(Ser professor) Les proves competencials a 4t d’ESO, o de professor a aplicador.

Doncs si, un any més han tornat les proves d’avaluació competencial als nostres alumnes de 4t d’ESO, i aquí el servidor va ser seleccionat per a fer d’aplicador d’aquestes proves. Ser aplicador vol dir simplement anar a un centre educatiu diferent a l’habitual a, parlant clar, vigilar els diferents examens dels que consten aquestes proves.

Aquesta prova d’avaluació externa a 4t d’ESO, que depen del Departament d’Ensenyament (que no Educació) de la Generalitat de Catalunya, consisteix en un seguit de proves escrites de caràcter obligatori per a tots els alumnes del territori amb l’objectiu de, segons diu el full informatiu, informar, orientar i formar als alumnes, familiars i centres del nivell del sistema educatiu català. Com si fossin unes proves PISA però a una escala més petita. 

Considero que la validesa d’unes proves estandarditzades promogudes per una institució fonamentalment econòmica és força qüestionable i que el departament hauria de pensar detingudament la necessitat d’emular-les a nivell català. Per altra banda, tot i que trobo adient el gir cap a l’educació en competències que es porta fent desde fa bastants anys, em sembla absurd que es segueixi segmentant el coneixement en les assignatures de tota la vida. I és que perd el sentit avaluar competències si els alumnes s’han encarat a, de 9 a 10 la prova de català, de 10 a 11 la de castellà i de 11,30 a 12,30 la de matemàtiques. A més a més, sense menysprear la feina dels professionals darrere del disseny de les preguntes, no deu ser gaire eficient avaluar competències si els nois i noies de quart entreguen poc més que un full de respostes tipus test. 

Tot i aquestes incongruències, i la sensació personal d’incomoditat per estar predicant un model educatiu que no m’acabo de creure, l’experiència com a aplicador té les seves parts bones. He conegut un conjunt de docents de tot tipus i formes i un altre centre docent (amb unes instal·lacions per envejar, tot sigui dit) i he fet una ullada al funcionament del sistema educatiu que planeja per sobre de l’organització interna d’un centre.

Això si, realitzar (i vigilar) tants exàmens tipus test concentrats en dos dies dista molt del que ha de ser l’educació i el fet de ser professor segons el meu parer.

(I que consti que no m’he queixat de les hores extres que tot aquest sistema implica per a molts professors i directors de educatius, eh? No voldria jo caure en l’eterna discussió de que els docents treballen poc i tenen moltes vacances…)

Anuncis

(Gamificació) Introducció al caos: La Baralla d’Esdeveniments.

Continuant amb el seguiment de la gamificació que poc a poc introdueixo a les classes, procés que de moment té molt bones valoracions, arriba el moment d’introduir un nou element. Als punts, monedes i beneficis ara hi afegeixo un sistema d’esdeveniments aleatoris.

La baralc03 La Bona Sortla d’esdeveniments són 50 cartes on hi conviuen esdeveniments positius, esdeveniments negatius i proves que interaccionen amb els punts que els alumnes aconsegueixen al ClassDojo i amb els propis Dojis. Els alumnes poden gastar Dojis per agafar una carta de la baralla a l’atzar i llavors s’aplica l’efecte que s’hi descriu  a tota la classe. Cal dir que hi han més cartes amb efectes positius que amb efectes negatius.

c42 El DracNo deixa de ser una eina per a introduir un factor aleatori al sistema de joc que, de fet, té una repercussió indirecta a l’avaluació de l’alumne. Poder fer servir un resum durant 5 minuts en un examen té una incidència molt més directa a la qualificació final, però el fet que els alumnes puguin temptar a la sort i l’emoció en front a allò desconegut és un motivador prou gran per a fer que els alumnes vulguin aconseguir Dojis per a agafar una carta. I com que la manera d’aconseguir Dojis és amb un seguiment adient de les classes, la previsió és que aquesta baralla acabi incidint en l’avaluació més pel fet de fer-la servir que per l’efecte concret de les cartes.

BarallaEsdevenimentsPlantilla

Aquest sistema d’esdeveniments aleatoris ha estat inspirat per la mecànica del sistema de gamificació educativa ClassCraft, però la idea de fer servir cartes va venir de la mà de la companya docent  @negrevernis. Ella fa servir com a model les cartes del joc Magic: The Gathering amb resultats espectaculars.

EDIT: I per demanda popular, aquí us deixo l’enllaç a les cartes de la primera versió de la baralla d’esdeveniments. Sentiu-vos lliures de modificar-les i fer-les com més un convingui.

El proper element a introduir serà la narrativa. Un fil conductor, una història, un context vivencial en primera persona que permet aglutinar els temari curricular, l’avaluació i els altres elements dels jocs en una sola experiència significativa per als alumnes. És un pas complex però que aportarà un salt qualitatiu a tot el procés de gamificació de les classes. Em plantejo introduir-ho durant el tercer trimestre als alumnes de segon, quan parlem de la química i la física, així que encara tinc marge de maniobra per plantejar-ho i preparar-ho.

(Gamificació) Valoració i experiències de la primera setmana

Fa una setmana que vaig repartir els primers Dojis entre els alumnes i ja començo a rebre primeres impressions i enfrontant petits problemes. A més a més, és molt bona idea portar un diari sobre el procés de gamificació no tan sols com a registre si no també com a eina d’autoavaluació. Per tant…

Magnifier

La introducció dels Dojis a la classe i el microentorn econòmic que suposa ha estat molt ben rebut. Fins i tot els alumnes de semblant més serio van rebre els primers trossets de cartolina amb certa emoció als ulls. També ha estat gratificant escoltar comentaris dels alumnes en la línia de que amb aquest sistema de Dojis vindran motivats a classe de ciència i em sembla curiós que aquests comentaris no sortissin abans de la introducció de les monedes de cartolina.

“Profe, estoy ansioso por la clase de bio/geo”

Ha estat important remarcar repetidament a classe la diferència entre els punts dins de ClassDojo, que tenen la seva repercussió a nivell de l’avaluació actitudinal, i els Dojis en si que no són més (ni menys) que el diner del joc que poden gastar en beneficis. El cas més interessant ha estat el d’una estudiant que va deixar els Dojis al pantalons i aquests van anar directes a la rentadora. I no, no li podia donar de nous fins dins de dues setmanes. Lliçó apressa.

També vam tenir un moment de risc quan un company professor em va comentar que hi havia hagut baralla entre dos alumnes per un Doji extraviat en el bar de l’institut. Tot i això, un cop vaig parlar amb els alumnes vaig comprovar que la situació la van gestionar ells mateixos amb un resultat acceptable i sense violència més enllà d’un volum elevat en la discussió. Desprès de felicitar-los per com havien gestionat la situació em vaig adonar que la introducció dels Dojis va més enllà d’un factor motivador i sembla portar associats valors de responsabilitat individual i col·lectiva. Seguiré atent.

Amb una setmana des de l’inici del sistema, el benefici més comprat ha estat, de fet, el que menys repercussió acadèmica té ja que el que fa es disparar un esdeveniment aleatori per a tota la classe. Un total de 9 cops. Entre els esdeveniments en els que un alumne guanya o perd punts a l’atzar cal remarcar una prova pirata en la que els alumnes van haver-se de comportar com aquests personatges durant una classe. A efectes pràctics, van tractar-me de capità i van acabar la classe cantant una tonada marinera …i l’ampolla de rom.

Encara no tinc dades per concloure si la conducta ha augmentat significativament però les sensacions que m’arriben són molt bones (tot i que encara no hi ha gaire varietat de beneficis comprats). Quan s’apropin els exàmens i l’entrega de treballs segur que el panorama és ben diferent i ja tindré una visió més acadèmica de la incidència del sistema Dojiconòmic a les classes.