(Gamificació)(Ser professor) La gamificació treu el cap al Mont Perdut

Tinc sort. En el centre on ara treballo hi ha una inquietud significativa sobre la gamificació, ABJ i altres conceptes que relacionen jocs i educació.

Alguns membres de l’equip de 1r d’ESO, tot i que d’una manera potser una mica tímida, han començat a fer servir ClassDojo com a eina de gestió d’aula. Si, motivació extrínseca i tots els seus riscos. D’acord, no hi ha narrativa i la implicació de l’alumnat caurà amb el temps. Però poc a poc.

L’equip docent de 2n d’ESO, entre ells la Júlia Vicente, va realitzar durant el segon trimestre un projecte dins del qual es demanava el disseny d’un joc de taula. D’acord, la majoria serien versions de jocs com la Oca o el Trivial, però també van treballar amb una de les perles d’en Natxo Maté i van fer una sessió de jocs de taula que, si més no, han servit per ampliar fronteres i presentar noves mecàniques als alumnes.

Vam organitzar un petit tastet de rol durant el dia de Carnestoltes amb un notable èxit. Gràcies Manel!

Un company de Llengua Castellana, en Manuel Rino, està preparant un Breakout Edu. Tinc moltes ganes de fer-ne el seguiment: inclou un criptex!

Els companys del departament de Llengua Estrangera han organitzat un “Murder Mistery” amb una selecció d’alumnes. Ja us explicaré com ha anat, que intentaré treure el nas i tafanejar.

I amb un d’ells, l’Adrià Baiona, estem preparant unes sessions de rol per a treballar l’anglès oral fent servir el sistema Fate. Deu ser que al tercer trimestre ja tenim els classes preparades (mentida) i veiem factible enredar-nos amb el rol.

A nivell personal, m’he animat i al grup de matemàtiques de 1r d’ESO tornen els Dojis i la baralla d’esdeveniments.

Tot plegat, moltes iniciatives que indiquen que, com a mínim, hi ha inquietud i interès per introduir noves maneres de funcionar a l’institut.

(A un nivell menys local, certes editorial han començat a anunciar llibres de text gamificats. Ja tremolo… En tot cas, aquesta és una altra història)

Anuncis

(ABJ) Dissenyant Vectoria: Reglament i components (II)

He estat comprovant que no és un procés simple dissenyar un joc de taula (per senzill que sigui).

Després de fer unes primeres partides de prova (moltes gràcies!) i ajustar un parell d’aspectes, us comparteixo la primera versió jugable de Vectoria! (El nom és provisional però d’alguna manera havia d’anomenar a la criatura, si teniu cap proposta ja sabeu…)

Us comparteixo les regles de joc per si algú té curiositat. El document és de treball i teniu oberts els comentaris per si voleu criticar i aportar el que sigui.

A nivell de components el joc no fa servir cap element específic. Aquests són els que he fet servir jo per al prototip amb el que tenia per casa.

– El taulell. El de 64 de caselles d’uns escacs. I amb uns gomets he marcat les bases inicials (en blau) i el punt central que representa la meta (en vermell)

16 peces en quatre colors. Un joc de 4 peces per cada jugador. Jo he aprofitat unes peces d’un joc que tenia per casa, però és poden fer servir les fitxes de plàstic de qualsevol parxís.

– Uns 25 comptadors. Jo he agafat uns comptadors de la meva època de jugador de Magic, però qualsevol element petit servirà. Cigrons secs, per exemple.

– La carta de coordenades. Tant fàcil com dibuixar-ho en un tros de cartolina.

Baralla X i Y de 36 cartes cadascuna. Com veieu a la imatge tenen un signe i un número. Si no voleu fer-vos aquestes targetes es poden fer servir cartes d’una baralla francesa (necessitareu 4 baralles) i els pals indicaran si fan referència a l’eix X (els cors positiu i els diamants negatiu) o a l’eix Y (les piques positives i els trebols negatius)

Encara falta perfilar molt algunes mecàniques així com introduir-ne d’altres per a fer el joc una mica més “joc”, ja que en la versió 1 és un joc molt dirigit i m’agradaria donar-hi més llibertat d’acció als jugadors.

Deu anys de l’esplai el Botó

Fa aproximadament 10 anys es va crear l’esplai el Botó. I haver format part dels seus primers anys de vida va ser una de les experiències culpables de que ara em dediqui a la docència.

Amb poc més de 18 anys vam decidir iniciar un projecte que trobàvem necessari al poble on vivíem. Hi havia un buit en el teixit associatiu del poble que es preocupés de l’educació en el lleure i amb moltes hores, molts esforços i una motivació desmesurada va començar l’existència de l’esplai que ara celebra el seu desè aniversari.

Primera activitat de l’esplai el Botó.

Durant uns anys compaginava els estudis de la llicenciatura de Química amb les tasques de monitor i director de l’esplai. Assumint responsabilitats extres, llargues reunions de preparació i, lògicament, tardes de dissabte compartides amb nens i joves de diverses edats, colze a colze amb la colla de monitors. I un bon dia vaig caure en que si em dedicava a la docència podria compaginar aquests dos mons que tant m’agradaven i tant m’aportaven. Tan fàcil com això.

L’esplai és aprenentatge. Per descomptat si ets un nen o jove que el freqüenta cada setmana. Però la coordinació d’un equip de monitors, cadascú amb les seves deries, preferències i estils diferents, la preparació de les activitats o dels actes especials com les colònies, les “baralles” amb l’administració demanant permisos, cessions d’espai i subvencions és un conjunt de reptes esgotadors i gratificants. Destinar tots aquests esforços a un projecte fa que el sentis teu d’una manera íntima i es impossible definir-te sense ell.

I quan les condicions canvien i no pots o vols destinar el temps que caldria al projecte comencen a aparèixer temors i preocupacions pel relleu generacional i qui seguirà el projecte quan ja no hi siguis. O potser no segueix i el projecte mor, cosa que també és una bona lliçó de vida.

No ho vam fer tot a la perfecció. Per sort, dels errors també s’aprèn i amb els anys veus les decisions preses amb perspectiva. I arriba una nova generació de monitors i prenen decisions que sents que “perverteixen” el TEU projecte. No, mai ha estat el teu projecte: és de tots aquells que han format part. L’esplai que va sorgir fa deu anys no té res a veure amb el que hi ha ara. I no fa falta que ho sigui. Nàixer, créixer, transformar-se.

I algun dia morirà l’esplai… Però encara no.

Llarga vida a l’esplai el Botó.

100 posts + bones festes!

Doble motiu de celebració.

Per una banda, bones festes i bona entrada d’any!


I per altra banda, aquest és el post número 100 del blog! El vaig començar al juliol del 2013 i durant aquests anys, amb una periodicitat variable, he anat escrivint sobre temes relacionats amb el que implica #serprofessor, activitats que fem a l’aula i, cada cop més, sobre gamificació i com introduir els elements del joc a classe. En tot cas, i revisant un dels posts inicials, m’alegro de veure que amb educAtòmica vaig complint els objectius proposats.

A seguir així.

#gamificamooc Diario de misión: Nivel 1

(Esta entrada forma parte de una serie de posts con los que seguir el MOOC Gamificación en el Aula creado por INTEF dentro de su plataforma Educalab)

pocoyize-albert

Saludos. Mi nombre es Albert y soy profesor de educación secundaria de ciencias. Llevo casi desde el primer día que me encontré enfrente de los alumnos buscando maneras de potenciar su motivación, interés y participación en las clases y en su proceso de aprendizaje. Mi afición personal a los juegos me hizo gravitar sin remedio hacia lo que hoy conocemos como gamificación y como conseguir una mejora en el desarrollo de nuestros alumnos usando los elementos de los juegos.

Finalicé el primer año completo de docente habiendo llevado a la practica un sistema gamificado con monedas y beneficios e incluso eventos aleatorios. Durante este año he introducido elementos narrativos en los tres cursos en los que hablamos de ciencia. El desarrollo de estos proyectos va siendo plasmado en este mismo blog (en catalán, eso si). En esta colección de Pearltrees he reunido algunas de las herramientas que voy usando en estos proyectos.

Para mi la gamificación responde a la problemática de la, aparentemente, baja participación que el alumnado muestra hacia el sistema educativo. El uso del juego como herramienta educativa (o de sus elementos cuando hablamos de gamificación) tiene el potencial para conseguir que el aprendiz interactue de manera activa en su proceso de aprendizaje. Ya sea por el factor de diversión que incorpora, por novedoso o por utilizar un lenguaje común al de su entorno de ocio, al gamificar pretendemos que el alumnado participe activamente y que, en el peor de los casos, se enfrente a la sesión lectiva con más interés.

(Gamificació) Una ullada al curs 16-17: 3r ESO – “Agents of C.L.O.S.A.”

Cada nivell del proper curs tindrà una narrativa diferent. Mentre que els alumnes de 1r viatjaran a l’espai en busca d’un planeta similar a la Terra en un entorn de ciència ficció i els de 2n es reencarnaran en guerrers, lladres i mags en un món medieval-fantàstic, els alumnes de 3r d’ESO es mouran per un entorn més quotidià (si més no les primeres setmanes).

Captura de pantalla (132)

A “Agents of C.L.O.S.A.” els nois i noies de 3r d’ESO faràn la prova d’àccés al Centre C.L.O.S.A. (Control on Lifestyle of Organisms, Society and Ambient). Un cop els acceptin rebran una Targeta d’Agent on registraran els seus avenços i característiques, així com els objectes que vagin aconseguint, al més pur estil d’un joc de rol (molt simplificat, això si).

Captura de pantalla (138)Captura de pantalla (135)

Cada alumne s’especialitzarà en Paramedic, Lab Scientist o Therapist. Això determinarà les seves característiques inicials i algunes funcions i proves més endavant al llarg del curs.

Captura de pantalla (134)

Per altra banda, en Vaulty, l’inventor resident del C.L.O.S.A., oferirà als agents diversos objectes i invencions a canvi d’un determinat preu en VT’s, o Vaulty Tickets (les similituds entre en Vaulty i la mascota de cert videojoc postapocalíptic són pura coincidència…)

Captura de pantalla (136)Tot i que probablement també faci servir ClassDojo en aquest nivell per registrar la conducta dels alumnes, la manera de conseguir VT’s no és mitjançant l’actitud. Els agents tenen dues maneres de gunayar VT’s:

Captura de pantalla (137)

Tinc moltes idees futures per a aquesta gamificació, però prefereixo no explicar gaire per si algun futur agent treu el cap per aquests posts ;).

C.L.O.S.A. wants you!

 

(Ser professor) Reptes per al segon trimestre 15-16

Fa pocs dies que ha començat el segon trimestre (que no necessàriament la segona avaluació) a les escoles i instituts, i com ja vaig fer a l’inici de curs, crec que és útil escriure els reptes o objectius que em plantejo per a aquests propers mesos. Els objectius d’aquest segon trimestre no deixen de ser reformulacions dels establerts durant els primers mesos, però aquest cop probablement des d’una optica més realista.

Construir un bon ambient d’aprenentatge. Repte complex i que probablement em porti tota la vida docent ja que potser quan és diu que aquesta professió té part d’art fa referència a l’habilitat per crear un bon ambient d’aprenentatge per als alumnes. En el meu cas, durant el primer trimestre he aconseguit un bon ambient a l’aula. Ara el que em fa falta és millorar l’atenció a la diversitat de cada grup i promoure una disciplina acadèmica.

Relació amb les famílies. Abandonada la idea de trucades setmanals a les famílies per falta de temps, he trobat en la opció de xat de ClassDojo (i en segon pla la plataforma virtual del centre), un canal de comunicació amb les famílies al que espero poder treure-li suc.

Manteniment del blog de classe. El Blog de la Classe de Ciència requereix una rutina d’actualitzacions setmanals per a deixar de ser un canal unidireccional del professor cap als alumnes, funció que per altra banda compleix satisfactòriament.

Gamificació. Durant el segon trimestre no només vull mantenir el funcionament amb ClassDojo si no que vull introduir una mecànica de compra de millores amb els punts que els alumnes van aconseguint. I a llarg termini també voldria introduir esdeveniments aleatòris, però millor anar pas a pas.

Periodicitat a educAtòmica. Segon trimestre, deu setmanes. Mínim de 10 posts al blog abans de les vacances de Setmana Santa.

Presència a la xarxa i augment del nombre d'”imputs”. No es tracta només de contactar amb altres docents si no d’aprofitar aquesta possibilitat que internet ofereix per a introduir-los activament en el meu entorn personal d’aprenentatge (PLE). I ja posats, en aquest repte afegeixo la busqueda d'”imputs” per tal de poc a poc seguir formant el meu discurs pedagògic personal.

Gestió de l’energia. Es tant mantenir un nivell d’energia òptim durant la setmana com no deixar-se atrapar pels tentacles de la procastinació. Repte a molt llarg termini que inclou un canvi d’hàbits però que serà molt beneficiós també a nivell personal.

Quan dins de deu setmanes s’acabi el trimestre tocarà fer balanç d’aquests objectius i espero acabar tant (o més) satisfet que amb el primer trimestre.