Dubtes i temors de #serprofessor en confinament

Suposo que és ingenu esperar tornar a la situació prèvia al confinament.

undefined


En certa manera dedicar-se a l’educació comporta estar en contacte amb el context de l’alumnat i si l’alumnat canvia i evoluciona al llarg d’un curs “estàndard”, les persones que ens trobarem al setembre seran complets desconeguts. Potser no sobre el paper, reduïts a números. De fet, excepte algunes comprensibles excepcions, l’alumnat que assolia les competències a l’aula les segueix assolint en la distància. Però en la part transcendent, desconeguts.

Crec que el centre on actualment treballo, però, és un cas força excepcional dins de la diversitat de centres públics de secundària. Al institut Bitàcola s’ha apostat des de la seva creació fa quatre anys amb el treball mitjançant Chromebooks i el confinament no ha deixat pràcticament a cap alumne amb impediments tecnològics. També estan relativament acostumats al treball en línia (i a enviar correus amb el cos en l’assumpte…), a utilitzar habitualment la plataforma Moodle i a l’entrega de tasques i retroaccions que permet. I per altra banda el claustre està oferint molts recursos i mètodes de contacte per a seguir el procés d’aprenentatge que és diferent per força, però no pitjor.

Estem realitzant sessions diàries de resolució de dubtes amb l’alumnat de cada nivell on aclarim i parlem de les tasques que els hi proposem cada tres setmanes. Activitats que disten molt d’exercicis reproductius. I un cop a la setmana fem tutories amb el grapat d’alumnat que ens pertoca als tutors. I les companyes d’educació física fan sessions diàries d’exercici i correcció postural. I l’altre dia ho comentàvem reunits i un 70% de l’alumnat segueix el ritme proposat. I per un moment sents justificat el dolor d’ulls de tantes hores davant la pantalla del teletreball.

Això del teletreball és estrany. Ni estic acostumat ni ens permet fer com hauria de ser la nostra tasca social. Una companya fa petits tutorials i els penja al Youtube; setmanalment fem entrevistes amb els alumnes i/o les families; estic fent cada dia classe en directe a través de twitch (com molts d’altres professors, com la Gemma o l’Adrià)… Són més hores d’interacció amb l’alumnat però, són significatives?

L’alumnat que segueix, que s’agafa a tots els recursos que amb més o menys traça creem, acabaran sent competents?
Com de car sortirà, educativament parlant, la pandèmia del COVID-19?
Serviran tots els esforços per reinventar-se i intentar arribar i fer bé el que consideres que és la teva responsabilitat?
I quan el confinament acabi i tornem a veure’ns als centres, tornarem a com era tot abans?
Cal que torni a com era abans?

2 comentaris

  1. Trobava a faltar les teves reflexions… Jo no crec que tornem a estar com abans. Crec que la situació ha fet aflorar masses evidències que arrosegàvem. Pels qui ja es qüestionaven la seva tasca (poder massa inconformistes), hi ha hagut canvis, per altres, molts més. Ens tornarem a veure!

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s