Top 10 (sense reposar) del 2016

Prepareu-vos. Top 10 del 2016. Sense ordre ni pensar-ho massa.
10- El podcast de Todopoderosos @TPoderosos. Mig humor, mig erudició cultural.
9- La banda sonora de No Man’s Sky de 65daysofstatic. Art procedural. Del joc no en tinc ni idea.

8- El #lcg del Senyor dels Anells. #boardgames #jocsdetaula #lotr
7- La sèrie Rick and Morty. #rickandmorty #serie

Resultat d'imatges de rick and morty
6- Instrumental de James Rhodes @JRhodesPianist. Carta d’amor a la música i la demència. #instrumental #lectura
5- L’excursió pel Flysch durant l’estiu.

6tag_180816-120153
4- Elaborar cervesa artesana. #diy #cervesa

6tag_130216-111109
3- Les noveles del Mundodisco de Terry Pratchett (descansi en pau) #discworld
2- Participar en el #gamificurs i la comunitat docent gamificadora. #gamificació
1- #ella

Anuncis

(Gamificació) Gamificar és un error.

Diuen que mai es tard per a rectificar.

Si no és el primer cop que visiteu el blog, sabreu que gairebé des de l’inici de la meva feina com a docent he adoptat la gamificació com a metodologia per a les meves classes. I tot i que ha estat una font d’aprenentatge molt profunda, que m’ha obert les portes a molt bones experiències i que m’ha tingut entretingut durant moltes hores, considero que he estat cometent un error de base com a docent i educador. Ha arribat el moment de deixar de gamificar.

Mai he estat completament segur de que gamificar sigui positiu per a l’alumne. Jo, com a jugador, em diverteix idear els mecanismes per a introduir a les classes un component lúdic. M’agrada buscar narratives, petites històries, que lliguin els objectius curriculars amb una aventura significativa per als alumnes. A mi m’agrada la gamificació. Però, i als alumnes?

Font: @Maud

Font: @Maud

Durant aquests dos anys no he vist un augment ni de la motivació ni de la participació dels alumnes a classe. Revisant els 100 posts de vida d’educAtòmica, i sobretot els Diaris Gamificadors d’aquest trimestre, he observat que gamificar comporta més problemes que beneficis per al docent sense repercutir suficientment als alumnes. I aquest temps el podria destinar a millorar altres aspectes de la docència, com la redacció de projectes, diversificació curricular, educació emocional…

Per altra banda, recentment he llegit un article del dissenyador de jocs i professor d’institut Bruno Faidutti que remarca varies de les meves neures internes sobre la gamificació. Com bé diu, mesclar els jocs amb l’educació desvirtua tant la funció dels primers (evadir-se del món real) com la del segon (preparar als estudiants per a sobreviure i qüestionar-se el món real). És més, en l’article també es fa referència a la poca eficiència i la pèrdua de temps que implica per a un docent dissenyar un projecte gamificat. I no en parlem si, com jo, he intentat dissenyar-ne tres…

Durant aquesta aturada nadalenca de les classes hauré de reorganitzar el curs que queda. Com diuen, toca penjar la bossa de daus. M’agrada la docència i m’agraden els jocs, però gamificar ha arribat a la seva fi.

.

.

.

Aquest post és una inocentada! O #educentada, com diu en cHristian. Tot i que els dubtes i les observacions que hi plantejo són reals, estan molt exagerats i no em plantejo (de moment) deixar de gamificar les classes! (Dit sigui de pas, la reflexió que ha implicat aquest exercici ha estat molt interessant…)

100 posts + bones festes!

Doble motiu de celebració.

Per una banda, bones festes i bona entrada d’any!


I per altra banda, aquest és el post número 100 del blog! El vaig començar al juliol del 2013 i durant aquests anys, amb una periodicitat variable, he anat escrivint sobre temes relacionats amb el que implica #serprofessor, activitats que fem a l’aula i, cada cop més, sobre gamificació i com introduir els elements del joc a classe. En tot cas, i revisant un dels posts inicials, m’alegro de veure que amb educAtòmica vaig complint els objectius proposats.

A seguir així.

(Gamificació) Diari gamificador 16/17 – VI: La Terra està malalta?

Si fa un parell de mesos tenia la sensació que la gamificació de 3r d’ESO no acabava de funcionar, avui és la de 1r d’ESO la que trobo més fluixa… Aquesta serà la última entrega de l’any d’aquest diari. A trets generals estic satisfet de tots tres projectes, tant amb els encerts com amb les errades que serveixen per aprendre, rectificar i refer la idea inicial.

A New Home
http://profeparrilla.wixsite.com/anewhome

Narrativa: Tot i que nous continguts curriculars es van treballant, la història de l’E.S.O. i els seus ajudants està aturada esperant els informes d’aquests últims on intenten respondre la gran pregunta: “Is the Earth ill?”
Mecànica: No s’ha introduït cap nou element mentre esperem que arribin els informes dels alumnes, però durant l’enquesta d’avaluació del projecte que vaig demanar als alumnes van sortir moltes idees que probablement introduirem més endavant.
Dinàmica: Com era d’esperar, durant l’últim examen va ser un èxit el benefici del full d’ajuda, seguit de prop el de fer una pregunta al professor per acabar d’assegurar alguna resposta. Una situació interessant va sorgir quan un alumne va comentar que ell no faria servir els Dojis durant els exàmens perquè la seva mare li havia prohibit (lamentablement, no he pogut parlar amb la família per conèixer els motius…)

L'informe d'un alumne: una maqueta de l'atmosfera.

L’informe d’un alumne: una maqueta de l’atmosfera.

Protectors de Closia
http://profeparrilla.wixsite.com/protectorsclosia

Narrativa: L’alquimista Trevor Loybe marxa de l’Acadèmia satisfet i agraït amb el tracte i l’ajuda rebuda per part dels herois, amb qui està compartint part de les seves investigacions.
Mecànica: Cap novetat més enllà d’alguns nous poders descoberts a mesura que els herois pugen de nivell.
Dinàmica: La meva tàctica de deixar d’atorgar punts d’heroi, que per altra banda s’acumulaven massa entre els jugadors, no ha estat descoberta. A mesura que es van desbloquejant poders més s’estan fent servir, però encara de manera molt tímida, sobretot els que no aporten beneficis a curt termini. La meva esperança és que quan es desbloquegin els poders superiors la cosa canviï.

Part de la investigació de Trevor Loybe compartida amb els herois.

Part de la investigació de Trevor Loybe compartida amb els herois.

Agents of C.L.O.S.A.
http://profeparrilla.wixsite.com/agentsclosa

Narrativa: Després de comprovar la funcionalitat dels sentits dels pacients afligits per la malaltia misteriosa, els agents del C.L.O.S.A. Center reben males notícies: la malaltia està expandint-se i els pacients han mort. El nivell d’alerta augmenta mentre els agents es preparen per a la següent prova: l’autòpsia dels cadàvers.
Mecànica: Cap novetat en aquest aspecte.
Dinàmica: Sobretot en un grup, es nota l’interès i la motivació dels alumnes per a continuar la història. Al donar la notícia de que haurien de fer una autòpsia als pacients afectats per la malaltia misteriosa, les cares de sorpresa i incredulitat van ser espectaculars. I durant les classes següents encara preguntaven si haurien de treballar amb cadàvers reals.

Diari gamificador del curs 16/17
Diari gamificador I
Diari gamificador II
Diari gamificador III
Diari gamificador IV
Diari gamificador V: Una malaltia misteriosa…

#gamificamooc El alumno como jugador. Tipos de jugadores. (I)

(Esta entrada forma parte de una serie de posts con los que seguir el MOOC Gamificación en el Aula creado por INTEF dentro de su plataforma Educalab)

Si nos planteamos diseñar un proyecto educativo gamificado debemos ponernos el sombrero de diseñador de juegos encima de todos los otros roles del docente. Y esto implica, a su vez, que nuestros alumnos deben ser considerados como jugadores.

Richard Bartle estudió los comportamientos de los jugadores dentro del universo de los videojuegos masivos online (MMOPRG) y acabo definiendo una clasificación para los tipos de jugador. En la taxonomía de Bartle, o al menos en su versión original publicada en el 1996, la tipologia de un jugador se define con la motivación de este para relacionar-se con el MUNDO de juego o con los otros JUGADORES y en si esa relación se hace de manera INTERACTIVA o de manera UNILATERAL. Con estos cuadrantes, un jugador puede ser Killer, Achiever, Explorer o Socializer. (La nomenclatura en castellano no la veo del todo clara, así que permitidme el uso de los vocablos en inglés)

achievermeme

ACHIEVER: La motivación de este jugador recae en la acción unilateral con el mundo de juego. En otras palabras, conseguir logros, puntos, medallas, el 100% del juego completado. Para el achiever, el objetivo encabezar la clasificación de los jugadores, pero no por un placer de ser mejor que otro jugador, si no porque ello representa completar el juego con maestría.

killermeme

KILLER: Estos jugadores obtienen su motivación de ser mejor que los otros jugadores. La competición con los otros es su razón de jugar, y el placer les llega al salir victoriosos de esos enfrentamientos. El killer también desea encabezar la clasificación ya que eso significa que son mejores que el resto de jugadores.

explorermeme

EXPLORER: El objetivo del explorer es descubrir todos los rincones, lugares y secretos del juego. Conocer la historia de los demás personajes, el trasfondo y la narrativa del juego. Su objetivo es convertirse en un experto en el juego, conocer todo lo que el diseñador del juego ha ideado.

socializermeme

SOCIALIZER: El socializer vive de la interacción social que le juego le permite. Crear clanes, intercambiar objetos, forjar nuevas relaciones con los demás jugadores. Su objetivo es la reputación social y un buen estatus entre los demás jugadores.

Como es de esperar, las cosas no son nunca blancas o negras. Cada jugador presenta diferentes grados de cada tipologia. Y para seguir complicando nuestro trabajo, no podemos diseñar un proyecto gamificado para un solo tipo de jugador pues en el aula nos encontraremos de todas la variedades. Pese a ello, es interesante conocer de que pie cojea cada uno de nuestros alumnos ya que, como comentó Javier Espinosa durante el Tour Docentes Innovadores, podamos enfocar las actividades de nuestro proyecto a satisfacer la motivación de cada tipo de jugador.

Nota: Si tenéis curiosidad, aquí un test para descubrir que tipo de jugador sois siguiendo esta clasificación.

(Ser professor) (STEAM) Primer trimestre mesclant ciència i arts

L’assignatura optativa d’una hora a la setmana que hem vingut a anomenar Taller STEAM està desvinculada dels variats aspectes de la gamificació educativa. Durant el primer trimestre hem pogut realitzar 4 projectes, d’un parell de sessions cadascun. Tots els projectes tenen una estructura similar. Primer, una introducció teòrica d’algun element, eina o concepte relacionat. A continuació, la realització del projecte en si. I per últim, una reflexió sobre tot el procés.

Projecte 01: Llibreta Tunning

En un centre on les línies pedagògiques situen la llibreta en un punt massa important, el primer projecte va ser tota una declaració d’intencions. Després d’introduir l’assignatura i aclarir els dubtes d’inici de curs, es va demanar als alumnes que redissenyessin la seva llibreta del taller. La única limitació va ser que el disseny no impedís el funcionament normal de la llibreta. A partir d’aquí, total llibertat.

wp_20160927_003wp_20160927_004

Projecte 02: Ousquecauen

Els alumnes van haver de protegir uns ous amb canyetes de plàstic d’una caiguda de gairebé 2 metres. Només amb canyetes de plàstic, sense fer servir cap altre material ni estri. Dels 6 ous temeraris en van sobreviure 2. I un d’ells va perdre l’estructura protectora just al principi de la caiguda i no es va trencar. Misteri.

Projecte 03: Hi wp_20161011_003havia una vegadawp_20161018_002… 

Adaptació del joc narratiu “Érase una vez…” que jo vaig conèixer fa temps en la versió gore “Take your daughter to the slaughter”. Aprofitant els volts de Halloween/Castanyada, els alumnes van crear un grapat de targetes amb elements de les històries de terror i misteri proposats per ells mateixos. Durant la següent sessió es van fer servir per a explicar històries de manera oral i improvisada. Menció especial a la targeta del “típic nen grassonet” i al vampir que tenia un pollastre de mascota.

Projecte 04: Quadrats cooperatius

Activitat que vaig recuperar de la meva época de monitor d’esplai en la que els alumnes, en grup de cinc, han de construir 5 quadrats idèntics amb el conjunt de peces que se’ls hi entrega. La dificultat recau en que no es poden comunicar entre ells de cap manera, ni verbalment ni gesticulant. Sol passar que al cap de cinc minuts aquestes normes requereixen un esforç titànic per a complir-les, i es per això que la reflexió posterior a l’activitat és un exercici molt profund sobre el treball en equip, l’empatia i el respecte a les normes.6tag_291116-170037