(Gamificació)(Ser professor) Situacions i reflexions d’una aula gamificada I

Al començar aquest curs em vaig proposar gamificar les meves classes. Encara estic fent-me al ritme de treball diari d’un professor, preparant material per les classes i trobant-me en situacions noves en la seva majoria (és el que té ser un professor novell) i no he pogut afegir gaires elements dels jocs a les classes, però el que he intentat fer si que m’ha ofert certes situacions que han donat lloc a reflexions sobre el que és ser professor, l’acció d’educar i el propi mètode de gamificació.

La història fins avui. Després d’un affair infructuós amb ClassBadges durant el primer trimestre, vaig començar a fer servir Class Dojo com a mètode d’avaluació de l’actitud i com a sistema de puntuació on cada alumne podia guanyar unes monedes en funció dels seus punts (els Dojis) per a canviar-los per diverses ajudes acadèmiques o treure una carta de la baralla d’esdeveniments. Aquest sistema de punts, monedes i recompenses segueix actiu durant aquest tercer trimestre.

Situació: Un alumne, al explicar el sistema de Dojis i que aquests són intercanviables per beneficis com treure un full d’ajuda durant un exàmen exclama: “¡Vaya, ahora voy a querer hacer clase de natus!

Reflexió: La introducció d’elements del joc a les classes té com a principal objectiu un augment de la motivació i de la participació dels alumnes en aquestes. Comentaris aquest indiquen que, si més no de manera inicial, introduir un sistema de punts i recompenses a classe fa augmentar les ganes d’anar a classe. Pot semblar que aquesta sensació es dilueixi amb el temps, però tot i que es cert que desprès d’uns mesos l’impuls inicial en els alumnes no és tant fort, si que es veu una millora en la conducta de determinats alumnes i grups classe entre la meva assignatura i d’altres.

Situació: Una alumna, de manera aleatòria, rep l’esdeveniment de la Mort, que li feia perdre tots els punts acumulats durant el trimestre. Al acabar la classe trenca a plorar.

Reflexió: La baralla d’esdeveniments conté unes 50 cartes diferents. La majoria són beneficials, com que tota la classe guanyi Dojis o rebre una pregunta de l’examen per avançat. Alguns esdeveniments són proves que els alumnes han de superar, com estar en silenci absolut tota una classe. I altres són perjudicials. Crec que és necessari que existeixin aquests esdeveniments negatius ja que li donen una dimensió de risc al joc de treure una carta. A més a més està el missatge subjacent de que a vegades es guanya i a vegades es perd. Tot i això, i sobretot pel fet que no ha de deixar de ser un joc i quan algú no s’ho acaba de passar bé és que alguna cosa es pot millorar, aquesta carta ha estat eliminada i de cara al proper curs serà substituida per una versió menys agressiva. O potser l’error està en fer que només afecti a una persona i no a la classe com a col·lectiu, per molt atzar que hi hagi darrere.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Gamificació, Ser professor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a (Gamificació)(Ser professor) Situacions i reflexions d’una aula gamificada I

  1. Retroenllaç: (Gamificació)(Ser professor) Situacions i reflexions d’una aula gamificada II | educAtòmica

  2. Retroenllaç: (Gamificació) La gran experiència del #gamificurs | educAtòmica

  3. Retroenllaç: (Gamificació) Diari gamificador 16/17. I. | educAtòmica

  4. Retroenllaç: (Ser professor)(Gamificació) La cara fosca de la gamificació | educAtòmica

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s