(Ser professor) Ciència en anglès: Si, però…

El principal repte del curs que en breu comença és que estaré donant classes de ciències naturals a primer, segon i tercer d’ESO en anglès. Es tracta doncs d’unes matèries dins del marc AICLE, acrònim de Aprenentatge Integrar de Continguts i Llengües Estrangeres.

Els primers pensaments quan em van “proposar” de impartir aquestes assignatures van ser principalment de ganes i motivació, doncs és un repte suficientment desafiant però que em veig capaç d’assolir, però també em van sorgir algunes preocupacions.

Una de les preocupacions va ser que, pel fet d’exigir un esforç adicional als alumnes al fer les classes en angles, l’aprofundiment en els continguts més purament científics es veuria reduït. Aquesta preocupació es va esvair quan em vaig adonar que parlava el meu orgull com a amant de les ciències. Un cop em vaig centrar en l’objectiu últim de l’educació a secundària, on els continguts són importants però també o són procediments i actituds, aquesta preocupació semblava no tenir lloc.

Per altra banda, no se com reaccionaran els alumnes a una classe dirigida en una llengua en la que, potser, no es defensen suficientment bé. I si el nivell de l’alumnat no permet una velocitat constant en la classe es farà necessari que ajudi a l’aprenentatge d’una llengua estrangera de la que, que ni per formació ni per interès, no em sento preparat en termes didàctics. Per solventar aquests problemes buscaré consell en els docents de llengua estrangera del centre que, per sort, s’han mostrat molt predisposats a donar-me un cop de mà i organitzar alguna activitat conjuntament.

(A més a més, miraré de preparar material en format vídeo per als alumnes per tal de reforçar els continguts científics tractats a la classe i, si el temps ho permet, donar suport a l’aprenentatge a través d’un blog de classe.)

Veurem com evoluciona el curs. De moment tinc ganes de començar setembre i les classes, de conèixer els alumnes i de veure que fem al llarg del curs.

Anuncis

(MOOC) Com sobreviure al primer any com a docent

La llibertat d’horaris que presenta l’estiu, amb les classes finalitzades i la relativa absència de preses fa que sigui una estació perfecta per a fer un dels molts cursos on-line que s’ofereixen per la xarxa. Molts d’ells, a més, estan especialment pensats per al desenvolupament professional dels docents.

Un d’aquests cursos, i que vaig estar fent a finals de juliol, és el “Surviving Your Rookie Year of Teaching: 3 Key Ideas & High Leverage Techniques”. Un nom molt llarg per a un curs més aviat curt però que m’ha semblat força interessant. El realitza l’organització Match Education i es pot cursar des de la plataforma Coursera amb l’avantatge de que es pot fer al teu ritme, sense calendaris o dates d’entrega.

Les 3 idees clau que es tracten en aquests curs són:

1- Consistency. Fa referència a la consistència entre les expectatives d’aprenentatge del docent i la realització de les diferents tasques a l’aula, com es donen les instruccions i les conseqüències quan els estudiants no assoleixen les expectatives.

2- Ratio. Es refereix a l’assoliment d’un adequat esforç d’aprenentatge per part dels estudiants quan es presenta una determinada activitat. Es busquen tasques que requereixin un apropiat treball mental i que s’hagin de resoldre amb l’ajut de diferents punts de vista, i per tant es fuig del pur treball individual.

3- Building relationships. Encara la relació docent-alumnes-família com a peça clau en l’assoliment d’un bon aprenentatge i encoratja a realitzar trucades als pares dels alumnes de manera periòdica, ja siguin missatges de correcció com de reconeixement.

Com deia, és un curs curt i que es fa curt, però les tècniques per enfortir cadascuna d’aquestes idees claus i els marcs teòrics que presenten m’han semblat molt aprofitables. De fet em disposo, com a mínim, a mirar de construir bones relacions amb els alumnes i a agafar una rutina de trucades a les famílies de cara el curs vinent.

Sóc conscient que, com en gairebé tots de la professió docent, la millora professional es recolza sobre la pràctica i els llibres, cursos i guies parlen d’una realitat difícil de veure a les aules. Tot i així dóna certa seguretat per anar tirant i recollint l’experiència.