(Ser professor) A la I Jornada de Juego, Gamificación y Aprendizaje!

Aquest cap de setmana es celebra la I Jornada de Juego, Gamificación y Aprendizaje i allí estaré.

Les #JGA17 es celebren el dissabte 25 de març al centre Salesianos de Atocha, a Madrid, i tinc l’oportunitat d’anar-hi a fer una petita ponència del projecte gamificat que estem fent amb els alumnes de 2n d’ESO de Física i Química “Els Protectors de Closia”. No cal dir que estic molt il·lusionat i agraït, però sobretot tinc moltes ganes ja que la densitat d’autèntics mestres de la gamificació educativa és molt elevada (i aclaparadora!)

Xerrada inaugural d’Oriol Comas i Comas (@oriolcomas), grans referents com l’Óscar Recio Coll (@oscarreciocoll), Pepe Pedraz (@pepepedraz) , Manu Sánchez (@manuparadas), Michael Thomas Bennett (@mchlthmsbnntt), Javier Espinosa (@javiesping) i més que em deixo i em queden per conèixer… El programa de ponències es or.

I no podien faltar ni en Natxo (@natxo1d10), ni la Maria (@focdencenalls). A en cHristian (@applejux) el trobarem a faltar.

Fet per Alba Nàjera (Gràcies!)

Ens veiem a Madrid!

Publicat dins de Gamificació, Ser professor | 1 comentari

(Gamificació) Diari gamificador 16/17 – Avenços en la narrativa

Misteris de l’organització escolar, la segona avaluació ha arribat al final i entre exàmens i claustres els projectes gamificats avancen amb ritmes que, en general, són una mica lents. Tot i així, tinc la sensació que el tercer trimestre serà molt interessant i memorable. (Resulta que durant el segon trimestre no vaig actualitzar aquest diari…)

A New Home
http://profeparrilla.wixsite.com/anewhome

Després de determinar que la Terra estava malalta, els ajudants de l’E.S.O. (Earth Scientific Organization) van rebre l’encàrreg d’estudiar l’univers i els planetes propers al nostre en busca d’un possible nou món per als éssers vius. Van descobrir el planeta ZYX-347, amb alguns trets similars al nostre, i ara han acabat d’analitzar les primeres mostres descobrint petits éssers unicel·lulars. La vida més enllà de la Terra és possible. La nova tasca dels alumnes és classificar els éssers vius existents per tal de poder adaptar la nau espacial que ens transportarà fins al nou món a les seves necessitats.

Una de les tasques que la Tewnon va encomanar als herois

Protectors de Closia
http://profeparrilla.wixsite.com/protectorsclosia

La constructora de Tewnon&CIA va contactar amb els herois de l’Acadèmia per a l’extracció dels materials i posterior construcció del monument que eclipsarà als propis déus (i de pas treballar les forces i la dinàmica). Una representació del monument decora ara les parets de l’aula (i tindrà importància en un futur, però això els alumnes no ho saben encara, sssshhht…) i els instructors de l’Acadèmia han donat permís als herois per a acompanyar a Leogali en els seves extremes activitats com curses d’estruços o salts de paracaigudes (i treballar la cinemàtica)

La dissecció del cor del pacient 01

Agents of C.L.O.S.A.
http://profeparrilla.wixsite.com/agentsclosa

Seguint l’investigació de la letal i infecciosa malaltia, els agents del C.L.O.S.A. van disseccionar el cor d’una de les víctimes per a no descobrir res d’estrany. Al trobar-se resultats similars en els aparells respiratoris i excretors, van enfocar els seus esforços a l’estudi del sistema nerviós. En un altre dels cadàvers s’ha trobat el cervell molt malmès, així com algunes estranyes modificacions en varies glàndules endocrines. Recentment, el centre C.L.O.S.A. a activat la creació dels equips d’emergència. Els alumnes encara no ho saben, però la veritat és que aquesta infecció serà molt més perillosa del que s’imaginen.

Diari gamificador del curs 16/17
Diari gamificador I
Diari gamificador II
Diari gamificador III
Diari gamificador IV
Diari gamificador V: Una malaltia misteriosa…
Diari gamificador VI: La Terra està malalta?
Diari gamificador VII: Estat dels projectes

Publicat dins de Educació, Gamificació | Deixa un comentari

#innobar Innobar 4M: Revivint l’Atenea i menús literaris

Un grapat de profes, cerveses i idees per compartir: Innobar.

El passat dissabte vaig poder assistir a un Innobar. En aquests esdeveniments, entre 8 i 10 professors exposen en no més de 5 minuts una idea, pràctica, metodologia, cosa interessant i/o innovadora a una audiència de col·legues (que s’anomenen píndoles). Com un congrés professional però amb el bon i relaxant clima que permet un ambient distès. I amb cervesa. Que no és el més important, però hi ha cervesa.

El projecte d’Innobar (@innobaredu) neix a Madrid de la mà de Salva Carrión (@salva_cv) i Moisés Llorente (@MoisLlorente) i, si més no en la seva delegació catalana, mouen els fils d’aquesta edició catalana en Natxo Maté (@natxo1d10), la Maria Sabiote (@focdencenalls) i Javier Fernandez (@javi1984). I la experiència molt bona, ves per on.

Va obrir la vesprada en Sergi Sànchez (@sergis78) i el seu projecte Star Dojo Wars on els nanos de 4t de primària defensen la galàxia dels Black Guardians amb punts, poders i lluites amb jefazos finals. Feu una ullada al seu wix. La Paz Arenas tornava emocionada d’un viatge a Portugal on els seus alumnes de cicle formatiu havien tancat venda amb algunes empreses d’allà. I l’Helena Batlle (@helenabatlle) va resumir els punts per a hackejar l’educació (que intentava jo comparar-ho amb com funciona el sistema que tenim i…).

Foto de @what_the_folk

I a continuació la Rosalía Delgado ens va deixar meravellats amb el seu projecte “First Literary Dates” on els alumnes de batxillerat adaptaven el programa que presenta Carlos Sobera (que abans de presentador havia estat professor) per a confeccionar menús literaris i organitzar cites a cegues entre lectors. L’Eduard Calduch (@ecalduchp) ens va mostrar com millorar amb Genial.ly el Moodle de la UPC conegut com Atenea (que es veu que és molt sec) i aconseguir una major motivació del seu alumnat, i el mateix Javier Fernandez va acabar fent cinc cèntims del projecte que estan portant a terme al seu centre on s’ha formalitzat una comissió d’innovació fins i tot.

Torn per als incansables María i Natxo i el seu projecte d’intercanvi de cartes de la primera guerra mundial que no vaig poder acabar de veure ja que vaig haver de marxar (shame on me). I per les xarxes socials veig que el Natxo va fer magia i tot!

Jo ja no hi era, però després de les píndoles es coneix que comencen els assistents a preguntar als ponents sobre les seves píndoles fins que no queda més remei que quedar-se tots a sopar.

Per a un proper Innobar potser m’animo i presento una píndola. No sé de que. Però hi ha cervesa.

Publicat dins de Educació | Deixa un comentari

(Ser professor) En què pensaves?

En què pensaves?

Com vas arribar a creure’t que et podria sortir bé la jugada? Perquè em nego a creure que ni vas valorar que allò que faries no estava permès. No ja per l’escola, per la llei.

En quin moment et va cegar l’arrogància? Et tens en un pedestal tant alt, construït de drets que creus innats i exclusius de la teva persona, que no vas pensar ni un instant en les llàgrimes de les persones que t’estimen quan vam haver d’informar dels teus actes.

Què et va portar a fer-te fort en la convicció de que passaries desapercebut?

Què buscaves? Diversió? Alimentar l’ego? Marcar un gol als professors, a qui en algun punt vas passar a considerar l’enemic? Mostrar-te guay davant dels teus companys? Companys que has arrossegat a aquesta situació i són tant responsables com tu.

Ara has de ser conseqüent. Hi ha una normativa interna que regeix que es fa en casos com aquest (És també la nostra feina). Potser se’t privarà temporalment del privilegi (si, dic privilegi) d’assistir a classe. Potser es buscarà una acció més pedagògica per a que comprenguis el perill de la teva conducta.

L’únic que puc fer és tenir fe en que aquesta vivència et faci créixer. És esperar que comprenguis per què vas actuar malament. I, al final, a pensar en les conseqüències de les teves accions. Al menys hi haurà una part bona si aprens de la situació.

Publicat dins de Educació, Ser professor | 2 comentaris

(Ser professor) (STEAM) La màquina de gargots

La culpa de que aquest curs estiguem treballant petits projectes per a mesclar ciència i art (l’excusa és tant bona com qualsevol altra…) la té aquest petit trasto:

6tag_090217-120955

Vaig conèixer la màquina de gargots o scribbling machine (en anglès tot sona més potent) fa 2 o 3 estius durant el MOOC Tinkering Fundamentals: A Constructionist Approach to STEM Learning organitzat pel museu californià de ciència Exploratorium. Entre el munt de projectes que explicaven em va agradar especialment la màquina de gargots. Fàcil de fer, ràpida de iterar, amb cert component de diversió i de cost pràcticament 0. El cos em demanava provar-ho a l’aula. Quan al col·legi on ara treballo em van donar llum verda per modificar la optativa que havia d’impartir a 2n d’ESO, no vaig dubtar en que la màquina de gargots apareixeria en ella. El MOOC en qüestió em va semblar tant interessant des de un punt de vista educatiu i didàctic en ciència que vaig acabar comprant el llibre del Tinkering Studio del museu. (Aquest no és un post promocionat, eh?)

6tag_210217-075220

Durant aquestes últimes setmanes, els alumnes del taller STEAM han estat construint la seva pròpia màquina de gargots, posant-la a prova i realitzant les primeres creacions. Per una banda, i més enllà de les habilitats procedimentals i socials que requereix la construcció de la màquina en equip, aquest projecte permet treballar conceptes bàsics de circuits elèctrics: l’ànima de la màquina és un petit motor on s’hi adhereix un tros de silicona per a aconseguir fer vibrar tot el muntatge. Per altra banda, també vam aprofitar per parlar del procés creatiu, qui pot ser creatiu (ho pot ser una màquina?) i, sobretot, si els dibuixos que feia la màquina de gargots són o no són art.

Hi han punts a millorar en l’activitat, és clar. Per exemple, quasi totes les màquines eren molt similars a la que vaig portar de model als alumnes, i tot i que a l’experimentar amb els diferents materials (el tros de silicona més o menys centrat? una pila o varies? una màquina més o menys pesada?) els dibuixos tenen molta varietat, m’hagués agradat que els alumnes s’arrisquessin més en la creació de la seva màquina. Si repeteixo aquesta activitat hauré de pensar com incentivar aquest punt.

Publicat dins de Educació, Ser professor, STEAM | Deixa un comentari

(Gamificació) Diari gamificador 16/17 – VII: Estat dels projectes

 

Després d’un canvi d’any una mica inestable en l’àmbit personal i algun entrebanc en el professional, va sent hora de reactivar les gamificacions i tornar-els a fer brillar, dins del possible, com a mínim igual d’intensament que durant el primer trimestre.

Imatge relacionada

En aquesta entrada del diari gamificador no seguiré l’estructura habitual de narrativa-mecànica-dinàmica (adaptada del model MDA de Hunicke, LeBlanc i Zubek) ja que no és tracta de registrar els avenços i canvis realitzats. En aquest escrit analitzaré l’estat dels projectes fent servir el model ideat per Pepe Pedraz (@pepepedraz) i presentat en el seu blog A la luz de una bombilla, d’obligat seguiment.

Doncs en l’article “La cuadratura de la diversión” es trosseja un projecte basat en jocs (com podria ser una gamificació) en quatre factors, i arribarem a un utòpic projecte perfecte amb una puntuació màxima en cadascun. Aprofito per reproduir cada element a la vegada que deixo escrit com veig els meus projectes.

Juego. El projecte inclou elements de joc? Però no limitant-se a introduir punts, medalles i classificatòries…Els alumnes juguen activament durant l’experiència? // En certa forma, i potser degut a l’afició als jocs de taula més abstractes, aquest és l’element més present en els meus projectes. El sistema de punts i beneficis de A New Home o els poders dels Protectors permeten als alumnes prendre decisions de gestió dels seus recursos.

Imatge relacionada

Narrativa. Té el projecte una història, un fil conductor, que aglutini l’experiència de l’alumne? // Aquest element és el que ha estat introduït en les gamificacions d’aquest curs, a diferència de l’anterior on es fonamentava tot en mecàniques. En A New Home i Agents of C.L.O.S.A. la narrativa és molt superficial i quasi només apareix a l’inici de cada unitat. Amb els protectors és diferent, ja que cada activitat avaluativa (és a dir, de manera setmanal) té relació amb la història i afegeix una petita pàgina en el camí dels herois.

Estètica. Els elements estètics acompanyen a l’experiència? Les imatges i altres elements audiovisuals fan atractiu el projecte? // Si que he intentat que cada gamificació tingui el seu propi “sabor”, fent servir un mateix estil en els imatges, webs o documents que s’entregaven als alumnes.

Resultat d'imatges de hero journey

Transmedia. Com és la interacció d’elements analògics amb elements digitals? // En el meu cas, fruit de les limitacions del centre i la falta personal de gestió d’aplicacions digitals, la presència d’aquests als projectes és limita a ClassDojo i Kahoot de manera puntual. Tot i això, no he trobat una manera pràctica de fer visible aquestes eines durant les classes…

La conclusió d’aquests anàlisis, més enllà de l’error que suposa aspirar a un màxim en les quatre categories ja que s’ha d’adaptar al context d’aplicació, és que gamificar requereix d’una preparació previa molt intensa. I que no és pot pretendre un èxit si no s’ha fet la reflexió abans de començar. Durant la preparació del curs em vaig centrar massa en els elements de “joc” i “transmedia” deixant de banda els elements estètics i narratius que vaig descobrint que són els que de veritat alliberen el potencial de la gamificació.

Ara el repte és quins canvis cal fer als projectes per a fer-los més immersius i memorables.

Diari gamificador del curs 16/17
Diari gamificador I
Diari gamificador II
Diari gamificador III
Diari gamificador IV
Diari gamificador V: Una malaltia misteriosa…
Diari gamificador VI: La Terra està malalta?

Publicat dins de Educació, Gamificació | 1 comentari

(Gamificació) Crítica a Faidutti: “Jeu et éducation” – (IV) Pèrdua de temps

Dissenyar un joc és una pèrdua de temps. Aprendre’n les regles també.

A l’article “Jeu et éducation”, el dissenyador de jocs i professor francès Bruno Faidutti defensa aquesta idea. Diu que els membres de l’escola, docents i alumnes, no es poden permetre perdre el temps en el disseny i preparació d’un joc de taula (quan el govern i les lleis educatives demanden documents, programacions i burocràcies) o aprendre i dominar un conjunt de regles (quan haurien d’aprendre i dominar els continguts d’uns currículums cada cop més extens). En un paradigma on no interessa que els professors o els alumnes pensin per si mateixos i discuteixin allò que aprenen, els jocs no tenen cabuda.

I té força raó. Per una banda, dissenyar un joc es de per si una tasca monumental (en temps i en recursos). I és un autèntic forat negre temporal si el joc ha de tenir finalitats didàctiques o pedagògiques (tot i que algunes idees de jocs es van formant en la meva ment). Per altra banda, el temps no és el recurs més abundant d’un professor. La solució per tal d’introduir els beneficis dels jocs a classe passa per incorporar mecàniques i elements dels jocs d’una manera tangencial a les sessions (gamificació) o adaptar jocs ja existents a l’objectiu didàctic que ens interessa treballar (aprenentatge basat en jocs).

Per sort, hi han inspiradors exemples de jocs creats per docents per a treballar certs continguts a l’aula, com els creats per Blas de Haro i Gastón Tannuré, que demostren el contrari. Aquests dos professors argentins han creat quatre jocs de taula originals per a treballar conceptes de física de dinàmica, cinemàtica i energia.

Publicat dins de Educació, Gamificació | Deixa un comentari