(Gamificació) BreakoutEDU: La Desaparició de l’Alquimista

Des del #gamificurs de l’estiu passat, i gracies a que en cHristian Negre ens ho va mostrar, que tenia ganes de provar de fer un BreakoutEDU amb els alumnes. Aprofitant que la setmana passada disposava de dues hores seguides amb les classes de segon d’ESO, i desprès de l’aturada de Setmana Santa que va permetre preparar-ho tot, vam realitzar dues sessions amb aquesta metodologia que comparteix les mecàniques d’una Escape Room. Aquesta és la visió general de l’activitat, i en un futur deixaré constància de com va anar la seva aplicació a l’aula.

(SPOILER) Les notes del BreakoutEDU: La Desaparició de l’Alquimista

La història comença amb l’aparició del detectiu Nietsnei que, com tots els personatges de la gamificació dels Protectors de Closia, es un reflex d’un científic real (Einstein en aquest cas). El detectiu ha convocat als herois per aque ajudin en la investigació de la desaparició del gran i il·lustre alquimista Trevor Loybe, personatge amb qui fa uns mesos van estudiar els canvis d’estat (tot lliga!). Segonsla seva aprenent, la senyoreta Uriec (si, Curie), el científic porta més d’una setmana tancat en la seva torre-laboratori des d’on s’han escoltat forts cops i sorolls. Preocupats, el detectiu va tirar la porta a terra i no es va trobar rastre de Loybe enmig del caos de mobles trencats, caixes i objectes diversos que conformava el seu laboratori. Per tal de buidar elsmobles, el detectiu contacta amb la constructora de Tewnon&CIA (versió de Newton amb la que els alumnes van treballar la dinàmica) per a fer ús de les seves màquines. I aquí es quan els herois tenen la seva primera tasca, encara sense ser el BreakoutEDU pròpiament dit, d’ajudar a fer aquest trasllat de mobles. Enmig de la “mudança” es troben una caixa tancada i sis sobres i, ara si, comença el BreakoutEDU per a resoldre el misteri de La Desaparició de l’Alquimista.

Candaus

Els herois, agrupats ens sis grups, reben les instruccions necessàries per al BreakoutEDU (sense passar per alt l’oportunitat de generar una mica d’estrès amb el compte enrere) i, tots a la vegada, obren els seus sobres. Cada sobre conté una sopa de lletres amb 20 paraules dels temes de física i química amagats, dues cartes d’una baralla francesa i un codi QR (i el corresponent enllaç per si ens trobessim amb problemes tècnics). Un cop resolta la sopa de lletres s’hi podia llegir un missatge ocult que deia: “Busca a la taula periòdica”. El que havien de buscar era l’element químic corresponent al número que marcaven les cartes de la baralla francesa. Un As i un sis correspon al numero 16, és a dir, al SOFRE. Aquest és el codi que han d’introduir al formulari que apareix a l’escanejar el codi QR. Cadascun dels 6 codis enllaçava amb un formulari diferent.

Fent el formulari

Aquests formularis plantejaven preguntes de tot tipus, majoritàriament de física i química, però també altres de cultura pop i cultura general. Un cop superat el formulari, el grup d’herois rep una pista per obrir un dels sis candaus de la caixa. Un missatge escrit amb runes, un codi Morse, la indicació de que “la clau es troba al cap del professor” o l’encàrrec de preguntar a la secretaria del col·legi. En aquest últim cas, la secretaria els hi donava una llanterna UV amb la que podien trobar un missatge amagat en els sobres inicials. Amb les candaus oberts, la caixa mostrava un missatge escrit per la mà del propi Loybe on explicava el misteri (a més d’una petita recompensa llaminera per als herois.)

El missatge rúnic

 

Anuncis

(Gamificació) Diari gamificador 16/17 – IX: Petita recapitulació

Últim tram del curs. En certa manera és la oportunitat de deixar ben lligats els projectes de cada curs i perfilar, de la millor manera possible, els petits malfuncionaments trobats en els últims mesos. I, com no, darreres oportunitats del curs per a experimentar amb noves activitats o metodologies.

A New Home
http://profeparrilla.wixsite.com/anewhome

A un parell de mesos d’acabar el curs, aquest projecte és el que ha quedat més despenjat en quant a avenç de la narrativa. El sistema de punts, monedes i beneficis segueix funcionant bé, però un cop els ajudants de la E.S.O. van trobar un nou planeta on poder emigrar i es van posar a catalogar la vida de la Terra, la narrativa no ha anat a més. No em plantejo cap canvi en aquest aspecte durant les properes setmanes, però mai se sap.

Protectors de Closia
http://profeparrilla.wixsite.com/protectorsclosia

Els herois de Closia s’han pres uns dies d’aventures amb Leogali, i de pas anar treballant aspectes de cinemàtica. Aquest temerari ja ha deixat l’Acadèmia, i ara els herois esperen al nou visitant que arribarà aquesta setmana amb una petició: l’han d’ajudar a trobar a l’alquimista Trevor Loybe, que ha desaparegut desprès de tancar-se a la seva torre durant més d’una setmana. En un proper post us explico com ha anat i si han resolt el misteri. (no deixo escrit més, que em consta que un parell d’alumnes treuen el cap per aquest blog i no els hi vull fastidiar la sorpresa…)


Per a la resta del curs, seguint amb la dinàmica de missions per a guanyar punts d’heroi i pujar de nivell, vull aprofitar per fer un petit treball de rols o debat i acabar amb un projecte però que em temo que el curs se’m farà curt…

Agents of C.L.O.S.A.
http://profeparrilla.wixsite.com/agentsclosa

Els agents C.L.O.S.A. ja saben que la greu malaltia infecciosa té la propietat de zombificar a les seves víctimes. Aquest cliffhanger d’abans de l’aturada per Setmana Santa el van descobrir desprès d’una petita activitat de BreakoutEDU que, tot i que millorable, fa funcionar bastant bé.
Per a ajudar a la població a sobreviure, els agents hauran d’estudiar el sistema digestiu i elaborar un pla nutricional per al seu grup de supervivents.

Diari gamificador del curs 16/17
Diari gamificador I
Diari gamificador II
Diari gamificador III
Diari gamificador IV
Diari gamificador V: Una malaltia misteriosa…
Diari gamificador VI: La Terra està malalta?
Diari gamificador VII: Estat dels projectes
Diari gamificador VIII: Avenços en la narrativa

(Ser professor) Conspiració per privatitzar l’educació?

L’altre dia, en aquells centre neuràlgics de coneixement on es solucionen tots els problemes socials i polítics que són els bars, vaig tenir una conversa amb un company del centre on estic treballant que em va generar certa sospita conspiranoide i, a la vegada, em va fer sentir molt ingenu. I va per endavant que aquesta reflexió pot estar farcida d’errors de base (veig que em posaré en molts jardins) que segur tindreu la bondat de rectificar…

Partim del supòsit, sense arriscar gaire, que els partits polítics que podem anomenar de dretes i que han governat dilatadament Catalunya tendeixen a preferir ideològicament un model educatiu de centres privats/concertats, siguin o no de tradició religiosa, per sobre dels centres públics. Sense entrar en la discussió de si la Conselleria és d’Educació o d’Ensenyament, s’associen aquests partits polítics a estratègies que a la llarga, impulsats pel capitalisme ferotge, fan més amplia la diferencia entre classes socioeconòmiques.

Per altra banda, i aquí no hi ha discussió, el sector educatiu ha patit (com altres sectors fonamentals com la sanitat i la cultura) unes fortes retallades per culpa (o amb l’excusa) de la, diguem-li així, crisis econòmica. També hi ha sequera en la publicació d’oposicions, sigui pel mateix motiu econòmic o, posats a la conspiració, aprofitant la cortina de fum del Procés.

Però la globalització es completa i ens hem d’equiparar a països cada cop més propers però abissalment diferents; i no podem quedar malament en proves estandarditzades; i hem dur a terme paraules boniques en boques polítiques… Tot això sense més recursos humans ni econòmics. Solució? La INNOVACIÓ EDUCATIVA! I van sortint més i més metodologies i tècniques educatives noves (o amb un nom nou, si pot ser en anglès, millor). I jo estic a favor d’innovar, eh? Que m’emmerdo amb la gamificació com el qui més.

I per fomentar aquest corrent d’innovació educativa, es veu plausible la creació de projectes educatius de centre de caire innovador. I apareixen grups com l’Escola Nova 21, amb força ressò mediàtic i suport polític (i d’institucions econòmiques que ombregen el projecte…). I es pot fer servir aquesta realitat per a justificar la tria a dit de l’equip docent per part del director del centre, per tal que la plaça l’ocupi un professional d’un perfil concret, saltant per sobre la borsa de substitucions.

Aquest sistema és fàcilment corruptible. És massa fàcil adjudicar places a familiars, amics i clients. I acabarà generant una nova desigualtat entre centres, la dels “innovadors” i la dels que no ho són, que es sumarà a les que ja tenim de nivell econòmic, percentatge d’immigrants, context del barri…

L’escola pública, que precisament al ser finançada per tots hauria d’oferir igualtat d’oportunitats sense distincions tant als alumnes que s’hi matriculin com als docents que vulguin treballar-hi, cada cop serà més segregadora i seguirà coquetejant amb la desaparició de la classe mitja que ens aboca la societat de l’individu i el consum.

És plausible aquest raonament? I si ho és, que fem?