(Ser professor) I fins aquí el curs 2016/2017!

(Va, la reflexió del curs, ja que s’ha acabat doncs…)

Resultat d'imatges de graduation

En poques paraules, el curs 2016-2017 ha estat desequilibrat. L’embranzida proporcionada pel #gamificurs de l’any passat, que va propiciar un munt d’idees que han catalitzat en varis projectes d’aquest any, va anar perdent força durant un segon trimestre marcat per qüestions familiars. Tot i això, el tercer trimestre s’ha anat remuntant gràcies sobretot a la comunitat de docents i companys gamificadors.

Anem curs a curs a veure que ha passat en cada matèria, i que complementa el diari gamificador del curs.

Primer d’ESO
Un curs força acceptable, que ha demanat el màxim nivell de gestió d’aula doncs un dels grups ha sigut molt complex. Aquesta complexitat ha dificultat que el projecte gamificat es realitzes com estava planificat, i varies activitats no han tingut cabuda per falta de temps (i una mala gestió horària). Tot i això, el sistema de Dojis ha funcionat acceptablement i ha propiciat situacions molt interessants. I vam crear una versió del Dobble! per a treballar el vocabulari d’invertebrats que va funcionar molt bé.

Segon d’ESO
L’assignatura de Física i Química és de la que més satisfet estic. El projecte dels Protectors era molt ambiciós, amb moltes mecàniques i que requeria molta gestió fora de l’aula, però a funcionat molt bé (tot i la problemàtica de fer una gamificació tant llarga en el temps). En un dels capítols vam incloure un BreakoutEDU que va ser una feinada però molt recompensada. I el projecte va ser l’excusa per a anar a explicar el que faig a l’aula a les JGA, al Festival del Joc del Pirineu o, recentment, a les jornades del Club Diógenes.

Tercer d’ESO
El projecte inspirat en Zombiologia va funcionar acceptablement, amb els alumnes implicats i motivats i entrant en la narrativa imaginant-se investigadors d’una malaltia desconeguda, FINS que es va destapar la sorpresa. Un cop descobert que s’afrontaven a un apocalipsis zombie (inici del tercer trimestre), el projecte es va aturat entre viatges d’intercanvi, dies festius ubicats desafortunadament i una preparació insuficient per part meva.

Per sobre de tot, aquest curs ha servit per aprendre molt a l’hora de dissenyar activitats (gamificades o no) i m’ha permès participar en trobades docents amb companys de molt nivell. Tinc la sospita que el curs vinent serà més mogudet que aquest (ja veurem), però segueixo amb moltes ganes de #serprofessor força més anys.

Anuncis

(Gamificació) Reflexions al Club Diogenes: “Tothom pot gamificar?”

El gran honor de que et convidin a unes jornades a parlar de les teves classes queda empetitit al costat de les reflexions que els altres assistents et suggereixen.

El passat dissabte (amb el suport incondicional i la companyia d’#ella), vam adreçar-nos fins a Tarragona doncs feia uns mesos que l’associació de rol Club Diogenes s’havia posat en contacte amb mi per a que parles de la gamificació que estem duent a terme durant aquest curs. Aquesta associació va celebrar les seves quartes jornades i van programar una xerrada al voltant de l’aprenentatge basat en jocs i la gamificació com a eina d’innovació docent i (gràcies al sempitern Natxo) van pensar en mi. L’organització, capitanejada pel seu president Albert (o Athal Bert), va tenir la bona pensada (per a pujar el nivell dels ponents) de convidar també a en Jan Gonzalo, professor a la Universitat Rovira i Virgili amb qui vaig coincidir al #gamificurs fa quasi un any, i a la Maria Sabiote i els increïbles projectes que munta. No us talleu, mireu aquí i aquí.

Tots tres vam explicar les nostres experiències a l’aula i llavors es va iniciar una petita “taula rodona” on molts dels presents van opinar, plantejar dubtes i criticar la gamificació. Com ho veien la resta de companys docents; com ho veien les families; els problemes i factors que cal vigilar a l’hora d’avaluar activitats gamificades; si és possible un projecte gamificat que funcioni en totes les aules i contextos (no.); i, un pensament que cal tenir molt present quan es dissenya una activitat, el perill de centrar-se massa en la motivació extrínseca (punts i insignes) enlloc d’apuntar a la intrínseca i acabar generant “mercenaris”: alumnes que fan les tasques pel simple fet d’obtenir premis. Cada cop veig més clar que aquest és el punt fosc de la gamificació i es un error que cal evitar (jo el primer…).

I desprès, ens van convidar a dinar en la terrassa del local on habita el club de rol, just damunt de la muralla romana. I allà van continuar les converses al voltant de la gamificació i l’Albert Estrada (qui em va fer dents llargues explicant una partida one-shot que anava a dirigir a la tarda…) va fer-nos a Maria i a mi la pregunta del títol. Gamificar està a l’abast de tothom? La meva resposta curta és que si. Requereix voluntat i temps, però no pas un talent especial. És cert que docents com els que van parlar durant l’expansió del #gamificurs semblen artistes amb els projectes que ideen, però una gamificació apanyada es assequible per a qualsevol docent de qualsevol claustre i context. Sempre que hi hagi voluntat, repeteixo.