alcohol?

Podeu escriure als comentaris les vostre respostes!

Per veure aquest i altres experiments de ciència visiteu el meu canal de youtube Ciència DIY

A propòsit d’Interstellar i l’educació

No fa gaire que s’ha estrenat als cinemes Interestellar, una pel·lícula de ciència ficció que ha generat moltíssima expectació, comparant-la a altres obres de temàtica similar com la clàssica 2001: Una odissea espacial de Kubrick.

En Interestellar de Christopher Nolan, s’explica com Cooper (Matthew McConaughey) i Brand (Anne Hathaway) emprenen un viatge a l’altra banda del univers per tal de trobar un nou planeta on pugui habitar la espècie humana, que es troba a una generació de l’extinció en un planeta Terra que ha esdevingut hostil desprès d’anys d’abúsos. Al marxar, Cooper abandona als seus fills Tom i Murph (Jessica Chastain) al unir-se a l’expedició del professor Brand (Michael Caine) com a pilot de la seva nau espacial.

Trobareu crítiques a la pel·lícula per internet, tant positives com negatives; i comentaris a l’apartat científic de la mateixa, ja que en ella s’hi tracten entre d’altres temes com els forats negres, l’exploració espacial, la robòtica o el canvi climàtic. En aquest post, no obstant, em vull centrar en una nota al peu de pàgina però que crec que amaga un missatge important: el model educatiu de la Terra d’Interestellar.

Cooper es citat a l’escola de Murph ja que la noia a tingut últimament problemes amb els professors. El conflicte sorgeix al portar a l’aula un llibre de text sobre les exploracions espacials que guardava el seu pare dels seus anys d’estudi. La professora de Murph explica que els llibres que fan servir a les seves classes han estat ja corregits i expliquen que l’arribada a la Lluna i la cursa espacial no van ser més que campanyes de màrqueting per tal de que la Unió Soviètica “malgastés” diners en l’exploració espacial durant la guerra freda. Aquest paradigma s’estableix en la lògica de la societat d’Interstellar ja que, amb la cada cop més gran manca d’aliments, destinar fons públics a explorar l’espai està mal vist per la societat. Això es transmet al sistema educatiu on, a través de la negació dels viatges més enllà de l’atmosfera, s’inhibeix una possible curiositat de l’alumne i es centra les seves aspiracions i esforços en la Terra.

Un dels missatge de la pel·lícula és sense cap mena de dubte, el de la importància de la recerca científica i tecnològica pel progrés de la societat; però també el poder social que té l’educació i la immensa responsabilitat d’aquells que decideixen què, com i per què s’educa a les futures generacions.

(Que en un futur el model educatiu segueix-hi basant-se en els llibres de text potser és també una senyal de l’extinció humana, però això és un altre tema…)

Ciència DIY 04 – Infusió Cohet

Aquests dies es celebra la Setmana de la Ciència, coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), durant la qual es programen un munt d’actes de divulgació científica al llarg de tot el territori.

Aprofitant aquest marc, us presento el següent vídeo de la sèrie Ciència DIY, en la que explico senzills experiments i muntatges científics que podeu fer vosaltres mateixos amb material que podeu trobar per casa. La ciència no es fa només als laboratoris.

En aquest cas, la construcció d’un petit cohet amb una bosseta de té (o d’altres infusions).

Que fa que s’enlairi la bosseta?

Per què s’enlaira la bosseta quan el foc arriba a prop de la seva base i no abans?

Podeu respondre als comentaris les vostre respostes!

Per veure aquest i altres experiments de ciència visiteu el meu canal de youtube Ciència DIY

educAtòmica ha mort, llarga vida a educAtòmica

Poc més d’un any de vida, unes 35 publicacions, 8 seguidors (gràcies!) i aproximadament unes 500 visites.

En els darrers mesos no he dedicat tant temps com hauria estat necessari a aquest blog. En part per falta d’inspiració i en part per falta de temps. És per això que he pres la decisió de fer un punt i seguit en aquest projecte.

mayan-calendar

En el fons, no deixa de ser una reestructuració del blog per a encabir-hi més temes, sense mai allunyar-se (gaire) de l’educació i la ciència. D’aquesta manera, per exemple, es fa lloc al projecte de ciència DIY que va tenint més i més material que poc a poc us aniré compartint.

Un punt i seguit per agafar embranzida.

Ens anem veient.