(Ser professor) Petits pensaments del consumisme educatiu. #blimagen

L’èxit del consumisme és la comoditat. La immediatesa. Ja no tenim prou amb desitjar alguna cosa; la volem ara i a esforç zero. Comprar, consumir, llençar, comprar.

I com a reflex de la societat, les aules són cada cop més consumistes. Alumnes amb el canell endurit de copiar en llibretes uniformades el paràgraf del llibre, els apunts de la pissarra o el dictat del professor. Copiar, memoritzar, vomitar, oblidar. Diuen els alumnes, cal aprendre aquest apartat si no sortirà a l’examen? Diuen els professors, cal esforçar-se en sortir dels currículums o de les guies didàctiques de les editorials si aquesta feina no serà valorada? Crec que no és que estigui bé sortir-se de les línies, crec que és necessari.

Un dels principals atractius de la docència, si més no tal com jo l’entenc, és la llibertat que dóna. Per sota dels imperatius curriculars fets pels governs i el funcionament del centre fet per l’equip directiu, la llibertat de càtedra a l’aula és el pati de jocs del professor. Bona part de la tasca educativa té un component de recerca. La complexa diversitat d’alumnes, entorns i contexts, juntament amb el vertiginós canvi constant de la societat fa que els professors sempre ens moguem en terrenys inexplorats. Benvinguts siguin. Estem obligats a experimentar, a provar, a fallar i a millorar, si el que volem és ajudar als nostres alumnes a ser crítics, creatius, pensadors, flexibles i solvents.

Deixar de consumir llibres de text, informació enllaunada i metodologies rígides prefabricades per molt còmodes que siguin per començar a crear projectes únics, potenciar habilitats realment útils i construir coneixement juntament amb els alumnes.

(Aquest post respon al repte llençat pel docent Jordi Martí en el seu blog Xarxatic, en el que proposa a fer una reflexió educativa disparada per la imatge que podeu veure. Aquí trobareu un recull d’usuaris participants i aquí la reflexió del propi Jordi Martí.)

 

 

Anuncis

(Ser Professor) Sense llibres de text a la segona setmana

Mitjans de la segona setmana del curs i no han arribat els llibres de text.

Les classes han començat i varis alumnes no tenen els llibres de text. Alguns els han encarregat i no els hi han arribat, alguns no sabien quins comprar ja que no sabien si repetirien curs o promocionarien… Potser la culpa és dels alumnes.

Els alumnes de tercer, més enllà si tenen els llibres encarregats o no, no tenen els llibres ja que l’editorial en qüestió no els ha tret a temps d’impremta per a l’inici de curs… Potser la culpa és de les editorials.

L’editorial s’excusa en que han hagut de refer els llibres de 3r ESO (entre d’altres) al entrar en vigor a finals d’agost el decret de la LOMCE a Catalunya… Potser la culpa és dels polítics i la deria dels canvis educatius.

Per altra banda, la decisió de fer servir llibres de text, i aquests en concret, surt de l’equip directiu del col·legi on estic treballant… Potser la culpa és del centre educatiu.

Però tot i que ha estat una decisió imposada, reconec que per a un professor novell com jo el llibre de text ajuda a organitzar i preparar les classes tot i que durant el dia a dia el fem servir com a recull d’exercicis i poc més… Potser la culpa és del professor.

Al final la qüestió és que hi han alumnes sense llibres de text a les aules i les classes continuen. La conclusió és que imprescindible, el que ve a ser imprescindible, aquest material no seria.

FunnelEducation

Col·leccionant medalles a classe

Aquest curs provaré d’introduir un aspecte del disseny de jocs a les meves classes. Ha mesura que el curs avanci i com a resposta al seu desenvolupament dins de les classes, els alumnes podran anar guanyant i col·leccionant insígnies o medalles (badges en anglès).

98fac-classbadgeslogo

La idea que sustenta aquesta gamificació és la creença que el fet d’aconseguir aquestes insígnies al llarg el curs, de l’afany col·leccionista o del metajoc que es crearà al voltant de les classes actuarà com a motor de la participació de l’alumne en aquestes, motivant-lo a participar de manera més activa i més correcta de les activitats de classe. A més, les insígnies actuen com a reconeixement de la feina feta i això repercutirà positivament en l’alumne.

ContentBadges

A grans trets he dividit les insígnies en tres grans grups. Les primeres estan relacionades amb els continguts que es treballaran a classe i els alumnes la podran guanyar al assolir els continguts mínims associats a aquell tema.

Els segon gran bloc d’insígnies estan relacionades amb el comportament i l’actitud a classe. Aquestes estan organitzades a mode de nivells i a mesura que els alumnes acumulin dies de classe amb un comportament acceptable aniran pujant de nivell. Aquestes insígnies seran útils al moment d’avaluar als alumnes ja que a cada nivell li correspondrà una qualificació numèrica.

AttitudeBadges

Per últim, el tercer bloc el formen les insígnies secretes. Són insígnies que no estan directament relacionades amb els continguts curriculars o el comportament de l’alumne però que poden premiar bones conductes dins de l’aprenentatge dels alumnes o commemorar algun esdeveniment que es pugui donar al llarg del curs.

Durant la presentació del curs he aprofitat per mostrar la web ClassBadges a les diferents classes i veure les seves reaccions a aquesta proposta. A 1r i 2n d’ESO la rebuda ha estat molt bona. A 3r d’ESO no ho qualificaria de dolenta ni molt menys, però  no ha semblat que la idea entusiasmés en excés. Ja veurem al llarg del curs com funciona.

(Ser professor) Les persones darrere dels alumnes

Per ensenyar ciència a un alumne has de saber d’ensenyar, de ciència i de l’alumne.

Vaig escoltar aquesta frase, o alguna de similar, abans fins i tot de començar la formació com a docent, i l’experiència que poc a poc vaig acumulant la posa dia rere dia de manifest.

Aquesta setmana a començat el curs de manera no oficial al col·legi on treballo, i estic aprofitant aquestes hores per a fer una primera presa de contacte amb els alumnes que em trobaré aquest any. La simple dinàmica que fem ve a ser més o menys la següent: a la pissarra, i a partir de les seves intervencions, fem un llistat del que pensen que és important que el seu professor sàpiga d’ells i a continuació ho escriuen en mig full que desprès recullo.

En les diferents classes, el llistat s’acaba assemblant. Com es diuen, com són de caràcter, que fan en el seu temps lliure, que els hi agrada, que no… Jo els animo a que fugin de l’àmbit escolar i finalment afegeixo que els fa feliç, que els entristeix i els hi demano que em sorprenguin amb alguna informació o habilitat seva que creguin rellevant.

Els resultats són molt interessants. Ara sé que algú està trist per què s’acaba de mudar i no coneix a ningú, que aquell alumne té com a afició fer punt i que el critiquen per això, que l’altra viu amb l’àvia per que s’encarrega de cuidar-la… Petites dosis d’informació que em seran molt útils per conèixer als meus alumnes i les seves circumstàncies, amb l’objectiu últim de poder fer més eficient la meva tasca docent.

Sovint a secundària sembla que els professors només hagin de treballar amb coneixements i alumnes, però no s’ha d’oblidar que en el fons els alumnes també són persones.

(Ser professor) Reptes per al curs 2015-2016

El nou curs ja comença. Un parell de setmanes i la rutina del col·legi tornarà amb força amb el nou curs, que per a mi és el primer que puc planificar completament. I no hi ha millor moment per a que els docents ens plantegem quins objectius i quins reptes volem aconseguir durant els propers mesos. Grans professors ja han plantejat els seus objectius aquí i aquí, entre d’altres, d’una manera molt inspiradora.

A continuació, per tant, alguns dels meus reptes o objectius o projectes per al curs 2015-2016.

Docència en anglès. Aquest curs donaré classes de ciències naturals a primer, segon i tercer d’ESO dins d’un programa AICLE en llengua anglesa. Un repte que agafo amb ganes però no sense dubtes.

Construir un bon ambient d’aprenentatge. Crec que és la principal preocupació per als que som novells en aquesta professió. Mantenir un equilibri i bon ambient de treball que inclogui la suficient disciplina per permetre un suficient aprenentatge acadèmic amb el suficient interès per mantenir encesa la motivació dels alumnes. L’any passat em va servir per detectar alguns punts a millorar que pretenc rectificar aquest curs.

Fer equip amb les famílies. Per tal d’enfortir les relacions amb l’alumne, vull agafar una rutina de trucades als pares. Aquest repte ve del curs MOOC “Surviving Your Rookie Year of Teaching: 3 Key Ideas & High Leverage Techniques”

Manteniment d’un blog de classe. Una eina per a ajudar als alumnes en el seu aprenentatge i compartir amb ells informacions diverses. Si teniu curiositat: https://elblogdelaclassedeciencia.wordpress.com/

Screencast de suport. Preveient que potser masses alumnes es perden amb la ciència en anglès, vull penjar una sèrie de vídeos amb resums dels temaris treballats a la classe. La idea és fer-los penjar-los al llarg del curs.

Gamificació educativa. Primer contacte amb la gamificació en terrenys educatius amb un sistema d’insígnies a la plataforma ClassBadges.

I a un nivell encara relacionat amb l’educació però a nivell més personal

Periodicitat a educAtòmica. Mínim un post setmanal.

Presència a la xarxa. Relacionat a l’anterior, mirar de contactar amb altres docents de manera efectiva i millorar el que anomenen PLE o entorn personal d’aprenentatge i generar oportunitats de col·laboració.

Augmentar la tolerància als errors. Veure els errors i tot el que no acaba de sortir bé com una oportunitat per aprendre i no com la fi del món.

Dosificar energies. És a dir, sobreviure i compaginar vida professional i personal amb una bona qualitat.

I per últim i per sobre de tot,

Don’t forget the fun.