(Ser professor) Les proves competencials a 4t d’ESO, o de professor a aplicador.

Doncs si, un any més han tornat les proves d’avaluació competencial als nostres alumnes de 4t d’ESO, i aquí el servidor va ser seleccionat per a fer d’aplicador d’aquestes proves. Ser aplicador vol dir simplement anar a un centre educatiu diferent a l’habitual a, parlant clar, vigilar els diferents examens dels que consten aquestes proves.

Aquesta prova d’avaluació externa a 4t d’ESO, que depen del Departament d’Ensenyament (que no Educació) de la Generalitat de Catalunya, consisteix en un seguit de proves escrites de caràcter obligatori per a tots els alumnes del territori amb l’objectiu de, segons diu el full informatiu, informar, orientar i formar als alumnes, familiars i centres del nivell del sistema educatiu català. Com si fossin unes proves PISA però a una escala més petita. 

Considero que la validesa d’unes proves estandarditzades promogudes per una institució fonamentalment econòmica és força qüestionable i que el departament hauria de pensar detingudament la necessitat d’emular-les a nivell català. Per altra banda, tot i que trobo adient el gir cap a l’educació en competències que es porta fent desde fa bastants anys, em sembla absurd que es segueixi segmentant el coneixement en les assignatures de tota la vida. I és que perd el sentit avaluar competències si els alumnes s’han encarat a, de 9 a 10 la prova de català, de 10 a 11 la de castellà i de 11,30 a 12,30 la de matemàtiques. A més a més, sense menysprear la feina dels professionals darrere del disseny de les preguntes, no deu ser gaire eficient avaluar competències si els nois i noies de quart entreguen poc més que un full de respostes tipus test. 

Tot i aquestes incongruències, i la sensació personal d’incomoditat per estar predicant un model educatiu que no m’acabo de creure, l’experiència com a aplicador té les seves parts bones. He conegut un conjunt de docents de tot tipus i formes i un altre centre docent (amb unes instal·lacions per envejar, tot sigui dit) i he fet una ullada al funcionament del sistema educatiu que planeja per sobre de l’organització interna d’un centre.

Això si, realitzar (i vigilar) tants exàmens tipus test concentrats en dos dies dista molt del que ha de ser l’educació i el fet de ser professor segons el meu parer.

(I que consti que no m’he queixat de les hores extres que tot aquest sistema implica per a molts professors i directors de educatius, eh? No voldria jo caure en l’eterna discussió de que els docents treballen poc i tenen moltes vacances…)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Ser professor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s