Deu anys de l’esplai el Botó

Fa aproximadament 10 anys es va crear l’esplai el Botó. I haver format part dels seus primers anys de vida va ser una de les experiències culpables de que ara em dediqui a la docència.

Amb poc més de 18 anys vam decidir iniciar un projecte que trobàvem necessari al poble on vivíem. Hi havia un buit en el teixit associatiu del poble que es preocupés de l’educació en el lleure i amb moltes hores, molts esforços i una motivació desmesurada va començar l’existència de l’esplai que ara celebra el seu desè aniversari.

Primera activitat de l’esplai el Botó.

Durant uns anys compaginava els estudis de la llicenciatura de Química amb les tasques de monitor i director de l’esplai. Assumint responsabilitats extres, llargues reunions de preparació i, lògicament, tardes de dissabte compartides amb nens i joves de diverses edats, colze a colze amb la colla de monitors. I un bon dia vaig caure en que si em dedicava a la docència podria compaginar aquests dos mons que tant m’agradaven i tant m’aportaven. Tan fàcil com això.

L’esplai és aprenentatge. Per descomptat si ets un nen o jove que el freqüenta cada setmana. Però la coordinació d’un equip de monitors, cadascú amb les seves deries, preferències i estils diferents, la preparació de les activitats o dels actes especials com les colònies, les “baralles” amb l’administració demanant permisos, cessions d’espai i subvencions és un conjunt de reptes esgotadors i gratificants. Destinar tots aquests esforços a un projecte fa que el sentis teu d’una manera íntima i es impossible definir-te sense ell.

I quan les condicions canvien i no pots o vols destinar el temps que caldria al projecte comencen a aparèixer temors i preocupacions pel relleu generacional i qui seguirà el projecte quan ja no hi siguis. O potser no segueix i el projecte mor, cosa que també és una bona lliçó de vida.

No ho vam fer tot a la perfecció. Per sort, dels errors també s’aprèn i amb els anys veus les decisions preses amb perspectiva. I arriba una nova generació de monitors i prenen decisions que sents que “perverteixen” el TEU projecte. No, mai ha estat el teu projecte: és de tots aquells que han format part. L’esplai que va sorgir fa deu anys no té res a veure amb el que hi ha ara. I no fa falta que ho sigui. Nàixer, créixer, transformar-se.

I algun dia morirà l’esplai… Però encara no.

Llarga vida a l’esplai el Botó.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

(Gamificació) BreakoutEDU: Reflexions a tenir en compte

Fa dues setmanes que vam fer el BreakoutEDU “La Desaparició de l’Alquimista” a les classes de 2n d’ESO. No crec que durant aquest curs en realitzi un altre, doncs la preparació d’una activitat d’aquest estil comporta un gruix remarcable de temps, però aquesta activitat ha passat a formar part de la motxilla de recursos docents sense cap mena de dubte. I com que la memòria és la que és, aquest post serveix per recollir aquelles consideracions, reflexions i consells per a tots aquells que s’animin a realitzar un BreakoutEDU (com per exemple, el jo del futur).

The game is ON!

ABANS DEL BREAKOUTEDU

  • La preparació de l’activitat és on més energia cal dedicar-hi, i no és (al menys per a mi) un procés ràpid. Cal treballar amb suficient temps vista i no anar a correcuita.
  • En el meu cas, calia amagar un parell d’objectes per la classe abans del BreakoutEDU, i lògicament cal fer-ho quan la classe està buida. De nou, treballar amb antelació.
  • Comprovar que els codis, candaus i formularis on-line estan ben configurats. És molt simple però tot i havent comprovat els enllaços on-line minuts abans de fer l’activitat, durant la realització tenia una mica de neguit de que funcionessin. I sempre, tenir un pla B.
  • Preparar activitats per a aquells que es despengen. És desitjar molt que tots els alumnes d’una classe participin activament en una activitat. Per a tots aquells que, pel motiu que siguin, no vagin al ritme de la resta de la classe es poden preparar activitats paral·leles, ja tinguin a veure amb el BreakoutEDU o no. En el meu cas, si els alumnes necessitaven una pista per a seguir obrint candaus, la podien comprar realitzant aquestes activitats paral·leles. Gràcies a @applejux per aquest consell.
  • Planificar el set up de l’activitat. Un llistat amb els passos a seguir per a poder iniciar el BreakoutEDU (amagar la clau, preparar els sobres amb el material, tancar els candaus…). D’aquesta manera, en el moment de preparar el dia de l’activitat simplement seguim els passos escrits prèviament, ignorant els nervis d’última hora.
  • Preveure la tecnologia i els possibles errors. En les dues sessions de BreakoutEDU em vaig trobar amb el mateix problema tècnic: els alumnes no tenien el seu telèfon mòbil amb el teclat configurat en català. I això és un problema per entrar a un formulari on la paraula d’accés té la l geminada!. Cas extrem el de varis alumnes orientals que tenien el seu mòbil en xinès i que, a més a més, no tenia ni l’opció de configurar-lo en català. Al final vaig deixar el meu telèfon a aquests alumnes. Per tant, assegurar-se de que, en el cas de comptar amb els telèfons dels alumnes, aquests siguin útils per a l’activitat.

DURANT EL BREAKOUTEDU

  • Portar a sobre durant l’activitat un resum de tots els codis, ubicacions, respostes a les preguntes de tot el BreakoutEDU. Si durant l’activitat fan falta (perquè els alumnes es boqueixen, perquè aquell dia internet no funciona i és indispensable, perquè…) reduirem el temps per a solucionar el problema. (Recorda que el BreakoutEDU se sol fer a contrarellotge)
  • No guiar als alumnes en excés. Depèn de l’autonomia dels participants, però amb la meva experiència els alumnes estan massa acostumats a que els professors els guiem, i precisament el BreakoutEDU posa els alumnes en una situació on el seguent pas a fer no està clar d’entrada. Les preguntes de l’estil “Profe, ja he resolt la sopa de lletres, ara que faig?” no s’han de respondre directament, si no animar a l’alumne a seguir buscant, compartir informació amb la resta de la classe a veure si junts poden continuar, etcètera…
  • Embrace the chaos. Quan els alumnes comencin a aixecar-se del lloc inicial, intercanviar informació, manipular la caixa fortament tancada, el caos i el xivarri seran inevitables. És una sensació que es fa estranya, però, de nou, és el que es busca amb aquestes activitats on l’alumne és protagonista indiscutible.
  • Fer memorable la superació del BreakoutEDU! Uns cartells de felicitació i unes fotos commemoratives no costen res i ajuda a crear un sentiment de victòria que impregni als participants. Jo encara recordo el BreakoutEDU realitzat en el #gamificurs.

DESPRÉS DEL BREAKOUTEDU

  • Un cop acabada l’activitat, fer tot el que caldria fer desprès d’una activitat: avaluar-la i buscar com millorar-la. En el meu cas, intentar evitar paraules amb l geminada. I amb més seriositat, ampliar el temps per a realitzar aquest BreakoutEDU en concret, ja que vaig ajustar-lo massa i potser amb 5 minuts més hagués sigut tanmateix un repte però més superable. La dificultat de la dificultat.
  • En el cas que vulgueu repetir l’activitat amb un altre grup, recordar als participants que no expliquin el que han viscut! Els BreakoutEDU han de ser espais lliure d’spoilers per als futurs participants.
Publicat dins de Educació, Gamificació | 3 comentaris

(Gamificació) BreakoutEDU: La Desaparició de l’Alquimista

Des del #gamificurs de l’estiu passat, i gracies a que en cHristian Negre ens ho va mostrar, que tenia ganes de provar de fer un BreakoutEDU amb els alumnes. Aprofitant que la setmana passada disposava de dues hores seguides amb les classes de segon d’ESO, i desprès de l’aturada de Setmana Santa que va permetre preparar-ho tot, vam realitzar dues sessions amb aquesta metodologia que comparteix les mecàniques d’una Escape Room. Aquesta és la visió general de l’activitat, i en un futur deixaré constància de com va anar la seva aplicació a l’aula.

(SPOILER) Les notes del BreakoutEDU: La Desaparició de l’Alquimista

La història comença amb l’aparició del detectiu Nietsnei que, com tots els personatges de la gamificació dels Protectors de Closia, es un reflex d’un científic real (Einstein en aquest cas). El detectiu ha convocat als herois per aque ajudin en la investigació de la desaparició del gran i il·lustre alquimista Trevor Loybe, personatge amb qui fa uns mesos van estudiar els canvis d’estat (tot lliga!). Segonsla seva aprenent, la senyoreta Uriec (si, Curie), el científic porta més d’una setmana tancat en la seva torre-laboratori des d’on s’han escoltat forts cops i sorolls. Preocupats, el detectiu va tirar la porta a terra i no es va trobar rastre de Loybe enmig del caos de mobles trencats, caixes i objectes diversos que conformava el seu laboratori. Per tal de buidar elsmobles, el detectiu contacta amb la constructora de Tewnon&CIA (versió de Newton amb la que els alumnes van treballar la dinàmica) per a fer ús de les seves màquines. I aquí es quan els herois tenen la seva primera tasca, encara sense ser el BreakoutEDU pròpiament dit, d’ajudar a fer aquest trasllat de mobles. Enmig de la “mudança” es troben una caixa tancada i sis sobres i, ara si, comença el BreakoutEDU per a resoldre el misteri de La Desaparició de l’Alquimista.

Candaus

Els herois, agrupats ens sis grups, reben les instruccions necessàries per al BreakoutEDU (sense passar per alt l’oportunitat de generar una mica d’estrès amb el compte enrere) i, tots a la vegada, obren els seus sobres. Cada sobre conté una sopa de lletres amb 20 paraules dels temes de física i química amagats, dues cartes d’una baralla francesa i un codi QR (i el corresponent enllaç per si ens trobessim amb problemes tècnics). Un cop resolta la sopa de lletres s’hi podia llegir un missatge ocult que deia: “Busca a la taula periòdica”. El que havien de buscar era l’element químic corresponent al número que marcaven les cartes de la baralla francesa. Un As i un sis correspon al numero 16, és a dir, al SOFRE. Aquest és el codi que han d’introduir al formulari que apareix a l’escanejar el codi QR. Cadascun dels 6 codis enllaçava amb un formulari diferent.

Fent el formulari

Aquests formularis plantejaven preguntes de tot tipus, majoritàriament de física i química, però també altres de cultura pop i cultura general. Un cop superat el formulari, el grup d’herois rep una pista per obrir un dels sis candaus de la caixa. Un missatge escrit amb runes, un codi Morse, la indicació de que “la clau es troba al cap del professor” o l’encàrrec de preguntar a la secretaria del col·legi. En aquest últim cas, la secretaria els hi donava una llanterna UV amb la que podien trobar un missatge amagat en els sobres inicials. Amb les candaus oberts, la caixa mostrava un missatge escrit per la mà del propi Loybe on explicava el misteri (a més d’una petita recompensa llaminera per als herois.)

El missatge rúnic

 

Publicat dins de Educació, Gamificació | 2 comentaris

(Gamificació) Diari gamificador 16/17 – IX: Petita recapitulació

Últim tram del curs. En certa manera és la oportunitat de deixar ben lligats els projectes de cada curs i perfilar, de la millor manera possible, els petits malfuncionaments trobats en els últims mesos. I, com no, darreres oportunitats del curs per a experimentar amb noves activitats o metodologies.

A New Home
http://profeparrilla.wixsite.com/anewhome

A un parell de mesos d’acabar el curs, aquest projecte és el que ha quedat més despenjat en quant a avenç de la narrativa. El sistema de punts, monedes i beneficis segueix funcionant bé, però un cop els ajudants de la E.S.O. van trobar un nou planeta on poder emigrar i es van posar a catalogar la vida de la Terra, la narrativa no ha anat a més. No em plantejo cap canvi en aquest aspecte durant les properes setmanes, però mai se sap.

Protectors de Closia
http://profeparrilla.wixsite.com/protectorsclosia

Els herois de Closia s’han pres uns dies d’aventures amb Leogali, i de pas anar treballant aspectes de cinemàtica. Aquest temerari ja ha deixat l’Acadèmia, i ara els herois esperen al nou visitant que arribarà aquesta setmana amb una petició: l’han d’ajudar a trobar a l’alquimista Trevor Loybe, que ha desaparegut desprès de tancar-se a la seva torre durant més d’una setmana. En un proper post us explico com ha anat i si han resolt el misteri. (no deixo escrit més, que em consta que un parell d’alumnes treuen el cap per aquest blog i no els hi vull fastidiar la sorpresa…)


Per a la resta del curs, seguint amb la dinàmica de missions per a guanyar punts d’heroi i pujar de nivell, vull aprofitar per fer un petit treball de rols o debat i acabar amb un projecte però que em temo que el curs se’m farà curt…

Agents of C.L.O.S.A.
http://profeparrilla.wixsite.com/agentsclosa

Els agents C.L.O.S.A. ja saben que la greu malaltia infecciosa té la propietat de zombificar a les seves víctimes. Aquest cliffhanger d’abans de l’aturada per Setmana Santa el van descobrir desprès d’una petita activitat de BreakoutEDU que, tot i que millorable, fa funcionar bastant bé.
Per a ajudar a la població a sobreviure, els agents hauran d’estudiar el sistema digestiu i elaborar un pla nutricional per al seu grup de supervivents.

Diari gamificador del curs 16/17
Diari gamificador I
Diari gamificador II
Diari gamificador III
Diari gamificador IV
Diari gamificador V: Una malaltia misteriosa…
Diari gamificador VI: La Terra està malalta?
Diari gamificador VII: Estat dels projectes
Diari gamificador VIII: Avenços en la narrativa

Publicat dins de Educació, Gamificació | 1 comentari

(Ser professor) Conspiració per privatitzar l’educació?

L’altre dia, en aquells centre neuràlgics de coneixement on es solucionen tots els problemes socials i polítics que són els bars, vaig tenir una conversa amb un company del centre on estic treballant que em va generar certa sospita conspiranoide i, a la vegada, em va fer sentir molt ingenu. I va per endavant que aquesta reflexió pot estar farcida d’errors de base (veig que em posaré en molts jardins) que segur tindreu la bondat de rectificar…

Partim del supòsit, sense arriscar gaire, que els partits polítics que podem anomenar de dretes i que han governat dilatadament Catalunya tendeixen a preferir ideològicament un model educatiu de centres privats/concertats, siguin o no de tradició religiosa, per sobre dels centres públics. Sense entrar en la discussió de si la Conselleria és d’Educació o d’Ensenyament, s’associen aquests partits polítics a estratègies que a la llarga, impulsats pel capitalisme ferotge, fan més amplia la diferencia entre classes socioeconòmiques.

Per altra banda, i aquí no hi ha discussió, el sector educatiu ha patit (com altres sectors fonamentals com la sanitat i la cultura) unes fortes retallades per culpa (o amb l’excusa) de la, diguem-li així, crisis econòmica. També hi ha sequera en la publicació d’oposicions, sigui pel mateix motiu econòmic o, posats a la conspiració, aprofitant la cortina de fum del Procés.

Però la globalització es completa i ens hem d’equiparar a països cada cop més propers però abissalment diferents; i no podem quedar malament en proves estandarditzades; i hem dur a terme paraules boniques en boques polítiques… Tot això sense més recursos humans ni econòmics. Solució? La INNOVACIÓ EDUCATIVA! I van sortint més i més metodologies i tècniques educatives noves (o amb un nom nou, si pot ser en anglès, millor). I jo estic a favor d’innovar, eh? Que m’emmerdo amb la gamificació com el qui més.

I per fomentar aquest corrent d’innovació educativa, es veu plausible la creació de projectes educatius de centre de caire innovador. I apareixen grups com l’Escola Nova 21, amb força ressò mediàtic i suport polític (i d’institucions econòmiques que ombregen el projecte…). I es pot fer servir aquesta realitat per a justificar la tria a dit de l’equip docent per part del director del centre, per tal que la plaça l’ocupi un professional d’un perfil concret, saltant per sobre la borsa de substitucions.

Aquest sistema és fàcilment corruptible. És massa fàcil adjudicar places a familiars, amics i clients. I acabarà generant una nova desigualtat entre centres, la dels “innovadors” i la dels que no ho són, que es sumarà a les que ja tenim de nivell econòmic, percentatge d’immigrants, context del barri…

L’escola pública, que precisament al ser finançada per tots hauria d’oferir igualtat d’oportunitats sense distincions tant als alumnes que s’hi matriculin com als docents que vulguin treballar-hi, cada cop serà més segregadora i seguirà coquetejant amb la desaparició de la classe mitja que ens aboca la societat de l’individu i el consum.

És plausible aquest raonament? I si ho és, que fem?

Publicat dins de Educació, Ser professor | Deixa un comentari

(Ser professor) Breves sensaciones de la #JGA17

Más recuperado del viaje a Madrid (demasiados kilómetros de carretera en pocos días), vuelvo de las I Jornada de Juego, Gamificación y Aprendizaje (#JGA17) con una nueva experiencia en la mochila y varias sensaciones para compartir. Y hay de todo, cosas buenas y cosas a mejorar, of course.

Via @JornadaJGA

El CARTELAZO

Un inmenso honor por compartir cartel con grandes docentes y profesionales, referentes todos,con aplauso especial a los miembros de gamificatuaula y a los coordinadores de las jornadas en concreto. La vibraciones en el ambiente de compañerismo y frente común recargaron la batería del cambio educativo (aunque sea en el aula) que el día a día docente y factores externos se encarga de descargar.

Un sincero agradecimiento al puñado de compañeros (más de los que esperaba) que vinieron a verme hablar del proyecto gamificado de “Los Protectores”. Con pequeños fallos y prisas, sabed que la atención, participación y los comentarios (¡incluso agradecimientos!) de varios de vosotros han henchido a este aprendiz. La próxima, mejor.

 

Una boca abierta hasta el suelo por la cantidad de proyectos innovadores, integradores y lúdicos que se pudieron percibir, así como a sus perpetradores. Ya me explicareis de donde salen las energías.

Via: @javieducació

Varios de los culpables de la #JGA17

Un abrazo cómplice a todos aquellos que se desvirtualizaron y demostraron existir más allá de las redes sociales, a la gente conocida y a la por conocer.

Un firme empujón que permita gestionar mejor los problemas de gestión del público, evitar retrasos horarios y permitir que fluya más suave la jornada.

Y una sensación de querer más, pues esto solo está empezando.

Por cierto, si buscáis crónicas más detalladas de la jornada, tenéis aquí la de Natxo Maté, la de Jose Luis Redondo, la de Noemí Blanch, la de Isidro Rodrigo, la de María Jesús Campos, la de Pepe Pedraz, la de Pablo Sotoca... y la reflexión desde la organización.

(Y una deuda impagable a #ella, que no ha dejado de apoyarme en ningún instante.)

Publicat dins de Educació, Gamificació, Ser professor | 2 comentaris

(Ser professor) A la I Jornada de Juego, Gamificación y Aprendizaje!

Aquest cap de setmana es celebra la I Jornada de Juego, Gamificación y Aprendizaje i allí estaré.

Les #JGA17 es celebren el dissabte 25 de març al centre Salesianos de Atocha, a Madrid, i tinc l’oportunitat d’anar-hi a fer una petita ponència del projecte gamificat que estem fent amb els alumnes de 2n d’ESO de Física i Química “Els Protectors de Closia”. No cal dir que estic molt il·lusionat i agraït, però sobretot tinc moltes ganes ja que la densitat d’autèntics mestres de la gamificació educativa és molt elevada (i aclaparadora!)

Xerrada inaugural d’Oriol Comas i Comas (@oriolcomas), grans referents com l’Óscar Recio Coll (@oscarreciocoll), Pepe Pedraz (@pepepedraz) , Manu Sánchez (@manuparadas), Michael Thomas Bennett (@mchlthmsbnntt), Javier Espinosa (@javiesping) i més que em deixo i em queden per conèixer… El programa de ponències es or.

I no podien faltar ni en Natxo (@natxo1d10), ni la Maria (@focdencenalls). A en cHristian (@applejux) el trobarem a faltar.

Fet per Alba Nàjera (Gràcies!)

Ens veiem a Madrid!

Publicat dins de Gamificació, Ser professor | 1 comentari