I si tots fem campana?

La meitat dels alumnes d’un curs han marxat de viatge “de fi de curs” a Londres. Faran fotografies del London Eye i el Big Ben. Perfecte. Bon viatge. La resta dels alumnes, no obstant, han d’anar al col·legi durant aquests dies. Faltaria més.

Potser no avançarem molta matèria per deferència als alumnes a l’estranger. Però aquests dies són una oportunitat per treballar competències i dinàmiques difícils d’encabir dins del currículum normal. I més a les classes de matemàtiques on podem explorar aplicacions didàctiques de la lògica, els enigmes i els jocs. I amb certa il·lusió, prepares activitats alternatives per a aquests dies.

I excepte dos alumnes, la resta han fet campana.

Aquesta situació em té preocupat. La fase de sorpresa i de cabreig ja les he deixat enrere. Li dono voltes a quines han de ser les conseqüències acadèmiques. El primer pas d’avisar als pares ja s’ha fet i el dia següent l’assistència serà més raonable, en principi. Però més enllà d’ això, que?

Avancem matèria i que vegin la importància de complir les seves obligacions? Examen sorpresa i penalitzem a tots aquests desagraïts? Cada opció que em passa pel cap és anti-pedagògica o implica que paguin justos per pecadors. Té sentit preparar aquestes activitats alternatives que consumeixen temps en hores extres? Vull pensar que si però…

Un acabi de pensar les conseqüències potser toca reflexionar les causes que fan tan poc atractiva l’assistència a classe. Però això serà una (llarga) altra història.

Anuncis

El problema no és la ballesta.

Un alumne de segon d’ESO entrava a principis de setmana a un institut de Barcelona amb la intenció d’acabar amb la vida d’alguns docents i companys. Per què?

Masses factors, molts elements a qui culpar. Alguns es quedaran amb la simplificació d’un desequilibri mental. Veus extremistes culparan de nou als videojocs i la violència en els mitjans. O de manera molt creativa al catalanisme independentista, que sembla ser la font de tots els mals per als uns i la panacea per als altres. Són responsables els pares, l’escola, els professors?

No ho sé. Crec que tots ho som. Hi ha certa responsabilitat social en aquest desgraciat fet. Alguna cosa no fem bé en una societat en la que els professors són desprestigiats per la seva consellera (aquí una bona reflexió al respecte des de XarxaTIC) o en la que alguns pares ataquen als docents. Aquesta falta de confiança en els professionals educatius arriba als alumnes. I es minva no ja l’autoritat de la figura del docent, desapareix el respecte al que hauria de ser el pilar sobre el qual es construirà la societat del futur.

Em sumo al dol dels familiars del company Abel Martínez Oliva, professor de Ciències Socials. I des de aquí mostro el rebuig i condemna a aquests fets. És responsabilitat conjunta que no torni a succeir res similar.

Descobrint la Fotografia Matemàtica

Es diu de les matemàtiques que són el llenguatge en el que està escrit l’univers. Però el primer que ens ve al cap al pensar en matemàtiques és quelcom similar a…

La visió comuna de les matemàtiques

La visió de les matemàtiquesLes matemàtiques semblen alienes a la vida quotidiana. Sempre hi ha les excepcions d’aquells que les desenvolupen en el seu camp laboral, però el gruix de les persones només té contacte conscient amb les matemàtiques quan li tornen mal el canvi o en contades gestions. La realitat és que les matemàtiques ens envolten.

No parlo tan sols de càlculs. Parlo de figures geomètriques, de successions, de l’estadística, la simetria i els mosaics, de la probabilitat, dels jocs, de l’atzar… Tots aquests àmbits queden apartats pel pes curricular de l’aritmètica i l’àlgebra a les últimes sessions del trimestre (i això, amb sort). El resultat és que gran part de la població veu les matemàtiques associades a pissarres de fórmules i números, feta per individus tancats en despatxos poc airejats.

La fotografia matemàtica és una eina per a trencar la visió tancada i poc accessible que es té de les matemàtiques. Buscar les matemàtiques amagades en una fotografia i ressaltar-les amb un títol adequat és una activitat transversal molt adient per a fer amb alumnes de secundària. I de fet, molts centres organitzen concursos anuals entre els alumnes i els docents. Més enllà, l’ABEAM (Associació de Barcelona per l’estudi i aprenentatge de les Matemàtiques) organitza un concurs en el qual poden participar diferents centres; i també el departament de didàctica de les matemàtiques de la UAB organitza un obert a tothom. I en les galeries de les edicions anteriors podem trobar autèntiques obres d’art.

Paràboles d’alts vols

Cerillas de Gauss

1/8

Des de l’inici d’aquest any estic treballant en un col·legi a Barcelona donant classes de matemàtiques i biologia a alumnes de secundària (i en part és aquest el motiu de la sequera d’actualitzacions del blog). Durant aquest últim trimestre muntarem un concurs de fotografia matemàtica. La presentació del projecte als companys i als alumnes ha estat molt ben rebuda, despertant interès en alguns dels alumnes més apàtics amb l’assignatura. Miraré de compartir les fotos guanyadores d’aquest concurs que em té força il·lusionat en un futur post. Però aquí podeu trobar molts exemples mentrestant.