A propòsit d’Interstellar i l’educació

No fa gaire que s’ha estrenat als cinemes Interestellar, una pel·lícula de ciència ficció que ha generat moltíssima expectació, comparant-la a altres obres de temàtica similar com la clàssica 2001: Una odissea espacial de Kubrick.

En Interestellar de Christopher Nolan, s’explica com Cooper (Matthew McConaughey) i Brand (Anne Hathaway) emprenen un viatge a l’altra banda del univers per tal de trobar un nou planeta on pugui habitar la espècie humana, que es troba a una generació de l’extinció en un planeta Terra que ha esdevingut hostil desprès d’anys d’abúsos. Al marxar, Cooper abandona als seus fills Tom i Murph (Jessica Chastain) al unir-se a l’expedició del professor Brand (Michael Caine) com a pilot de la seva nau espacial.

Trobareu crítiques a la pel·lícula per internet, tant positives com negatives; i comentaris a l’apartat científic de la mateixa, ja que en ella s’hi tracten entre d’altres temes com els forats negres, l’exploració espacial, la robòtica o el canvi climàtic. En aquest post, no obstant, em vull centrar en una nota al peu de pàgina però que crec que amaga un missatge important: el model educatiu de la Terra d’Interestellar.

Cooper es citat a l’escola de Murph ja que la noia a tingut últimament problemes amb els professors. El conflicte sorgeix al portar a l’aula un llibre de text sobre les exploracions espacials que guardava el seu pare dels seus anys d’estudi. La professora de Murph explica que els llibres que fan servir a les seves classes han estat ja corregits i expliquen que l’arribada a la Lluna i la cursa espacial no van ser més que campanyes de màrqueting per tal de que la Unió Soviètica “malgastés” diners en l’exploració espacial durant la guerra freda. Aquest paradigma s’estableix en la lògica de la societat d’Interstellar ja que, amb la cada cop més gran manca d’aliments, destinar fons públics a explorar l’espai està mal vist per la societat. Això es transmet al sistema educatiu on, a través de la negació dels viatges més enllà de l’atmosfera, s’inhibeix una possible curiositat de l’alumne i es centra les seves aspiracions i esforços en la Terra.

Un dels missatge de la pel·lícula és sense cap mena de dubte, el de la importància de la recerca científica i tecnològica pel progrés de la societat; però també el poder social que té l’educació i la immensa responsabilitat d’aquells que decideixen què, com i per què s’educa a les futures generacions.

(Que en un futur el model educatiu segueix-hi basant-se en els llibres de text potser és també una senyal de l’extinció humana, però això és un altre tema…)

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura dispersa, Educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a A propòsit d’Interstellar i l’educació

  1. natxopv ha dit:

    Una molt interessant reflexió sobre un aspecte que potser no sigui fonamental en la pel·lícula (encara no l’he vista), però que obri la porta a reflexionar sobre el paper de l’educació en diverses obres de ciència ficció.

    • aparrillaq ha dit:

      Educació i ciència ficció… M’has fet pensar en un relat d’Asimov sobre el tema en una societat on els coneixements es descarreguen -literalment- d’una espècie de Internet global als cervells dels alumnes. Gràcies pel comentari!

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s