Deu anys de l’esplai el Botó

Fa aproximadament 10 anys es va crear l’esplai el Botó. I haver format part dels seus primers anys de vida va ser una de les experiències culpables de que ara em dediqui a la docència.

Amb poc més de 18 anys vam decidir iniciar un projecte que trobàvem necessari al poble on vivíem. Hi havia un buit en el teixit associatiu del poble que es preocupés de l’educació en el lleure i amb moltes hores, molts esforços i una motivació desmesurada va començar l’existència de l’esplai que ara celebra el seu desè aniversari.

Primera activitat de l’esplai el Botó.

Durant uns anys compaginava els estudis de la llicenciatura de Química amb les tasques de monitor i director de l’esplai. Assumint responsabilitats extres, llargues reunions de preparació i, lògicament, tardes de dissabte compartides amb nens i joves de diverses edats, colze a colze amb la colla de monitors. I un bon dia vaig caure en que si em dedicava a la docència podria compaginar aquests dos mons que tant m’agradaven i tant m’aportaven. Tan fàcil com això.

L’esplai és aprenentatge. Per descomptat si ets un nen o jove que el freqüenta cada setmana. Però la coordinació d’un equip de monitors, cadascú amb les seves deries, preferències i estils diferents, la preparació de les activitats o dels actes especials com les colònies, les “baralles” amb l’administració demanant permisos, cessions d’espai i subvencions és un conjunt de reptes esgotadors i gratificants. Destinar tots aquests esforços a un projecte fa que el sentis teu d’una manera íntima i es impossible definir-te sense ell.

I quan les condicions canvien i no pots o vols destinar el temps que caldria al projecte comencen a aparèixer temors i preocupacions pel relleu generacional i qui seguirà el projecte quan ja no hi siguis. O potser no segueix i el projecte mor, cosa que també és una bona lliçó de vida.

No ho vam fer tot a la perfecció. Per sort, dels errors també s’aprèn i amb els anys veus les decisions preses amb perspectiva. I arriba una nova generació de monitors i prenen decisions que sents que “perverteixen” el TEU projecte. No, mai ha estat el teu projecte: és de tots aquells que han format part. L’esplai que va sorgir fa deu anys no té res a veure amb el que hi ha ara. I no fa falta que ho sigui. Nàixer, créixer, transformar-se.

I algun dia morirà l’esplai… Però encara no.

Llarga vida a l’esplai el Botó.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s