(Ser professor)(Gamificació) Classcraft, o menys dóna una pedra

Encara estic en procés d’adaptació al nou centre però “la cabra tira al monte” i hem començat a fer servir Classcraft a les classes de 4t d’ESO.

Resultat d'imatges de classcraft

Classcraft és una eina gratuita amb opció de pagament en la que els alumnes poden triar un avatar entre Guerrer, Sanador o Mag amb una barra de vida i una de magia amb la que activar diferents poders. Conec l’eina desde fa anys però mai l’havia utilitzat, principalment perquè requereix d’un ordinador per cada alumne, ja que amb ell activen els poders.

Per altra banda, Classcraft m’ha servit d’inspiració en dos dels projectes que he estat fent els passats anys. El sistema que té d’esdeveniments és la base de la Baralla d’Esdeveniments, i el sistema dels Herois de Closia beu de la tríada de classes d’aquesta aplicació web.

És Classcraft la millor opció? Doncs probablement no. La seva gran virtut de venir tot fet i predissenyat d’endollar i jugar és també la seva gran mancança: no és flexible. Però sobretot, és tracta d’una eina de gamificació que només treballa la motivació extrínseca i, per tant, perd el potencial que dóna la narrativa i que fa que els alumnes visquin de manera significativa.

De moment, mentre tot es posa en el seu lloc i em faig al centre i als alumnes, crec que és una bona eina per a no deixar de gamificar per poc que sigui.

Resultat d'imatges de it's something

Anuncis

(Ser professor) Objectius del curs 17/18, o no.

Una setmana ja en el nou institut i potser seria bo plantejar-se alguns objectius per al curs, definir expectatives, pensar en què vull i què no vull aconseguir. O no, perquè una part de mi no ho veu clar.

El canvi d’un col·legi concertat de barri de Barcelona, de dues línies i un equip docent que no arriba a la vintena, a un institut públic de Terrassa considerat de màxima complexitat, amb quatre línies i un equip docent de cinquanta si no més és un canvi de paradigma que encara no he paït. I més sent tutor d’un dels grups de tercer d’ESO. En definitiva, el curs ve carregat de reptes i d’oportunitats, i fins que m’adapti al nou ritme (si m’adapto) em temo que hauré de ser més “realista” amb els projectes i els objectius pel curs.

Així doncs, intentant ser realista però pecant d’ambiciós, vet aquí els objectius per aquest curs que m’agradaria treballar. (Objectius a nivell general, sense gaire detalls per què, entre d’altres motius, no m’arriba el temps per perfilar-ho més.)

Construir un bon ambient d’aprenentatge. Recupero aquest objectiu per varis motius. El primer és que sempre cal treballar en aquesta direcció (si més no tal com jo entenc la feina docent) i intentar establir un bon clima a l’aula per a que l’aprenentatge es doni. Per altra banda, el context de l’alumnat on la tònica imperant és una forta desmotivació cap als estudis, situacions familiars i socials complexes, alt absentisme, xocs culturals… tot això posa en relleu la vessant de comunitat que té un institut.

Ser un tutor acceptable. Un dels principals reptes. Tot i que el centre té un sistema de cotutories (dos tutors per cada grup classe) i això dóna certa tranquilitat, les habilitats necessàries per a ser un bon tutor són una de les meves flaqueses. Però per altra banda, em motiva sobremanera prendre aquestes responsabilitats. A més, segons companys docents, el grup del qual sóc tutor va ser un dels més conflictius durant el curs passat. Serà interessant.

No deixar de gamificar. No sé com ho faré. No em veig traslladant els anteriors projectes gamificats a les classes que ara faig, i el nomenament va ser tant sobtat que no he pogut preparar res, així que no sé com ho faré però algun petit projecte he d’introduir a les classes. De moment acabaré de fer-me als grups d’alumnes i ja anirem perfilant.

Seguir en contacte amb els grans. Dic grans per no dir enormes profes que he anat coneixent per aquí i per allí, compartint xerrades, idees de projectes, cerveses… I connectar-ne amb nous, és clar.

Escriure un post per setmana. Seria una llàstima deixar d’escriure aquest blog, així que intentarem anar fent una entrada (per curta que sigui) cada setmana. La qualitat dels escrits és la que és, i alguns temes dels que parlaré seran interessants només per a mi. Però és que aquesta és la idea d’educAtòmica. (De moment…)

Aprendre.

(Ser professor) Nou curs, nou institut, nous reptes

Avui ha començat el curs 2017/2018 i amb ell han vingut molts canvis.

Aquest curs donaré classe al institut Mont Perdut de Terrassa. He tingut la sort de ser nomenat per primer cop a la pública i, a més a més, per cobrir una vacant de tot el curs a jornada sencera. El tema de la burocràcia que comporta el primer nomenament és un cas a part, la qüestió és que un dijous em nomenaven i el divendres aterrava al institut.

Es tracta d’un centre que té pocs anys i que en els seus inicis va apostar fortament pel treballs per projectes. Tant és així que el centre va participar del 30 minuts anomenat “Una altra escola“. No sé si malauradament o no, però aquest curs que comença s’ha decidit no treballar per projectes i tornar a una estructura més tradicional, amb departaments per matèries i reduint el treball transversal a les últimes setmanes de cada trimestre. En tot cas, la rebuda dels companys, l’equip directiu i cap de coordinació ha estat molt amable, cosa que s’agraeix moltíssim al ser el meu primer any a l’escola pública. En aquest parell de dies m’he trobat un equip docent força cohesionat (deixa-li temps potser). Algú va dir que com més conflictiu és l’alumnat, més bon rollo hi ha entre profes.

I és que l’institut Mont Perdut és un d’aquests centres etiquetats com a màxima complexitat. Un percentatge important d’alumnat immigrant, d’entorns socioeconòmics complexos, baixa autoestima i predisposició a l’aprenentatge… En definitiva, nous reptes. Sobretot pel fet que a part de professor de Física i Química sóc també tutor d’un grup de 3r d’ESO. De nou, una nova experiència i que, en conjunt, farà d’aquest un curs molt interessant.

Bon inici de curs a tothom.

(Gamificació) Gamificació Educativa a les FanConBCN

El passat cap de setmana es va celebrar la quarta edició del festival FanConBCN al bonic poble de Palau-solità i Plegamans. I envoltat d’un grapat de companys gamificadors vam celebrar una petita taula rodona sobre gamificació.

Tinc la sort d’haver contactat amb gent molt potent de qui tinc molt per aprendre. Gracies a la Maria Sabiote (@focdencenalls) i a la Meritxell Nieto (@MeritxellNieto), companyes professores de secundària que viuen al límit de la innovació; al Jan Gonzalo (@jangonzalo1) per dur la visió des de la universitat; al Mateu Ubach (@ubachmateu), que va explicar com aplica els jocs com a psicòleg en cures pal·liatives; i a en Xavier Moratonas (@lu2jocsdetaula) de Lu2, que va posar la veu discordant sobre la gamificació i va ser una llàstima no tenir més temps per al debat.

Aquí teniu la taula rodona, cortesia entre d’altres a Pepe (@sunne) i Sergi (@wadubcom) i gràcies a tota l’organització de les FanConBCN (@fanconbcn)!