A propòsit d’Economia en Colors, la competitivitat i la igualtat d’oportunitats

Una de les discussions internes que tinc és, en (masses) poques paraules, si l’educació ha de formar éssers competitius o col·laboratius. Crec que em costa arribar a una conclusió ferma perquè aquesta dicotomia apunta a preguntes i debats socials, polítics i filosòfics veritablement complexos.

El programa de televisió “Economia en colors” de fa un parell de setmanes va girar al voltant del món educatiu. El conductor principal d’aquest programa és l’economista i professor Xavier Sala-i-Martin, reconegut per ser ideòleg de l’Índex de Competitivitat Global. Aquest índex classifica la competitivitat dels països en base a factors com el bon funcionament de les institucions públiques i privades, les infraestructures, la estabilitat econòmica i els serveis de salut i educació primària. La qüestió és que a l’inici del programa es defensa una educació que possibiliti la igualtat d’oportunitats entre els alumnes. I aquí és on se’m va generar el debat. És possible una educació de igualtats d’oportunitats des de el punt de vista de la competitivitat?

Per una banda, les solucions als problemes que sorgiran en un futur no seran assolibles per individus sols i per tant veig necessari educar en la cooperació, el treball en equip i la gestió de recursos. I cal prendre consciencia de la interconnexió de tots els éssers humans i que els nostres actes poden actuar al llarg de tot el planeta. Però per altra banda, veig útil cert nivell d’autosuperació i d’exigència individual, de pragmatisme individualista, de “treure’s un mateix les castanyes del foc”. I és important marcar la diferència i oferir allò que només un té. El problema és que aquestes actituds competitives es mouen massa a prop de l’excés d’orgull i de creure’s superior a la resta, de fer-se impermeable a les crítiques i les opinions externes. A part, la competitivitat porta a rànquings i índexs, a alumnes de primera i de segona, a tu vals i tu no tant… i enmig d’aquest context les igualtats d’oportunitats és fan difícils a un nivell pràctic en l’etapa secundària.

Pot ser em plantejo malament el problema i quan dic competitivitat vull dir competició, o m’equivoco a l’encarar competitivitat amb cooperativisme. Si teniu una solució, si us plau, feu-la arribar.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura dispersa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a A propòsit d’Economia en Colors, la competitivitat i la igualtat d’oportunitats

  1. Albert, alguns volen entendre l’escola com una empresa (i donen per descomptat que la forma actual de la major part de les empreses és allò que és desitjable), des d’aquesta concepció (més aviat estreta) afavorir la màxima competitivitat té tot el seu sentit. Però, allò que és bó per a les empreses no ho ha de ser forçosamet per a la societat, l’objectiu d’uns és la maximització dels beneficis (i de quina manera) i no crec que l’objectiu del sistema educatiu sigui aquest o no ho hauria de ser.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s