(Ser professor) El professor de ciència té Instagram

És més útil Instagram o Twitter per a ser professor?

Aquest és un dels varis temes que vam parlar durant el sopar al finalitzar la darrera edició de l’Innobar Barcelona. (Aquí uns tweets per si voleu tafanejar…). Sopàvem i parlàvem amb la Maria (@focdencenalls), en Raúl (@aprendconpistas), l’Elisenda (@eabfra) i altres companys de les meravelles de ser professor quan en Toni Nieto, artista i docent, va obrir el debat.

Personalment, Twitter m’ha permès fer un grapat de contactes entre companys docents i educadors interessants dels quals fagocito idees i experiències, però és cert que és una eina que no fan servir els adolescents. I a l’espera de la nova aplicació de moda, és a Instagram amb la que gran part d’ells passa l’estona i es comunica. La conclusió és que Twitter és per a relacionar-se entre docents i Instagram seria una bona eina per a relacionar-se entre docent-alumne.

I per a posar en prova aquesta hipòtesi en primera persona, el professor de ciència té Instagram: @profe.parrilla

L’objectiu principal d’aquest petit projecte és introduir amb premeditació i alevosía imatges i curiositats científiques entre les tones de selfies i imatges excessivament càrniques que habiten en les pantalles dels nostres alumnes. També hi ha la intenció d’apropar la ciència i, qui sap, potser generar alguna inquietud entre els alumnes en un canal que consumeixen assíduament.

Amb poc més d’una setmana i un grapat de fotografies penjades, la rebuda per part dels alumnes ha sigut molt bona i fins i tot un parell d’ells m’han enviat imatges científiques per a compartir. Dit això, esteu més que convidats a curiosejar: @profe.parrilla

Anuncis

(Ser professor) A falta de gamificació…

Doncs no tinc temps i quan en tinc em falta energia.

Una excusa com qualsevol altra per justificar-me que vaig molt malament amb l’objectiu d’escriure setmanalment al blog. El nou institut està sent molt exigent i a mesura que vaig agafant la nova rutina m’ensumo que no afluixarà el ritme en els propers mesos. Per altra banda, estic aprenent moltíssim dels companys i les experiències que s’hi viuen al centre difuminant la línia entre professor de ciència i germà gran.

En tot cas, intento no estar-me quiet. No trec temps per planificar una gamificació amb cara i ulls i molts projectes que se’m passen pel cap es moren com a simple idea, però distrec les ganes de mesclar docència i jocs tan bé com puc.

Ciència en context. A Física i Química de 3r d’ESO estem realitzant un projecte del ICE de la UAB on s’explica la ciència des de un punt de vista constructivista i això em permet, a part d’enfocar diferent l’assignatura, treballar amb aparells, muntatges i experiments com un generador de Van der Graaf o uns electroscopis casolans però molt funcionals.

Classcraft. Amb els de 4t de Física i Química fem servir de manera tangencial (encara) aquesta plataforma. De moment només fem servir els esdeveniments aleatoris, però la idea de futur és anar introduint reptes i aventures.

ClassDojo. No m’ho pensava, però li he retrobat la utilitat a aquesta aplicació amb el grup de tutoria (a anys lluny de la última idea d’en Natxo…) per a gestionar les estones de lectura autònoma dels alumnes.

Cytosis i Eureka! Dos jocs de taula fruit de campanyes de micromecenatge que m’han arribat recentment. Encara els tinc per estrenar… (us he comentat que no tinc gaire temps?)

DAU 2017. Vaig intentar apropar-me a aquestes jornades durant el dia gros, però massa gentada. No obstant, dies abans vaig treure el cap a una conferència d’en Jordi Deulofeu (professor de didàctica de les matemàtiques) on els 40 minuts que va estar detallant el tres-en-ratlla em van fer adonar-me que per molt que el context ara no em deixi gaire marge, els binomi jocs-educació és una de les motivacions més grans que ara mateix tinc.

(Ser professor) Dues lectures obligatòries i tant poc temps

A estat ben curiós que en un període breu de temps hagin sorgit dues lectures sobre educació tant diferents, oposades i, a la vegada, complementàries.

“Educar jugando, un reto para el siglo XXI” és una publicació de Nexo Ediciones que, mitjançant una campanya de micromecenatge, han agrupat un conjunt de textos de diferents autors al voltant de la gamificació i l’aprenentatge basat en jocs amb una forta vocació pràctica. Gent com en Natxo Maté, en Christian Negre, en Jan Gonazlo, l’Òscar Recio, en Pepe Pedraz i molts d’altres referents comparteixen les seves experiències al voltant del joc i l’educació.

“Educative Innovéision” és un recull d’articles d’en Jordi Martí on amb la seva visió crítica i estil directe i sovint irònic convida a dubtar de la innovació en l’educació com a sinònim d’èxit o de millora. Aquest professor i autor del blog d’obligada lectura XarxaTIC ha penjat de manera gratuita (o pel cost d’una orxata) la seva obra a la xarxa per a tots aquells interessats.

Són dos lectures en part contraposades que parlen sobre el rol d’un professor i ho fan amb els peus a l’aula, no des de els despatxos. Dues visions interessants i enriquidores que m’atreveixo a recomanar, abans i tot de llegir-les, a tot professor inquiet.

A veure quan trec temps per llegir-les jo.

(Ser professor)(Gamificació) Classcraft, o menys dóna una pedra

Encara estic en procés d’adaptació al nou centre però “la cabra tira al monte” i hem començat a fer servir Classcraft a les classes de 4t d’ESO.

Resultat d'imatges de classcraft

Classcraft és una eina gratuita amb opció de pagament en la que els alumnes poden triar un avatar entre Guerrer, Sanador o Mag amb una barra de vida i una de magia amb la que activar diferents poders. Conec l’eina desde fa anys però mai l’havia utilitzat, principalment perquè requereix d’un ordinador per cada alumne, ja que amb ell activen els poders.

Per altra banda, Classcraft m’ha servit d’inspiració en dos dels projectes que he estat fent els passats anys. El sistema que té d’esdeveniments és la base de la Baralla d’Esdeveniments, i el sistema dels Herois de Closia beu de la tríada de classes d’aquesta aplicació web.

És Classcraft la millor opció? Doncs probablement no. La seva gran virtut de venir tot fet i predissenyat d’endollar i jugar és també la seva gran mancança: no és flexible. Però sobretot, és tracta d’una eina de gamificació que només treballa la motivació extrínseca i, per tant, perd el potencial que dóna la narrativa i que fa que els alumnes visquin de manera significativa.

De moment, mentre tot es posa en el seu lloc i em faig al centre i als alumnes, crec que és una bona eina per a no deixar de gamificar per poc que sigui.

Resultat d'imatges de it's something

(Ser professor) Objectius del curs 17/18, o no.

Una setmana ja en el nou institut i potser seria bo plantejar-se alguns objectius per al curs, definir expectatives, pensar en què vull i què no vull aconseguir. O no, perquè una part de mi no ho veu clar.

El canvi d’un col·legi concertat de barri de Barcelona, de dues línies i un equip docent que no arriba a la vintena, a un institut públic de Terrassa considerat de màxima complexitat, amb quatre línies i un equip docent de cinquanta si no més és un canvi de paradigma que encara no he paït. I més sent tutor d’un dels grups de tercer d’ESO. En definitiva, el curs ve carregat de reptes i d’oportunitats, i fins que m’adapti al nou ritme (si m’adapto) em temo que hauré de ser més “realista” amb els projectes i els objectius pel curs.

Així doncs, intentant ser realista però pecant d’ambiciós, vet aquí els objectius per aquest curs que m’agradaria treballar. (Objectius a nivell general, sense gaire detalls per què, entre d’altres motius, no m’arriba el temps per perfilar-ho més.)

Construir un bon ambient d’aprenentatge. Recupero aquest objectiu per varis motius. El primer és que sempre cal treballar en aquesta direcció (si més no tal com jo entenc la feina docent) i intentar establir un bon clima a l’aula per a que l’aprenentatge es doni. Per altra banda, el context de l’alumnat on la tònica imperant és una forta desmotivació cap als estudis, situacions familiars i socials complexes, alt absentisme, xocs culturals… tot això posa en relleu la vessant de comunitat que té un institut.

Ser un tutor acceptable. Un dels principals reptes. Tot i que el centre té un sistema de cotutories (dos tutors per cada grup classe) i això dóna certa tranquilitat, les habilitats necessàries per a ser un bon tutor són una de les meves flaqueses. Però per altra banda, em motiva sobremanera prendre aquestes responsabilitats. A més, segons companys docents, el grup del qual sóc tutor va ser un dels més conflictius durant el curs passat. Serà interessant.

No deixar de gamificar. No sé com ho faré. No em veig traslladant els anteriors projectes gamificats a les classes que ara faig, i el nomenament va ser tant sobtat que no he pogut preparar res, així que no sé com ho faré però algun petit projecte he d’introduir a les classes. De moment acabaré de fer-me als grups d’alumnes i ja anirem perfilant.

Seguir en contacte amb els grans. Dic grans per no dir enormes profes que he anat coneixent per aquí i per allí, compartint xerrades, idees de projectes, cerveses… I connectar-ne amb nous, és clar.

Escriure un post per setmana. Seria una llàstima deixar d’escriure aquest blog, així que intentarem anar fent una entrada (per curta que sigui) cada setmana. La qualitat dels escrits és la que és, i alguns temes dels que parlaré seran interessants només per a mi. Però és que aquesta és la idea d’educAtòmica. (De moment…)

Aprendre.

(Ser professor) Nou curs, nou institut, nous reptes

Avui ha començat el curs 2017/2018 i amb ell han vingut molts canvis.

Aquest curs donaré classe al institut Mont Perdut de Terrassa. He tingut la sort de ser nomenat per primer cop a la pública i, a més a més, per cobrir una vacant de tot el curs a jornada sencera. El tema de la burocràcia que comporta el primer nomenament és un cas a part, la qüestió és que un dijous em nomenaven i el divendres aterrava al institut.

Es tracta d’un centre que té pocs anys i que en els seus inicis va apostar fortament pel treballs per projectes. Tant és així que el centre va participar del 30 minuts anomenat “Una altra escola“. No sé si malauradament o no, però aquest curs que comença s’ha decidit no treballar per projectes i tornar a una estructura més tradicional, amb departaments per matèries i reduint el treball transversal a les últimes setmanes de cada trimestre. En tot cas, la rebuda dels companys, l’equip directiu i cap de coordinació ha estat molt amable, cosa que s’agraeix moltíssim al ser el meu primer any a l’escola pública. En aquest parell de dies m’he trobat un equip docent força cohesionat (deixa-li temps potser). Algú va dir que com més conflictiu és l’alumnat, més bon rollo hi ha entre profes.

I és que l’institut Mont Perdut és un d’aquests centres etiquetats com a màxima complexitat. Un percentatge important d’alumnat immigrant, d’entorns socioeconòmics complexos, baixa autoestima i predisposició a l’aprenentatge… En definitiva, nous reptes. Sobretot pel fet que a part de professor de Física i Química sóc també tutor d’un grup de 3r d’ESO. De nou, una nova experiència i que, en conjunt, farà d’aquest un curs molt interessant.

Bon inici de curs a tothom.

(Ser professor) I fins aquí el curs 2016/2017!

(Va, la reflexió del curs, ja que s’ha acabat doncs…)

Resultat d'imatges de graduation

En poques paraules, el curs 2016-2017 ha estat desequilibrat. L’embranzida proporcionada pel #gamificurs de l’any passat, que va propiciar un munt d’idees que han catalitzat en varis projectes d’aquest any, va anar perdent força durant un segon trimestre marcat per qüestions familiars. Tot i això, el tercer trimestre s’ha anat remuntant gràcies sobretot a la comunitat de docents i companys gamificadors.

Anem curs a curs a veure que ha passat en cada matèria, i que complementa el diari gamificador del curs.

Primer d’ESO
Un curs força acceptable, que ha demanat el màxim nivell de gestió d’aula doncs un dels grups ha sigut molt complex. Aquesta complexitat ha dificultat que el projecte gamificat es realitzes com estava planificat, i varies activitats no han tingut cabuda per falta de temps (i una mala gestió horària). Tot i això, el sistema de Dojis ha funcionat acceptablement i ha propiciat situacions molt interessants. I vam crear una versió del Dobble! per a treballar el vocabulari d’invertebrats que va funcionar molt bé.

Segon d’ESO
L’assignatura de Física i Química és de la que més satisfet estic. El projecte dels Protectors era molt ambiciós, amb moltes mecàniques i que requeria molta gestió fora de l’aula, però a funcionat molt bé (tot i la problemàtica de fer una gamificació tant llarga en el temps). En un dels capítols vam incloure un BreakoutEDU que va ser una feinada però molt recompensada. I el projecte va ser l’excusa per a anar a explicar el que faig a l’aula a les JGA, al Festival del Joc del Pirineu o, recentment, a les jornades del Club Diógenes.

Tercer d’ESO
El projecte inspirat en Zombiologia va funcionar acceptablement, amb els alumnes implicats i motivats i entrant en la narrativa imaginant-se investigadors d’una malaltia desconeguda, FINS que es va destapar la sorpresa. Un cop descobert que s’afrontaven a un apocalipsis zombie (inici del tercer trimestre), el projecte es va aturat entre viatges d’intercanvi, dies festius ubicats desafortunadament i una preparació insuficient per part meva.

Per sobre de tot, aquest curs ha servit per aprendre molt a l’hora de dissenyar activitats (gamificades o no) i m’ha permès participar en trobades docents amb companys de molt nivell. Tinc la sospita que el curs vinent serà més mogudet que aquest (ja veurem), però segueixo amb moltes ganes de #serprofessor força més anys.