(Ser professor)(Gamificació) La cara fosca de la gamificació

Dins de poc més d’un mes farà dos anys que estic donant classes com a professor d’institut. No cal dir que durant aquest temps he après molt i no he ni gratat la superfície de tot el que la docència té per ensenyar-me, i ja que aquesta feina té part d’art cal fer revisions i autocrítiques gairebé diàries per a millorar. Des de el minut 1 he estat gamificant les meves classes, introduint cada cop més elements dels jocs i construint narratives al voltant dels continguts curriculars. Tot i intuir i començar a veure els beneficis de la gamificació  en la motivació i participació de l’alumnat, aquesta metodologia també em suscita dubtes i presenta alguns punts foscos.

No fa gaire em van preguntar si la gamificació permetia treballar més competencialment. És una pregunta molt bona. D’entrada la meva resposta és no. La gamificació és una metodologia que, per si mateixa, no inclou aspectes competencials. O si més no, no els inclou de manera més accesible que qualsevol altra metodologia. Pot ser tant competencial com vulgui el docent. I en aquest aspecte, la gamificació no és la panacea competencial. No per sí mateixa.

Per exemple, podem treballar la competència per prendre decisions amb coneixement científic per tal de minimitzar l’exposició als riscos natural (inclosa en el currículum) independentment de si l’activitat relacionada forma part d’una narrativa gamificada o de si els alumnes pujaran de nivell realitzant-la. Podem enfocar una tasca amb avaluació entre iguals treballant la competència d’aprendre a aprendre sense haver de construir al voltant un sistema de punts i clans, i la competència la treballarem de la mateixa manera.

Per altra banda i fruit d’uns correus amb un professor que vol començar a gamificar, vaig redescobrir el principal problema que veig en la gamificació. Imaginem-nos una classe on els alumnes reben punts per fer uns exercicis opcionals. Lògicament, el fet de fer aquests exercicis els ajudarà en la resolució dels problemes i a enfortir la part procedimental dels continguts, però no ens podem enganyar. Gran part dels alumnes faran els exercicis per a obtenir els punts. Per a millorar en el joc, i no per a enfortir el seu procès d’aprenentatge. Dit d’una altra manera, el dia que no guanyin punts, faran aquest esforç extra? Podria ser que el dia que desaparegui la recompensa, l’hàbit s’hagi format i perduri. O pot ser no. Aquests aspectes de condicionament conductista em preocupen.

A mig termini, intento minimitzar aquest efecte fent que els projectes gamificats siguin menys dependents de la recompensa directa a mesura que avancem de curs. A 1r d’ESO, els punts que reben els alumnes són un reflex directe del seu comportament, mentres que a 3r d’ESO els aspectes actitudinals ja no formen part del sistema gamificat i en canvi té molt més pes l’aspecte narratiu.

Com sempre, el temps dirà.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Gamificació, Ser professor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s