(Gamificació)(Ser professor) Situacions i reflexions d’una aula gamificada I

Al començar aquest curs em vaig proposar gamificar les meves classes. Encara estic fent-me al ritme de treball diari d’un professor, preparant material per les classes i trobant-me en situacions noves en la seva majoria (és el que té ser un professor novell) i no he pogut afegir gaires elements dels jocs a les classes, però el que he intentat fer si que m’ha ofert certes situacions que han donat lloc a reflexions sobre el que és ser professor, l’acció d’educar i el propi mètode de gamificació.

La història fins avui. Després d’un affair infructuós amb ClassBadges durant el primer trimestre, vaig començar a fer servir Class Dojo com a mètode d’avaluació de l’actitud i com a sistema de puntuació on cada alumne podia guanyar unes monedes en funció dels seus punts (els Dojis) per a canviar-los per diverses ajudes acadèmiques o treure una carta de la baralla d’esdeveniments. Aquest sistema de punts, monedes i recompenses segueix actiu durant aquest tercer trimestre.

Situació: Un alumne, al explicar el sistema de Dojis i que aquests són intercanviables per beneficis com treure un full d’ajuda durant un exàmen exclama: “¡Vaya, ahora voy a querer hacer clase de natus!

Reflexió: La introducció d’elements del joc a les classes té com a principal objectiu un augment de la motivació i de la participació dels alumnes en aquestes. Comentaris aquest indiquen que, si més no de manera inicial, introduir un sistema de punts i recompenses a classe fa augmentar les ganes d’anar a classe. Pot semblar que aquesta sensació es dilueixi amb el temps, però tot i que es cert que desprès d’uns mesos l’impuls inicial en els alumnes no és tant fort, si que es veu una millora en la conducta de determinats alumnes i grups classe entre la meva assignatura i d’altres.

Situació: Una alumna, de manera aleatòria, rep l’esdeveniment de la Mort, que li feia perdre tots els punts acumulats durant el trimestre. Al acabar la classe trenca a plorar.

Reflexió: La baralla d’esdeveniments conté unes 50 cartes diferents. La majoria són beneficials, com que tota la classe guanyi Dojis o rebre una pregunta de l’examen per avançat. Alguns esdeveniments són proves que els alumnes han de superar, com estar en silenci absolut tota una classe. I altres són perjudicials. Crec que és necessari que existeixin aquests esdeveniments negatius ja que li donen una dimensió de risc al joc de treure una carta. A més a més està el missatge subjacent de que a vegades es guanya i a vegades es perd. Tot i això, i sobretot pel fet que no ha de deixar de ser un joc i quan algú no s’ho acaba de passar bé és que alguna cosa es pot millorar, aquesta carta ha estat eliminada i de cara al proper curs serà substituida per una versió menys agressiva. O potser l’error està en fer que només afecti a una persona i no a la classe com a col·lectiu, per molt atzar que hi hagi darrere.

Anuncis

(Gamificació) Revolucionar l’escola des del design thinking i el joc

A principis de setmana es va realitzar una conferència a càrrec Ross Flatt, organitzada per la Fundació Jaume Bofill. Ross Flatt és dissenyador d’aprenentatges i responsable del programa Teacher Quest del Institute of Play de Nova York. Institute of Play, una institució que pretén revolucionar l’escola a través del joc. Durant la conferència es va mostrar exemples reals d’aquesta metodologia amb l’experiència del Quest to Learn , un col·legi públic de Nova York on el joc és la columna vertebral del programa pedagògic.

Més enllà de les reflexions dels alumnes sobre com aprenen al Quest to Learn, em quedo amb la justificació que fa Ross Flatt per a prendre el camí del joc com a vehicle per a l’aprenentatge. Parteix de les 21st Century Skills, les habilitats que s’exigirà als ciutadans del segle XXI i que, per tant, els alumnes han d’adquirir durant els seus anys escolars bàsics. Habilitats com la col·laboració, el pensament crític i la resolució de problemes. Fent l’analogia a les nostres terres, les 21st Century Skills tenen el seu reflex en les competències bàsiques que omplen currículums oficials i propostes pedagògiques.

Sin título2

Si és això el que volem en els ciutadans de la societat del futur proper, hem d’ajudar als nostres alumnes del present a adquirir aquestes habilitats a l’aula. Les metodologies post industrials que emfatitzen la memorització i la repetició mecànica estan obsoletes. Per a tenir ciutadans col·laboratius, a l’aula els estudiants han de col·laborar i no competir per notes numèriques que poden etiquetar i estigmatitzar. Per a tenir ciutadans que pensin de manera crítica, els estudiants no han de creure la paraula del professor (o el llibre de text) com la veritat absoluta. Si volem ciutadans que resolguin problemes, no podem ensinistrar als nostres estudiants a resoldre exercicis i activitats de manera mecànica.

Resulta que els jocs, i de fet la pròpia acció de jugar, afavoreixen el treball d’aquestes habilitats i permeten una flexibilitat pedagògica que faciliti als alumnes les eines del pensament autònom per a resoldre situacions complexes i perseguir un objectiu, ja sigui col·lectiu o individual. I a més, els jocs són divertits i fa que l’atenció i la motivació de l’alumnat creixi, amb la conseqüent millora de la predisposició a l’aprenentatge.

Quan va ser l’últim cop que vas jugar?

Sin título4

Nota: Aquest post està inspirat, com suposareu, per la conferència anteriorment esmentada, i les imatges utilitzades formen part de la mateixa.

(Ser professor) Objectius per al tercer trimestre 2015-2016

Tercer trimestre. Com passi tant ràpid com els dos primers no em donarà temps a res. De fet el dia a dia passa lent, però desprès ràpid. (Fàstic d’Einstein). En tot cas, i per tal d’intentar seguir la sana rutina d’autoevaluar la meva pròpia feina docent per tal de millorar, aquí tenim el llistat d’objectius per a treballar durant els propers mesos d’aquest curs acadèmic.

Construir un bon ambient d’aprenentatge. Objectiu perenne. Estic força content de com milloro en aquest aspecte però no m’enganyo, encara estic molt lluny de dominar-ho… El fet que els alumnes canviïn any rere any també fa que s’hagin de buscar estratègies diferents per mantenir un clima de treball i d’aprenentatge adient.

Relació amb les famílies. Per molt que socialment sembla que els docents despertem enveges i animadversió i que molts pares no semblen ser conscient de la responsabilitat de tenir fills, de moment em nego a creure que les famílies i els professors no estem junts en la tasca d’educar als infants i adolescents. Així que encara que sigui per comentar petits problemes o compartir el que fem a l’aula, continuaré tenint comunicació amb els pares dels meus alumnes pels canals disponibles.

Manteniment de la Gamificació. Em falta temps per poder afegir una narrativa a les meves classes, així que em proposo al menys mantenir el sistema de punts i recompenses que vaig introduir durant el trimestre passat. (Un company docent està a punt d’adaptar el mateix sistema, a veure si l’acabo convencent…)

Demostracions i models científics. Aquest trimestre comencem a parlar de física i química a classe (per fi!) i em proposo construir i dur a terme models, experiments i pràctiques com a suport dels conceptes treballats a les classes. De moment he fet un model dels estats de la matèria i un parell d’experiments sobre la densitat. Al centre on treballo, aquest plantejament de les classes és (malauradament) una novetat, però crec que és molt positiu de cara a l’educació científica dels alumnes poder “tocar” la ciència. (Ja m’he acostumat a que els altres professors em mirin estrany quan passejo carregat de trastos de classe a classe.)

Periodicitat a educAtòmica. Un post setmanal. Encara m’aferro a aquesta periodicitat. Si aquest trimestre no acabo satisfet amb aquest propòsit hauré de fer algún canvi.

Presència a la xarxa i augment del nombre d’”imputs”. Conectar amb altres docents, seguir conferències sobre educació, realitzar cursos científics per agafar noves idees… i, també, intentar aportar algo a la comunitat. Deixar el parasitisme.