(Ser professor) De Classbadges a Classdojo

L’aprenentatge té molt a veure amb equivocar-se, cometre errors i aprofitar-los per a millorar.

Tot i que ha d’arribar una reflexió sobre els propòsits que em vaig fer a l’inici del trimestre, durant el dia a dia del curs he anat trobant falles al sistema d’insígnies a classe. Aquest fet ha acabat generant que aparqui Classbadges i li doni una oportunitat a un altre suport de gamificació educativa, Classdojo.

ClassDojo Logo

En Classdojo, cada alumne té un avatar al qual se li poden assignar punts positius o negatius en funció del seu desenvolupament a l’aula. Li trobo dues funcionalitats que ajuden i poden solucionar els problemes detectats amb Classbadges.

Agilitat en el seguiment. El meu objectiu al introduir aquests elements a les classe és facilitar-me la feina d’avaluació de l’actitud dels alumnes. Haver de transformar en un dígit la conducta de tot un trimestre és molt complicat si no s’ha fet un seguiment dia rere dia. Classdojo permet fer-ho de manera àgil i durant la mateixa classe sense que sigui gaire disruptiu.

Falta de feedback. El fet que Classdojo tingui una aplicació que alumnes i pares poden descarregar-se facilita un seguiment al moment de com evoluciona l’alumne a nivell actitudinal. L’aplicació envia notificacions dels punts guanyats o perduts al moment i permet veure la informació amb forma de gràfics. L’experiència amb Classbadges també m’ha ensenyat que s’ha de mostrar conscientment l’eina que fem servir, així que a vegades al acabar la classe presento la distribució de punts als alumnes i comentem la jugada.

Tot i això, Classdojo té varis punts negatius dels quals sóc conscient, però de moment la seva utilització em sembla positiva. Aquestes eines no són gamificacions tan valuoses com les presentades en el seminari que us parlava fa unes setmanes, però em permeten no deixar de banda aquesta metodologia mentre vaig agafant experiència com a professor.

Anuncis

(Jocs) Adaptant el joc de taula Fauna a classe

Quan es parla dels jocs i l’educació hi ha dos grans punts d’aproximació. Tenim la gamificació, en la que s’introdueixen elements típics del jocs com medalles, puntuacions i la gestió de recursos a l’entorn educatiu i tenim l‘aprenentatge basat en jocs que aprofita el propi joc per a treballar i desenvolupar un ampli ventall d’habilitats. S’aprèn amb el propi joc.


Fauna és un joc de taula del 2008, creat per Friedemann Friese, en el qual els jugadors estimen dades com el pes, la llargària de la cua i el lloc on habiten diferents animals. Similar al conegut Trivial Pursuit però amb temàtica animal i sense penalitzar a aquell que no té ni idea. Dit d’una altra manera, encara que no sàpigues res d’animals pots passar-t’ho bé amb Fauna i fins i tot guanyar ja que també és puntua per les respostes que s’acosten a la dada real.

I ja que a les classes que faig de 2n ESO vam parlar de la nutrició dels animals i va sorgir una hora extra vam aprofitar per adaptar Fauna a l’aula. Els alumnes van fer equips i van apostar per a diferents animals quina era la seva classe, alimentació i habitat al llarg de tres rondes de dificultat creixent.

 
Tot i la simplificació necessària del joc per poder realitzar la dinàmica amb tota una classe i que, segons els alumnes, la dificultat dels animals era una mica baixa, l’activitat va funcionar bé i es van donar moments interessants. És cert que s’allunya una mica dels continguts del currículum oficial però va permetre treballar en equips i gestionar petits debats (com un sobre la nutrició del peix pallasso basant-se en *sigh* Finding Nemo).

P.D. Podeu trobar informació de l’aprenentatge basat en jocs a la web de Lu2, que es dediquen professionalment a apropar la cultura dels jocs de taula en entorns educatius.

Col·leccionant medalles a classe

Aquest curs provaré d’introduir un aspecte del disseny de jocs a les meves classes. Ha mesura que el curs avanci i com a resposta al seu desenvolupament dins de les classes, els alumnes podran anar guanyant i col·leccionant insígnies o medalles (badges en anglès).

98fac-classbadgeslogo

La idea que sustenta aquesta gamificació és la creença que el fet d’aconseguir aquestes insígnies al llarg el curs, de l’afany col·leccionista o del metajoc que es crearà al voltant de les classes actuarà com a motor de la participació de l’alumne en aquestes, motivant-lo a participar de manera més activa i més correcta de les activitats de classe. A més, les insígnies actuen com a reconeixement de la feina feta i això repercutirà positivament en l’alumne.

ContentBadges

A grans trets he dividit les insígnies en tres grans grups. Les primeres estan relacionades amb els continguts que es treballaran a classe i els alumnes la podran guanyar al assolir els continguts mínims associats a aquell tema.

Els segon gran bloc d’insígnies estan relacionades amb el comportament i l’actitud a classe. Aquestes estan organitzades a mode de nivells i a mesura que els alumnes acumulin dies de classe amb un comportament acceptable aniran pujant de nivell. Aquestes insígnies seran útils al moment d’avaluar als alumnes ja que a cada nivell li correspondrà una qualificació numèrica.

AttitudeBadges

Per últim, el tercer bloc el formen les insígnies secretes. Són insígnies que no estan directament relacionades amb els continguts curriculars o el comportament de l’alumne però que poden premiar bones conductes dins de l’aprenentatge dels alumnes o commemorar algun esdeveniment que es pugui donar al llarg del curs.

Durant la presentació del curs he aprofitat per mostrar la web ClassBadges a les diferents classes i veure les seves reaccions a aquesta proposta. A 1r i 2n d’ESO la rebuda ha estat molt bona. A 3r d’ESO no ho qualificaria de dolenta ni molt menys, però  no ha semblat que la idea entusiasmés en excés. Ja veurem al llarg del curs com funciona.

(MOOC) Com sobreviure al primer any com a docent

La llibertat d’horaris que presenta l’estiu, amb les classes finalitzades i la relativa absència de preses fa que sigui una estació perfecta per a fer un dels molts cursos on-line que s’ofereixen per la xarxa. Molts d’ells, a més, estan especialment pensats per al desenvolupament professional dels docents.

Un d’aquests cursos, i que vaig estar fent a finals de juliol, és el “Surviving Your Rookie Year of Teaching: 3 Key Ideas & High Leverage Techniques”. Un nom molt llarg per a un curs més aviat curt però que m’ha semblat força interessant. El realitza l’organització Match Education i es pot cursar des de la plataforma Coursera amb l’avantatge de que es pot fer al teu ritme, sense calendaris o dates d’entrega.

Les 3 idees clau que es tracten en aquests curs són:

1- Consistency. Fa referència a la consistència entre les expectatives d’aprenentatge del docent i la realització de les diferents tasques a l’aula, com es donen les instruccions i les conseqüències quan els estudiants no assoleixen les expectatives.

2- Ratio. Es refereix a l’assoliment d’un adequat esforç d’aprenentatge per part dels estudiants quan es presenta una determinada activitat. Es busquen tasques que requereixin un apropiat treball mental i que s’hagin de resoldre amb l’ajut de diferents punts de vista, i per tant es fuig del pur treball individual.

3- Building relationships. Encara la relació docent-alumnes-família com a peça clau en l’assoliment d’un bon aprenentatge i encoratja a realitzar trucades als pares dels alumnes de manera periòdica, ja siguin missatges de correcció com de reconeixement.

Com deia, és un curs curt i que es fa curt, però les tècniques per enfortir cadascuna d’aquestes idees claus i els marcs teòrics que presenten m’han semblat molt aprofitables. De fet em disposo, com a mínim, a mirar de construir bones relacions amb els alumnes i a agafar una rutina de trucades a les famílies de cara el curs vinent.

Sóc conscient que, com en gairebé tots de la professió docent, la millora professional es recolza sobre la pràctica i els llibres, cursos i guies parlen d’una realitat difícil de veure a les aules. Tot i així dóna certa seguretat per anar tirant i recollint l’experiència.

I els premiats del I concurs de fotografia matemàtica són…

Al llarg de la tercera avaluació vam engegar un concurs de fotografia matemàtica amb els alumnes de 3r i 4t del col·legi on estic treballant.

No tots els alumnes a qui estava obert el concurs van participar (i això que participar ajudava a la nota final), però en total es van rebre més de 100 fotografies. Fotografies de qualitats molt diverses, amb idees originals i d’altres no tantes (fins i tot ens van intentar colar una foto treta d’internet…), però per una primera edició no està pas malament.

I com vaig anunciar que faria en un passat post, aquí teniu les fotografies guanyadores d’aquesta primera edició.

2n premi: Arrels Quadrades

Arrels Quadrades

1r premi: Realitats Paral·leles

Realitats Paral·leles

Per últim, agrair de nou la participació dels alumnes així com de les persones que van fer de jurat.

L’aprenentatge basat en jocs, de la mà de Lu2

A vegades es guanya, sempre s’aprèn.

Aquesta frase ve a ser el leitmotiv del Xavier Moratonas i la Natàlia de Lu2, l’empresa familiar amb seu a Mollet del Vallès dedicada en cos i ànima a l’Aprenentage Basat en Jocs (GBL per les seves sigles en anglès).

Durant les XXI jornades Krítikas, organitzades pel club de rol Kritik de Barcelona el passat mes d’octubre, vaig poder assistir a una xerrada on el Xavi ens va presentar la feina que realitza Lu2 i els fonaments del GBL. I és que els jocs poden ser molt més que una forma sana d’entreteniment amb els amics i familiars. Els jocs poden ser una eina pedagógica i un recurs educatiu que permeten treballar desde habilitats relacionals i comunicatives a habilitats de l’àrea de les matemàtiques i la lògica.

El GBL es basa en treballar i desenvolupar aquestes habilitats mitjançant els jocs de taula. En aquest aspecte difereix moltíssim dels processos de gamificació, en els que mecàniques i elements propis dels jocs s’apliquen a contexts no lúdics. Existeixen propostes de gamificació aplicades a l’educació, com Zombiologia, però en el GBL no es “vesteix” de joc l’aprenentatge si no que és amb els propis jocs com s’aprèn.

Tenim la sort de viure un període molt ric en quan a varietat de jocs de taula amb novetats mes a mes, però no tots els jocs de taula serveixen per al GBL. Entre d’altres coses, l’equip de Lu2 fa una tria dels jocs òptims per a la seva inclusió en un GBL i realitza tallers i jornades per tal de donar a conèixer aquesta interessant proposta educativa.

Aquest tipus d’aprenentatge dirigit i basats en els jocs de taula també vol defensar la idea de que, en una societat cada cop més menjada per les pantalles electròniques, és pot treure profit d’activitats tan off-line com reunir-se al voltant d’una taula i fer unes partides.

Per últim, durant la xerrada vaig tenir l’oportunitat de conèixer també al Natxo, un inquiet professor de ciències socials que inclou els jocs de rol i d’estratègia en les seves classes. En un proper post parlarem del seu projecte, però mentrestant no deixeu de donar un cop d’ull al seu blog 1d10enlamochila.

El secret del bacon? Química! – Ciència del món quotidià

Per què el bacon (cansalada, panceta, com li vulguis dir) fa tanta bona olor? T’has de sentir culpable si durant les vacances has afluixat la bufeta mentre et banyaves en el mar? Per què els gossos s’oloren el cul uns als altres amb tanta intensitat? Moltes d’aquestes preguntes essencials a la vida tenen una sola resposta: la química!

El canal de youtube de la American Chemical Society recull varies d’aquestes preguntes i les respon d’una manera atractiva i ben produïda. Aquí teniu un exemple i trobareu tots els videos en aquest link.

Que fan aquests vídeos en un blog sobre educació? Més enllà de la fascinació personal per la ciència, aquests vídeos em fan pensar en un dels debats més profunds en l’àmbit educatiu: què s’ha d’ensenyar a l’escola i al institut? Quina és la finalitat del sistema educatiu?

Les respostes a aquestes preguntes tenen tantes cares diferents com docents, pedagogs, alumnes i famílies. Alguns defensen que els continguts teòrics, les lleis universals i les fites del coneixement humà són l’objecte a transmetre a les aules. Altres aposten per una educació en valors humans i ciutadans. Molts diuen que els valors són competència de les famílies i que no es pot sobrecarregar als docents. Uns pocs legislen i potencien un sistema educatiu al servei de l’empresa i els mercats… El debat es ramifica fins a extrems inacabables.

No s’han de foragitar els conceptes teòrics i el coneixement conceptual de les classes, però si que s’han de presentar d’una manera efectiva. Ja sigui en l’àmbit de les ciències o no, els continguts que es treballen a l’aula han de tenir una connexió directa amb el món que envolta a l’alumne. Aquests vídeos demostren quelcom que a vegades és difícil de justificar i que passa desapercebut per a molts alumnes que assisteixen a les aules desmotivats al no veure relació entre el món escolar i el món real. L’educació s’ha de justificar més enllà de l’argument “et farà servei dins d’uns anys”.

Cal educar en ciència perquè vivim en ciència.