(Ser professor) Conspiració per privatitzar l’educació?

L’altre dia, en aquells centre neuràlgics de coneixement on es solucionen tots els problemes socials i polítics que són els bars, vaig tenir una conversa amb un company del centre on estic treballant que em va generar certa sospita conspiranoide i, a la vegada, em va fer sentir molt ingenu. I va per endavant que aquesta reflexió pot estar farcida d’errors de base (veig que em posaré en molts jardins) que segur tindreu la bondat de rectificar…

Partim del supòsit, sense arriscar gaire, que els partits polítics que podem anomenar de dretes i que han governat dilatadament Catalunya tendeixen a preferir ideològicament un model educatiu de centres privats/concertats, siguin o no de tradició religiosa, per sobre dels centres públics. Sense entrar en la discussió de si la Conselleria és d’Educació o d’Ensenyament, s’associen aquests partits polítics a estratègies que a la llarga, impulsats pel capitalisme ferotge, fan més amplia la diferencia entre classes socioeconòmiques.

Per altra banda, i aquí no hi ha discussió, el sector educatiu ha patit (com altres sectors fonamentals com la sanitat i la cultura) unes fortes retallades per culpa (o amb l’excusa) de la, diguem-li així, crisis econòmica. També hi ha sequera en la publicació d’oposicions, sigui pel mateix motiu econòmic o, posats a la conspiració, aprofitant la cortina de fum del Procés.

Però la globalització es completa i ens hem d’equiparar a països cada cop més propers però abissalment diferents; i no podem quedar malament en proves estandarditzades; i hem dur a terme paraules boniques en boques polítiques… Tot això sense més recursos humans ni econòmics. Solució? La INNOVACIÓ EDUCATIVA! I van sortint més i més metodologies i tècniques educatives noves (o amb un nom nou, si pot ser en anglès, millor). I jo estic a favor d’innovar, eh? Que m’emmerdo amb la gamificació com el qui més.

I per fomentar aquest corrent d’innovació educativa, es veu plausible la creació de projectes educatius de centre de caire innovador. I apareixen grups com l’Escola Nova 21, amb força ressò mediàtic i suport polític (i d’institucions econòmiques que ombregen el projecte…). I es pot fer servir aquesta realitat per a justificar la tria a dit de l’equip docent per part del director del centre, per tal que la plaça l’ocupi un professional d’un perfil concret, saltant per sobre la borsa de substitucions.

Aquest sistema és fàcilment corruptible. És massa fàcil adjudicar places a familiars, amics i clients. I acabarà generant una nova desigualtat entre centres, la dels “innovadors” i la dels que no ho són, que es sumarà a les que ja tenim de nivell econòmic, percentatge d’immigrants, context del barri…

L’escola pública, que precisament al ser finançada per tots hauria d’oferir igualtat d’oportunitats sense distincions tant als alumnes que s’hi matriculin com als docents que vulguin treballar-hi, cada cop serà més segregadora i seguirà coquetejant amb la desaparició de la classe mitja que ens aboca la societat de l’individu i el consum.

És plausible aquest raonament? I si ho és, que fem?

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Ser professor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s