(Ser professor) Valoració del primer trimestre 2015-2016

Doncs s’acaba l’any i entre àpats familiars és bona idea fer una reflexió del període que s’ha viscut, tant a nivell personal com professional. Com que en la professió docent, i més en la pell d’un professor novell, l’avaluació professional queda sovint a l’aire, i ja que a l’inici de curs em vaig plantejar certs reptes, anem a veure quin és el grau de compliment d’aquests i com ho encaro cap a l’any 2016.

Docència en anglès. El primer trimestre de classes de ciència en anglès ha estat rebut de manera desigual pels alumnes. A 1r d’ESO no hi ha hagut gaires dificultats tot i que cal dir que encara s’ha d’introduir més l’idioma a les classes. 2n d’ESO ha monopolitzat les queixes cap al fet de fer l’assignatura en llengua estrangera, però poc a poc han anat agafant la dinàmica. En canvi a 3r d’ESO m’emporto la sensació que el fet de que sigui en anglès no sembla importar gaire als alumnes, més per passotisme que per domini de l’idioma. En tot cas, jo m’hi sento força còmode fent la docència en anglès i tot i que hi ha marge de millora i que a vegades em falta vocabulari per explicar el mateix concepte de diferents maneres, estic satisfet i he perdut el temor. Valoració: repte superat.

TrustMe

Construir un bon ambient d’aprenentatge. Ja sigui per tenir una mica més d’experiència o per una composició més afable de les classes, aquest trimestre crec que aconsegueixo mantenir el control de l’aula amb més facilitat. Considero que els alumnes es senten còmodes a classe i que participen de gust en la majoria de dinàmiques. Per altra banda, penso que encara em perdo massa en els comentaris humorístics a classe i que he d’esforçar-me en augmentar l’ambient de treball i disciplina sense perdre el bon rotllo. Valoració: repte en el bon camí.

Fer equip amb les famílies. La idea inicial d’agafar una rutina de trucades setmanal als pares ha estat impossible de realitzar per falta de temps. Segueixo creient en la importància d’una relació sana amb les famílies però fins que no alliberi temps del dia a dia no ho veig possible. Valoració: repte no superat i aparcat a mig termini.

Manteniment d’un blog de classe. El Blog de la Classe de Ciència és una realitat i és visitat pels alumnes, sobretot els dies previs als exàmens. Tot i això encara li puc treure més suc ja que la participació a les preguntes que penjo al blog per part dels alumnes és força millorable. Valoració: repte en el bon camí.

ElBlogdelaClassedeCiencia

Screencast de suport. Em va saber molt greu haver aparcat aquest projecte tan interessant per falta de temps. Valoració: repte no superat i aparcat a llarg termini.

Gamificació educativa. Classbadges no va funcionar com esperava i des de fa unes setmanes fem servir Classdojo. Aquí podeu llegir els motius d’aquests canvi. Valoració: repte en el bon camí.

Periodicitat a educAtòmica. No valoro negativament l’activitat al blog però, estrictàment, l’objectiu d’un post setmanal no l’he complert. 17 setmanes des de l’inici de curs i a educAtòmica han aparegut 13 posts. I més rellevant encara, l’hàbit setmanal d’escriure no l’he incorporat. Valoració: necessita millorar.

Presència a la xarxa. La relació amb altres docents de la xarxa crec que és queda relegada al seguiment del blog 1d10 en la mochila i el seu projecte de gamificació i a les reflexions de XarxaTIC, amb una petita participació en un repte que va llençar. Valoració: necessita millorar.

Augmentar la tolerància als errors. En aquest aspecte estic molt satisfet i crec que he canviat positivament l’actitud al encarar algun aspecte per millorar a nivell professional. Valoració: repte superat.

Dosificar energies. Tot i que millor que el curs passat, ha estat inevitable viure situacions d’estrès. No obstant les considero més fruit de la pròpia feina i no tant una mala planificació. Valoració: repte en el bon camí.

I fins aquí. Ens veiem l’any que ve amb més reptes.

Anuncis

(Ser professor) De Classbadges a Classdojo

L’aprenentatge té molt a veure amb equivocar-se, cometre errors i aprofitar-los per a millorar.

Tot i que ha d’arribar una reflexió sobre els propòsits que em vaig fer a l’inici del trimestre, durant el dia a dia del curs he anat trobant falles al sistema d’insígnies a classe. Aquest fet ha acabat generant que aparqui Classbadges i li doni una oportunitat a un altre suport de gamificació educativa, Classdojo.

ClassDojo Logo

En Classdojo, cada alumne té un avatar al qual se li poden assignar punts positius o negatius en funció del seu desenvolupament a l’aula. Li trobo dues funcionalitats que ajuden i poden solucionar els problemes detectats amb Classbadges.

Agilitat en el seguiment. El meu objectiu al introduir aquests elements a les classe és facilitar-me la feina d’avaluació de l’actitud dels alumnes. Haver de transformar en un dígit la conducta de tot un trimestre és molt complicat si no s’ha fet un seguiment dia rere dia. Classdojo permet fer-ho de manera àgil i durant la mateixa classe sense que sigui gaire disruptiu.

Falta de feedback. El fet que Classdojo tingui una aplicació que alumnes i pares poden descarregar-se facilita un seguiment al moment de com evoluciona l’alumne a nivell actitudinal. L’aplicació envia notificacions dels punts guanyats o perduts al moment i permet veure la informació amb forma de gràfics. L’experiència amb Classbadges també m’ha ensenyat que s’ha de mostrar conscientment l’eina que fem servir, així que a vegades al acabar la classe presento la distribució de punts als alumnes i comentem la jugada.

Tot i això, Classdojo té varis punts negatius dels quals sóc conscient, però de moment la seva utilització em sembla positiva. Aquestes eines no són gamificacions tan valuoses com les presentades en el seminari que us parlava fa unes setmanes, però em permeten no deixar de banda aquesta metodologia mentre vaig agafant experiència com a professor.

Vídeo: Què és i què no és un disseny educatiu gamificat?

Fa aproximadament una setmana es va celebrar el seminari “Què és i que no és un disseny educatiu gamificat?” organitzat per la Fundació Jaume Bofill dins del seu projecte Educació Demà, que vol fer visible la importància de la innovació educativa. La conferència la podeu veure en el següent vídeo.


La gamificació educativa és una metodologia que em porta interessant força temps, i tot i que he anat introduint algunes estratègies dels jocs a classe amb resultats diversos, disto molt de ser un expert com els diferents ponents dels seminaris. Per una banda, Oriol Ripoll, (@oriolripoll) professor universitari en creació de jocs i expert lúdic, a qui podeu escoltar setmanalment en el programa de radio Game Etc… de radio Ciutat Vella parlant de jocs diversos, va presentar les bases del disseny educatiu gamificat. Un primer full de ruta per als qui volem introduir la gamificació a les nostres classes: objectius, narrativa, dinàmiques, mecàniques.

I per altra banda, un trio d’asos, professors en actiu de diferents nivells educatius, que van presentar els seves experiències gamificades a l’aula: Christian Negre (@applejux) i la seva gamificació low-cost per a classes d’arts plàstiques en anglès; Natxo Maté (@natxo1d10) i el seu projecte on ha gamificat el temari de 2n d’ESO de socials amb Joc de Trons; i Pere Cornellà (@perecornella), que ha gamificat les seves classes universitàries per tal de salvar el món d’una conspiració intergalàctica mentre es treballa, precisament, la relació entre videojocs i educació.

El ventall de projectes presentats venia acompanyat de grapats de consells i de bones idees que un cop superada la impressió inicial (doncs la feina darrere la cortina és enorme), han deixat pas a encara més ganes de gamificar les meves classes. Poc a poc.