L’expansió del #gamificurs, les segones parts poden ser bones.

Si les segones parts mai són bones, és que no vas venir a l’expansió del #gamificurs.

Al juliol de l’any passat va sorgir el #gamificurs perpetrat per dos grans docents, referents en la gamificació i l’aprenentatge, molt amics dels seus amics i millors persones. I com que els profes necessitem més experiències com aquella, i cal aconseguir una massa encara més gran de docents gamificadors, en Natxo i en cHristian es van rodejar de ponents i col·laboradors d’alt nivell en la jornada “L’Expansió del Gamificurs” d’aquest passat dissabte.

A les 9:30, puntuals, van començar les ponències preparades. Una contextualització ben fina de la gamificació de la mà de Joan-Tomàs Pujolà, professor transformat en mecànic, que va preparar als assistents per a la ITG (Inspecció Tècnica Gamificadora). És tant difícil iniciar una jornada com resumir en poc més de 10 minuts la teoria acadèmica que suporta la gamificació, però crec que les quatre pinzellades que es van presentar van ser les justes per obrir les ponències sense embafar amb massa teoria a l’hora que donava molts fils (en forma d’autors i estudis) per a seguir investigant.

Al col·legi la Salle de la Seu d’Urgell porten uns anys apostant fort per l’educació en conjunció amb el joc, i la Meritxell Nieto (la coordinadora pedagògica del centre que vaig tenir el plaer de conèixer durant el Festival del Joc del Pirineu) va tornar a allargar-nos les dents explicant la riquesa del Projecte Joc que porten a terme des d’infantil fins al batxillerat. I a més a més, aquesta incansable professora es va marcar un resum visual de la jornada que no té desperdici…

//platform.twitter.com/widgets.js

Després va venir en David Martín a dir-nos que organitza sessions didàctiques al voltant del Twilight Struggle. A l’ESO. Amb més de 90 nanos a la vegada. Analitzant el context de totes les cartes i creant-ne de noves. Twilight. Struggle. Gloria. Res més a afegir.

Per fi vaig poder veure i conèixer en persona al Oscar Recio Coll (durant les JGA17 no vam coincidir). Un mestre amb més de 17 projectes a la motxilla (autentiques meravelles molts d’ells) que utilitza amb els seus alumnes. La passió, l’energia i el control de l’escenari d’aquest artista no tenen fi. Durant la seva ponència em va tocar participar d’una dinàmica de joc (una versió tematitzada del joc de l’assassí); a l’hora de dinar ens va comentar que l’objectiu d’aquesta dinàmica era demostrar el poder immersiu dels jocs. En les seves paraules “El objetivo es que aquellos que jugasen estuvieran tan pendientes del juego que no me hicieran caso a mi”. No puc dir gaire més de la seva ponència que objectiu complert.

Al Institut Europa van més enllà del BreakoutEdu. Enlloc de reptar als alumnes a obrir una caixa, els tanquen directament a l’aula i a veure si aconsegueixen sortir. En Raúl Garcia ens va presentar com adapten les Escape Room a l’aula amb una presentació molt ben ideada amb un diàleg entre el Gargamel (que només veu pegues) i els Minions (que tiren endavant sense rendir-se) que tots portem a dins. A més, durant la tarda vaig poder viure l’experiència d’escapar d’una de les seves Escape Rooms.

Ens vam retrobar amb el Xavier Moratonas de Lu2, que continuen en la seva feina de destriar entre els jocs de taula aquells que tenen interés des de un punt de vista educatiu o pedagògic. Durant la tarda van dinamitzar una ludoteca on vaig poder provar el joc Evolution, que des de feia temps veia interessant per a traslladar a l’aula. M’ho apunto com a deures d’estiu.

Arribat des de Sevilla, vaig tenir l’honor de desvirtualitzar al maestro Manu. Manuel Sànchez ve a ser la navalla multiusos de la gamificació educativa. Ha revolucionat la seva escola amb la introducció d’una ludoteca de gran èxit, escriu llibres juvenils, escriu un blog d’obligada lectura, dissenya activitats i, fins i tot, jocs de taula amb finalitats educatives (En té un en plena campanya de mecenatge de fet…). Inacabable.

La tarda de la jornada venia organitzada amb diferents tallers. A part de la ludoteca i l’Escape Room d’aula vam tenir sessions de BreakoutEdu, un rol en viu on sindicalistes demanaven la jornada de 8 hores enfrontats a uns empresaris enrocats i partides de rol enfocades a l’educació (entre les quals hi havia una partida de Magissa, el joc de rol que estic provant amb un petit grup d’alumnes).

Però com no pot ser d’una altra manera, al final la jornada no és tant el programa (d’indubtable qualitat) com les persones allí reunides. Els ja nombrats, la Maria Sabiote (amb qui en breu marxem a conquerir Tarragona), el Jose Pascual Castaño, en Javier Barba, en Lluís Casas (amb qui ens vam desvirtualitzar), l’Alba Aguilar, la Liliana, la Sandra Huerto, l’Elisanda i altres companys del #gamificurs original, i molts més que em deixo. I al Javi Fernandez amb qui comparteixo una reflexió que va fer: “Aquest moviment gamificador és fort perque surt de les bases, i no d’un despatx d’algú que s’ha oblidat de l’aula.”

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Gamificació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’expansió del #gamificurs, les segones parts poden ser bones.

  1. Retroenllaç: El Gamificurs: la jornada de expansión – 1d10 en la mochila

  2. Retroenllaç: (Gamificació) Reflexions al Club Diogenes: “Tothom pot gamificar?” | educAtòmica

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s